Confessions d’una adolescent confinada

“És una situació estranya. Abans del coronavirus no m’havia passat res greu. Res per l’estil. I, en canvi, ara tinc la sensació d’estar vivint una cosa que explicaré quan sigui més gran, com la meva àvia quan m’explica històries de la guerra o de Franco”. La Sara (nom fictici) obre la porta de la seva habitació per recollir l’esmorzar. Es queixa. No vol menjar més galetes amb llet que li ha tornat a portar la seva mare. Prefereix fruita, torrades i suc de taronja. És el sisè matí del tercer confinament de la seva vida.

Más información

La revenja de les bruixes: de torturades a homenatjades

Viure sense màscara

El veritable èxit d’Alexia Putellas

La safata espera a terra davant la seva habitació. Aquest tros de vella fusta rescatada d’un armari, com la tancada, va arribar a casa amb l’inici de la pandèmia, ja fa una eternitat. La Sara té 15 anys i porta amb dignitat aquesta última tancada, de “només set dies”. Es fica el bastonet al nas amb una facilitat sorprenent. I el demana cada dia per veure si la feliç ratlleta vermella ha desaparegut. Un dia més, la marca segueix allà, brillant, sembla que somrigui desafiadora. “Divendres donaré negatiu. Segur”, exclama des del llit. Es queda a l’habitació amb una tranquil·litat extrema. I, en realitat, es queixa poc tenint en compte el que li ha tocat. Què pensa? “Durant el primer confinament sí que vaig sentir que ens havien robat el temps, em vaig sentir molt sola i incomunicada, però ara ho veig d’una altra manera, tinc uns dies que em donen temps per a mi i una opció per calmar-me i organitzar-me. I estic molt més comunicada amb els meus amics. A més, veig sèries, miro Instagram i Tik Tok, intento llegir, faig classes ‘online’, deures, escolto música... i faig llistes de coses que he de fer. Ara m’és igual, perquè em sento bé a la meva habitació, sento que tinc de tot: la cadira, la finestra i el llit. Només m’atabalo quan em fa la sensació que estic sense fer res”. La Sara considera que la primera de les tancades sí que va tenir conseqüències mentals per a molta gent i que aquesta també les tindrà. Està preocupada. “El que em sorprèn és que a l’escola no ens pregunten gaire ni com estem ni com ens sentim”. L’escola, aquest lloc que va ser un santuari anticovid al principi d’aquesta història i que ara és un focus de contagis. A data de dimecres passat (és a dir, amb dades de dimarts) la xifra d’alumnes confinats a Catalunya ascendia a 110.999, un 7,71%. No ha anat millor amb els professors. Segons les últimes dades del portal Traçacovid (que recull l’impacte de la pandèmia als centres educatius), actualment hi ha 8.849 professors i administratius confinats.

Les baixes se succeeixen, però les classes continuen, com poden. Un dia de la Rebeca (nom canviat però també de 15 anys) és molt similar al de qualsevol altra adolescent confinada. “Em desperto cinc minuts abans que comencin les classes ‘online’ i segueixo l’horari normal de l’escola durant tot el dia, tot i que molts professors no es connecten perquè o també estan confinats o de baixa, però tot i així ens van deixant treballs per fer. En canvi, de vegades soc jo la que no es connecta. Si et trobes malament, als professors no els importa, ho entenen. Durant el cap de setmana, sí que em llevo molt més tard i acabo desaprofitant bastant el dia, sobretot aquests últims dies que no m’he trobat gaire bé”. Per a la Rebeca, que està veient ‘Los Serrano’ i llegint un llibre titulat Culpa mía, hi ha dues dates marcades i robades pel confinament: els seus dos últims aniversaris. I només pensa en una cosa: sortir per veure les seves amigues i celebrar els aniversaris perduts. La bona notícia la donen des

de Materia: els nens i adolescents d’entre 5 i 17 anys que desenvolupen la covid solen millorar després de sis dies, i el nombre de menors que experimenten símptomes més enllà de les quatre setmanes és baix: 77 d’un total de 1.734 infectats, fet que representa un 4,4%, segons un estudi desenvolupat al Regne Unit. La clau per a aquest bon comportament és que els més joves tenen el sistema immune acabat de formar. “Em sento tancat. Des que tinc covid estic esgotat i deprimit sense poder compartir les abraçades amb els meus pares i amics. Estic físicament cansat i sense energia, vaig de classe en classe digital, però sense sentir-me integrat al grup. Estar tot el dia a l’habitació em sembla una pèrdua de temps, però intento passar-ho amb optimisme creient que aviat em trobaré bé”, confessa un altre noi, de 14 anys.

Aniversari, viatges de fi de curs, partits de vòlei, festes a casa d’amics. La covid també s’ha carregat moltes hores de lleure dels adolescents. “Un dia confinat és un dia més en la teva vida, però sense veure els teus amics i familiars. Una part del dia estàs connectada a les xarxes. A més, tota la setmana estic veient pel·lícules que ja he vist. És una mica com el dia de la marmota. Ara em sento molt estressada, perquè se m’estan acumulant molts treballs per a l’escola i tinc exàmens quan torni. M’estic estressant. Però ni trista ni enfadada, perquè sé que això passarà. Això és com un descans que ja avorreix”. La Juana, 14 anys, prefereix respondre a les preguntes amb un àudio. Surt de l’habitació quan no queda ningú a casa i es refugia a la terrassa. “Crec que aquest serà el meu últim confinament. No crec que torni a agafar covid. La meva escola, a més, és el centre dels contagis de Catalunya, però no tornarà a passar”. Totes elles no volen que AIXÒ, que el bitxo, torni.