Imatges ben poderoses

Selva i Sunakaysón dos llibres àlbum, dues propostes originals i agosarades que es troben en pols oposats si ens fixem en la trajectòria dels seus autors.

Amb Selva, la il·lustradora Marina Gibert (Girona, 1989) va guanyar el XIV Premi Internacional Compostela per a àlbums il·lustrats, un dels més prestigiosos del món. Gibert va estudiar a l’Escola d’Art i Disseny La Llotja de Barcelona, i va ampliar la seva formació a Lisboa, on resideix. Fins ara, la seva obra era escassa, i ella, una artista desconeguda en el panorama editorial. Amb Selva i el guardó entra en escena per la porta gran i amb una trajectòria prometedora.

Selva és un llibre àlbum sense mots que destaca, com va veure el jurat del premi, per “la seva gran riquesa cromàtica”, però també per la destra i precisa narració visual que el vertebra i que porta el lector a observar amb deteniment cada racó i cada detall d’una selva i un paisatge exuberants de fauna i de vegetació, per on circula un infant, tot mirant pausadament i detinguda. Pel camí, un grapat de picades d’ullet de l’autora, amb figures que no són el que aparenten i amb un final sorprenent i metafòric que obliga a reflexionar si hom es troba davant d’una aventura iniciàtica i un paisatge selvàtic exterior, o bé si tot allò viscut amb la lectura forma part d’un món interior farcit de formes i de colors.

Meritxell Martí i Xavier Salomó fa anys que es mouen per l’escenari de la literatura per a infants. La seva és una trajectòria d’èxit consolidada: és la parella d’autors catalans amb més repercussió internacional, aconseguida amb una excepcional destresa en la narració a través de la il·lustració i amb un conjunt d’obres en què destaca l’originalitat i l’enginy: L’illa de les 160 diferències (2011), Un sopar de por (2017), Off (2019)...

Com l’aclamada Off, premi Atrapallibres, centrada en els riscos i perills de l’energia nuclear, Sunakay és també una aventura distòpica, de gairebé cent pàgines i tres anys d’elaboració. Descriu l’aventura diària per la supervivència de dues germanes, Sunan i Kay, que s’han quedat a viure a tocar del mar, en una illa feta de plàstics i deixalles, Sunakay, mentre que la major part de la població viu terra endins. Busquen objectes entre les escombraries per tirar endavant. La trobada d’un peix viu, entre munts de residus, serà el detonant, allò que pot canviar el destí dels seus dies i del món que els envolta.

Sunakay és una altra meravella sorgida de la factoria Martí-Salomó, que reflexiona sobre la degradació mediambiental i el futur del planeta. Les vicissituds de les dues protagonistes són trepidants, capaces de sorprendre, a cada gir de pàgina, i de mantenir l’expectativa, la tensió i la intriga fins al final. Marca de la casa, la narració a través de la imatge és excepcional, i el final, habitualment obert, genera fils diversos per alimentar debats apassionants entre els lectors. En aquesta ocasió, però, la transició que porta al desenllaç no és tan precisa ni tan clara com altres vegades. Genera la mateixa emoció, les mateixes ganes de continuar llegint, mentre es fixa la vista en cadascun dels detalls i dels racons, però també provoca certa confusió i sorpresa.

Malgrat trobar-se en pols oposats en la trajectòria dels seus autors, Selva i Sunakay tenen la capacitat de provocar el debat entre els lectors, i que aquest pugui esdevenir ric, divers i possiblement tan apassionant com la seva lectura.