“És fonamental que en moda insistim en el ‘made in Spain”

Va començar contra corrent, amb una primera col·lecció el 2010 que procedia de la seva tesi de final de carrera a l’Institut Europeu de Disseny de Madrid, en què el 80% dels teixits eren reciclats. Una dècada després, Moisés Nieto (Úbeda, 1984) ha convertit la seva firma homònima en una de les marques més rellevants del panorama espanyol sense renunciar als seus principis. Fa bandera del made in Spain i un dels seus últims projectes és codissenyar peces de vestir amb les clientes a partir de teixits que tenen a casa. Com el salmó, segueix remuntant el riu per posar els ous d’una moda més sostenible i, amb la personalitat que desprèn, arriba a la 080 Barcelona Fashion —que ha arrencat aquest dilluns— per mostrar la seva nova col·lecció en format digital quan la majoria de passarel·les estan tornant a la presencialitat.

Pregunta: Què l’ha atret de la setmana de la moda de Barcelona?

Resposta: Fa temps que segueixo la 080 i em va semblar molt interessant el que feien. El vídeo és molt efectiu, conserva la part màgica de la desfilada perquè es grava in situ i l’Espai XC de Xavier Corberó és meravellós. Creia interessant que un fashion film gravat allà quedés com a història de la marca. Sortir de la zona de confort de Madrid, on fa onze anys que presento les col·leccions, i fer-ho a Barcelona és una aposta.

P. Com és la col·lecció que presenta?

R. Està inspirada en un dels meus estius dels noranta. Sempre recorro al passat i a Andalusia, on m’evadeixo. És una col·lecció molt íntima, que parla de les meves arrels. Es demostra en la tècnica, els dissenys, la silueta i els detalls.

P. Porta a l’ADN els valors de sostenibilitat que ara tant es reivindiquen.

R. Sí, el 80% dels teixits de la primera col·lecció ja eren reciclats. Fabriquem a Espanya. És fonamental que insistim en el lema del made in Spain. Més sostenible que això no hi ha res.

P. Amb el creixement de la marca, ha hagut de renunciar a alguns principis ?

“Els més joves fan col·leccions sense gènere i sense talla. Volen tornar a la sastreria, a l’artesania, a l’essència”

R. Hem renunciat a coses que donàvem per fet que estaven bé. Vam deixar la pell i el pèl fa més de vuit anys. Vam dir que no a la seda. Al final s’obté dels cucs de seda i, a part de contaminant, és maltractament animal.

P. Quins referents en sostenibilitat té?

R. Em fixo més en el disseny. Els meus referents han estat Cristóbal Balenciaga o David Delfín. Conforme ha anat evolucionant la moda ens hem fixat en marques com Ecoalf o Stella McCartney, que porten per bandera la sostenibilitat.

P. La sostenibilitat és una utopia?

R. El missatge que estem llançant és positiu. En general, crec que la sostenibilitat està calant. Una altra cosa és que es faci de forma correcta. No és només escollir un bon teixit, sinó produir en llocs que respecten els drets humans, que el producte no tingui data de caducitat, l’economia circular... El govern hauria de prendre mesures i crear una estratègia. Crec que també hi ha molt greenwashing.

P. A Instagram, ha fet un buidatge fins al 2020. Aquí també va contra corrent.

R. És un aparador d’inspiració, no de peces; és el meu univers. Un llenç en blanc que comença cada temporada. Intentem marcar personalitat. Instagram és un món enorme, cal diferenciar-se.

P. Una de les últimes desfilades en què marcava singularitat va ser a la Facultat de Belles Arts, amb una sola model.

R. Vaig estar desfilant del 2012 al 2018, i no estava a gust amb el que es feia a Madrid, ni amb el tipus de convidats, ni amb el tipus de passarel·la. Per mi estava súper passat de moda. Eren 45 anys fent el mateix. No em sentia còmode i vaig decidir fer-ho pel meu compte. Vam muntar la primera desfilada al Jardí Botànic el 2018, que va ser un impuls d’aire fresc. I vam anar creant escenaris diferents cada vegada més enfocats al públic objectiu i a la premsa. Així vaig anar fent presentacions més especials i eliminant tot el que em sobrava fins a arribar a tenir una model i 50 convidats. No necessitem tantes models, ni col·leccions tan àmplies, ni tanta roba a l’armari. És una crítica a les grans desfilades i a la indústria de la moda en general. I just després va arribar la pandèmia. Va ser el súmmum.

P. La marca és rendible així?

R. Avui, sí. De fet, hem crescut amb la pandèmia. Ara el nostre únic canal és la venda online. Vam decidir eliminar els punts de venda multimarca internacionals; estem contents d’haver afermat la nostra clientela.

P. Han creat una proposta de codisseny. Com funciona?

R. És un apartat d’upcycling [reciclar]. Codissenyem una peça amb les persones interessades a recuperar els seus propis teixits. Si tenen a casa estovalles, tovallons, una toca o teles especials que no usen, els donem forma i els convertim en una peça. No hi ha millor luxe que tenir roba feta amb retalls de la infància o un record de la teva mare.

P. Que la reina Letizia porti un vestit seu és una bomba...

R. No m’agrada parlar de les meves clientes. Però vestir la reina és un privilegi i un impuls molt gran per a la marca.

P. Està dins de l’escola de disseny com a project manager de l’IED Madrid. Com pugen els estudiants?

R. Els més joves tenen passió real per la sostenibilitat. Veig que estan molt ficats en el tema inclusiu. Fan col·leccions sense gènere i sense talla. Volen tornar a la sastreria, a l’artesania, a l’essència.

P. Llavors, segueixen el seu camí.

R. Per mi seria genial inculcar-los això.