Artur Mas, un podcast

Artur Mas manté un podcast amb un títol programàtic: A favor de la política. Al web del podcast publica la intenció que hi ha al darrere: “Crec en la política. La necessitem per al bon govern del nostre país. I aleshores, com millorar-la? Les respostes a aquesta pregunta arriben de la mà de les persones amb qui estic i aniré conversant. Són persones que estan a favor de la política i que reflexionen sobre com recuperar el seu prestigi”. Es pot veure a YouTube, i 8TV el programa a la seva graella.

No és el primer polític que pren una iniciativa com a protagonista d’un producte de comunicació. No es tracta solament que algú que ha hagut d’estar pendent del món periodístic —on no tots els sastres treballen a mida— vulgui dir-hi la seva, ser ell qui controla el relat. En el cas de Mas, hi ha una voluntat de defensar la política i, de retruc, els polítics, començant per ell mateix. Tot i que en alguna pregunta de la conversa no pot estalviar-se un punt de sermoneig, el to del podcast és el d’una xerrada amb un personatge. I està bé la tria de convidats fins ara: Sergi Pàmies, David Fernández, Ana Pastor i Jaume Padrós, amb qui no parla de la seva obra o vida sinó del tema que ha enunciat.

En aquest cas, les preguntes que fa, i en particular les que no fa, no serveixen únicament per conduir una tertúlia, sinó també per flairar com vol retratar-se qui les fa. Per exemple, en dues converses diferents, Mas planteja la mateixa qüestió, senyal que és un tema que l’ocupa: si el polític ha de modular la informació, “dimensionar” la informació que subministra al ciutadà. Mentir? Perquè “molta gent vol la mentida”. Amb el president del Col·legi de Metges, Padrós, es va parlar molt del sistema sanitari català, però gens de les retallades que, entre 2010 i 2014, hi va aplicar el govern que presidia Mas, tot escapçant 1.500 milions d’euros del seu pressupost. Amb Pàmies i, sobretot, Fernàndez, se’l veia molt més còmode que amb Pastor i Padrós si la dependència de la xuleta i la manera de consultar-la i tenir-la agafada n’és un símptoma.

El “microcosmos”, en paraules de Pàmies, que creen periodistes i polítics és un dels problemes que Mas tracta amb ell i Pastor. Per l’expresident de la Generalitat, tant els uns com els altres han perdut prestigi i això, conclou sensatament, perjudica la democràcia. Al podcast amb Pastor trobem una periodista penedida del que anomena “cultura del zasca” i un Mas a qui se li escapa que “siempre hemos tenido gente que lo ha querido hacer, seguramente”, parlant de les trucades comminatòries des del poder a mitjans per fer-los callar.

Amb Fernàndez, l’assumpte monogràfic és si la diferència entre esquerres i dretes s’ha difuminat. Els dos coincideixen en la figura d’Angela Merkel, com un personatge on han acabat confluint l’admiració de molta dreta i de molta esquerra. De totes maneres, el que és determinant, al marge de la bibliografia que aporta Fernández a la conversa —hi faltava una miqueta de Thomas Piketty—, és com resumeix encertadament en una frase el que distingeix l’esquerra: “Lluita contra la desigualtat”, una lluita que la dreta ha abandonat imprudentment.

En definitiva, un podcast amb un enunciat convenient, pensat perquè el convidat faci les seves reflexions, però també perquè Mas, que s’agrada, es presenti com ell vol sense témer el corcó periodístic. Són converses pacífiques a les quals Mas podria donar més volada. Segons els títols de crèdit del final, aquest espai es grava a l’oficina que ocupa Mas com a expresident i que manté la Generalitat. Això posa un toc institucional a una conversa que el seu promotor vol amistosa, sense encarcaraments.