El soroll d’un gag d’en Peyu

Peyu al seu fil a Twitter denunciant la censura d’un gag de Bricoheroes per part de TV3 deia que era perquè a l’emissora “no li interessa que es faci soroll”. Doncs “soroll” n’hi ha hagut i, s’ha de dir clarament, ni TV3 ni el seu director Vicent Sanchis s’han amagat ni han amagat el conflicte. Catalunya Ràdio va entrevistar el seu col·laborador i a Planta Baixa, coincidint amb la tertúlia de crítics de televisió, amb presència de Sanchis, va tractar-se llargament la qüestió. Un debat que va acabar amb un, diguem-ne, vis a vis entre Sanchis i Peyu, intervenint aquest en un àudio remot i després de queixar-se, novament des de Twitter: “No és censura però fan un debat al Planta Baixa i ningú em truca per participar-hi”.

Sanchis va acusar Peyu de mentir en el relat del cas. I a l’inrevés, també ho va fer Peyu. No sé si mentides, però mitges veritats n’hi ha hagut. En el fil inicial que penja Peyu silencia un detall important. De quina manera es tancava el polèmic gag d’un ric desitjant fel·lacions reials: implicant la princesa d’Astúries. Peyu, posteriorment, va voler explicar el seu silenci perquè es tractava d’una part de l’acudit que havien acceptat suprimir d’entrada i perquè el debat amb TV3 era sobre la menció a la reina, que la direcció del canal considerava inadmissible, no pas perquè fos reina... per ser dona. Al marge que des de TV3, no se sap qui, va penjar aquest final a les xarxes, donant-li visibilitat d’una manera imprudent i reprovable, perquè l’espectador tingués una idea completa del tarannà humorístic de l’escena... el silenci de Peyu resulta sospitós.

Indubtablement vivim una època d’excitació puritana i els límits que ha de tenir l’humor la pateix. Però això no vol dir que no n’hi hagi d’haver. De fet, el mateix Peyu, a les seves explicacions, detalla les seves fronteres. I menciona des de la incitació a la violència, la protecció dels menors i el dret a l’honor. Cap d’elles es transgredia? Peyu atribueix, de forma simple, tot el problema a una por de TV3 al conflicte polític. “No especuli sobre perquè faig les coses ni construeixi teories conspiradores” va replicar-li Sanchis. El crec. Ho demostra la seva defensa permanent, i conflictiva, d’una determinada parcialitat i no precisament monàrquica.

És difícil sostenir que el gag no atemptava la protecció dels menors o el dret a la dignitat que tenim les persones. Per altra banda, un mateix missatge no es rep de la mateixa manera des de mitjans diferents. No és indiferent que es faci en un tebeo infantil, en un còmic alternatiu, en un museu (la polèmica al Macba per La bèstia i el sobirà)... I un mitjà de comunicació, sigui públic o privat (en el debat d’aquest dilluns s’ha volgut com excusar a aquests darrers de determinats compromisos ètics), també té les seves obligacions genèriques al marge de les que s’imposa als seus codis interns i línia editorial. Al llibre d’estil de la Corporació, a propòsit de l’humor, es proclama, que “la mirada humorística pot ajudar a entendre i a interpretar la realitat. Protegim la llibertat de creació artística en què es basen els espais d’humor, amb els únics límits que la legalitat estableix per a la llibertat d’expressió. No ens riem de persones en situació de debilitat (...) No elaborem ni difonem continguts humorístics basats en la vida privada de les persones”. I en altres punts es parla de combatre estereotips i clixés. Peyu ha volgut defensar-se dient que no s’ha entès que el somni masclista i misogin el té un personatge grillat. Però el problema no és que el gag no ajudi a “interpretar la realitat” -això, per exemple, en el cas del monarca emèrit, qui ho fa és la fiscalia suïssa-, és que resulta culturalment miserable i desgraciat (sense gràcia). A un acudit tronat li han donat volada, i un publicitari pessic d’escàndol, embolicant-lo amb la Corona. Un altre que, veient el soroll, hi va ficar cullerada amb oportunisme va ser 8TV. Des de Twitter, convidaven Peyu (“vine amb nosaltres a passar-t’ho bé. T’esperem”). El coprotagonista del gag, Jair Domínguez (“Trobo que esteu molt exaltats, chochetes”, escrivia a Twitter) a prou feines va piular.