Lluís Cortés: “Tenim equip per guanyar moltes Champions”

Només acabar la final de la Champions femenina, en la qual el Barça va golejar el Chelsea (0-4), l'entrenador del club blaugrana, Lluís Cortés (Lleida, 34 anys), es va apropar a la zona de treball dels periodistes. “Les jugadores us han posat la crònica fàcil, oi?”, va fer broma. La mateixa calma que tenia abans del partit. Cortés va saltar d'assistent a primer entrenador el 2019. Sis mesos després, el Barça va arribar a la final de la Copa d'Europa contra el Lió. La van perdre per 1-4. Dos anys més tard, les blaugrana van repetir final. I aquesta vegada no la van deixar escapar. Cortés havia convençut el grup que el hàndicap era físic, no tècnic. Calia treballar i elles el van seguir. Així ha arribat la primera Champions femenina per al futbol espanyol i el Barça s'ha convertit en el primer club campió d'Europa en categoria masculina i femenina.

Pregunta. Té les mateixes finals de Champions que Johan Cruyff?

Resposta. És un honor. Però crec que això no s'acabarà aquí. I ho dic convençut. Aquest diumenge, quan va acabar el partit, vam dir entre nosaltres al vestidor que això era només el principi. Tenim equip per guanyar moltes Champions.

P. El futbol del femení representa la filosofia de Cruyff?

R. La clau de l'èxit d'aquest equip no és només que guanya sinó com guanya. Estem enganxant moltíssima gent al futbol femení. S'ho passen bé. I això per a nosaltres és increïble. Guanyem, però guanyem passant-ho bé i fent que la gent també.

P. Fins a aquest diumenge, el campió de la Champions femení sempre havia jugat amb un mateix estil de joc molt diferent del Barça.

R. Doncs sí. Fins ara els equips que guanyaven la Champions eren seleccions mundials, equips amb grans pressupostos que fitxaven les millors i que guanyaven per individualitats. Però no hi havia cap equip que jugués com nosaltres. Guanyar amb aquest estil, més atípic en el futbol femení, ens fa estar doblement orgulloses.

P. El Barça també té un bon pressupost [4,1 milions d'euros].

R. No som el club amb més diners d'Europa. No som ni el segon ni el tercer. Potser ens trobem al vuitè o novè lloc pel que fa al pressupost. I això ens fa estar molt orgulloses. Les futbolistes que volen jugar per diners mai vindran al Barça. Això ho tenim claríssim. Però ara hem aconseguit que gairebé totes vulguin jugar al Barça. I no serà per diners, serà perquè s'ho volen passar bé. Veuen un equip que té la pilota, que ataca i que ara, a més, guanya.

P. Contra el Chelsea sense l'Alexia Putellas [era dubte abans de la final] li hauria caigut l'invent?

R. Sense l'Alexia hauria canviat l'escenari. No només juga ella, fa jugar la resta. I per a la nostra manera defensar, de pressionar i d'associar-nos en els triangles per dins, L'Alexia és molt important. Interpreta molt bé el joc. Per a un entrenador tenir-la al camp és una sort. I quan va tenir les molèsties abans de la final ens van entrar una mica de dubtes.

P. Com explica que pràcticament el mateix equip que va perdre la final de la Champions en 40 minuts a Budapest el 2019, diumenge la guanyés en mitja hora?

R. Respecte de l'equip de Budapest, les úniques dues jugadores noves són Hermoso i Graham. La diferència és que la resta són molt millors ara que fa dos anys. Aquesta és la clau. Havíem de treballar amb elles perquè fossin millors. I això és el que vam fer. No podíem fitxar les millors per tenir una selecció mundial. No teníem pressupost per fer-ho. Llavors, ens vam proposar fer millors les que teníem aquí. I és quan totes ens vam posar les piles per treballar, per millorar i per créixer com a equip. I, al final, doncs mira, tenim una Champions.

P. L'entrenador bo és el que millora els seus futbolistes?

R. Això diuen.

P. Es pot dir que és un bon entrenador?

R. Jo vull ser-ho. Però no és només Lluís Cortés. Hi ha molta gent que treballa moltes hores perquè aquestes jugadores siguin millors. Des de la nutricionista, l'analista, l'assistent, els preparadors… A mi em toca donar la cara.

P. El canvi, pel que fa a l'organització, ha estat molt gran, no? Vostè ha viscut tota aquesta transició del femení.

R. Brutal. La gent es pensa que jo he aterrat aquí com a primer entrenador del Barça i no ha anat així. Fa anys jo m'entrenava, com a jugador, com els juvenils a les set de la tarda i a les nou em posava, a Lleida amb zero graus, a ajudar en el femení sense cobrar ni un euro. Xutava a la portera, posava cons… Estic súper orgullós de tot això. Això ha de servir com a exemple per a molts entrenadors que potser creuen que mai es podrà arribar a l'elit si no han estat jugadors professionals o si no tenen contactes.

P. Com, amb 34 anys, mostrava aquesta calma abans de la final?

R. Com a entrenador, moltes vegades has d'intentar contrarestar. I et toca fer teatre. Llavors, si veus que les jugadores poden estar nervioses o passades de revolucions, has de fer el contrari per rebaixar l'ansietat o els nervis. I, potser, per dins estic cremant. Però cal ser capaç de posar-se la careta.

P. Com s'aprèn, això?

R. No t'ho ensenyen en els cursos. Moltes vegades és una prova d'assaig-error. I també anar preguntant. Parlar amb les jugadores és el millor. Tu has d'ajudar-les a elles, però elles també t'han d'ajudar a tu a créixer.

P. No és mostrar inseguretat davant del grup?

R. Crec que no. Hi ha entrenadors que són inamovibles amb la seva idea. Però per a mi això mostra justament inseguretat. Quan tens confiança en tu mateix i en el grup estàs obert a aprendre i a canviar. El primer que faig a la mitja part és preguntar a les jugadores: “Com ho veieu?”.

P. Què els va dir abans del partit? Sortiu i passeu-vos-ho bé?

R. Entre altres coses, sí. Però també els vaig dir que feia molt de temps que treballàvem per això. Els deures estaven fets. Era un dia per passar-s'ho bé. I que si ens ho passàvem bé guanyaríem el partit. Però calia fer-ho des del minut u. Pressionar i anar amunt. Els vaig dir que no es tractava de guanyar un partit, es tractava de fer història.

P. I al descans, amb el marcador 0-4?

R. Doncs que estava de puta pare. Però en aquell moment també cal rebaixar l'eufòria. Els vaig dir que, si nosaltres els n'havíem marcat quatre, elles també podien fer-ho. I vaig ajustar coses, és clar.

P. I ara què?

R. A guanyar la Copa de la Reina, per fer el triplet i acabar una temporada històrica.