POSTALS / MALLORCA
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

#empipadorament

No es tracta necessàriament de qüestionar les persones que participen a la campanya d'Estrella Damm a Mallorca, sinó més aviat les estructures de fons

La vida cultural a Mallorca és que tothom tingui clar quin era el temàs de l’estiu i ningú n’hagi escrit per la incomoditat que se’n deriva. Parlo de la nova edició de la campanya ‘Mediterràniament’ d’Estrella Damm, que des de fa anys ha esdevingut hashtag associat a la instagramització de l’illa. Aquest pic, l’empresa optà per cedir el protagonisme a cinc figures locals d’allò que més o menys es sol anomenar “cultura”: actriu, novel·lista, músic, artista, cuinera.

Per què és incòmode parlar-ne més enllà de Whats-app? Fàcil i etern: perquè tots ens coneixem. Però aquí hi rau un malentès igual d’obvi i d’antic: no es tracta necessàriament de qüestionar les persones (que poden tenir raons diverses per participar-hi, començant per les econòmiques), sinó més aviat les estructures de fons.

La veritat és que els companys han tingut mala sort: mai com enguany havia estat tan difícil protagonitzar a la vida real les estampes dels anuncis: persones soles i tranquil·les a una cala, a la mar, al camp, al centre de Ciutat. Cinc unicorns de calma a l’illa dels nervis constants, la saturació, el renou i els fems. Però aquesta distància descomunal entre la realitat i el discurs #mediterràniament no és asèptica, neutral ni innocent, sinó que assenyala l’arrel del problema turístic, una indústria que consisteix a fer impossible l’existència del producte que ven (en aquest cas, una Mallorca habitable i mig pagesívola).

Enmig d’aquest panorama, què hi té a dir la “cultura”? Doncs depèn, perquè n’hi ha més d’una. La Cultura Oficial dirà el mateix que Estrella Damm, Francina Armengol o la Federació Hotelera: que exagerats que sou i que guai tot. Ok, res a dir, ser pintor no ve amb carnet d’esperit crític, encara que ens vulguin/vulguem fer creure el contrari. Ara bé, alguns de nosaltres preferim la cultura que fa contrapès i que prova de dir l’altre costat de la veritat mitjançant altres formes, estructures, imaginaris i ritmes. La mala notícia és que tot alhora no pot ser.

#mediterràniament és una perversitat perquè menteix (i contribueix activament que allò que diu no pugui ser cert): la vida a l’agost mediterrani ha esdevingut una experiència sospitosament semblant a una porqueria, sobretot si ets un individu mediterrani vivint i guanyant-se les sopes a casa seva. #mediterràniament també és un producte cultural, fins i tot podríem dir que una obra artística, i força més rellevant que qualsevol disc o poema o columneta d’opinió que puguem produir els seus contemporanis. Per això, reforçar-lo o no és indissociable de l’obra o del compromís propis amb una visió o una altra del que ara toca fer per l’entorn. Però que els inquisidors dels internets es posin tranquils i mirem-nos tots al mirall: qui que visqui a Mallorca no participa tard o d’hora d’aquesta mena de contradiccions?

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS