Com Déu al CaixaForum

Les instal·lacions immersives, un fenomen imparable del qual ningú es vol mantenir al marge, estan creades a partir d'un bombardeig d'escenes, com més millor, que passen a un ritme frenètic, acompanyades d'una música eixordadora, que ara es diu envolupant. I en els pocs minuts que tot això passa, l'espectador només ha de romandre atent per poder adonar-se de tot. Però res de tot això passa en les instal·lacions immersives que proposa el col·lectiu japonès teamLab, dominades per música relaxant i imatges que es mouen a un ritme pausat i tranquil, sempre condicionat per com hi interactuïn les persones que són en aquell moment a la sala. Almenys en les dues que es poden veure des d'aquest dilluns fins al 9 de gener al CaixaForum de Barcelona, en les quals el visitant es converteix en una mena de Déu creador d'espècies animals i vegetals que conviuen en un colorit ecosistema ple de flors, papallones, granotes, llangardaixos, serps, cocodrils i balenes, o capaços de provocar violentes tempestes que agiten arbres i ocells. Tot gràcies a la tecnologia que és capaç de crear possibilitats infinites i que l'obra no sigui mai idèntica.

Les parets i el terra d'una de les sales de l'edifici modernista de l'antiga fàbrica Casaramona, creat per Josep Puig i Cadafalch el 1909, s'han omplert de flors i espècies animals gràcies als 60 projectors d'imatges i 50 altaveus que hi ha a l'interior. La primera de les obres és Born from the darkness a loving, and beautiful world. És la peça que rep els visitants, que, quan hi entren, es troben amb una sala fosca on es veuen com cauen en cascada, lentament, ideogrames xinesos i japonesos, els kanji, que en intentar tocar-los (per temes covid n'hi ha prou amb apropar-se a uns 20 centímetres) es transformen en els elements de la natura que signifiquen: ones, vent, ocells, flors, arbres, etcètera. Si una persona interactua amb el kanji d'ocell i una altra, al seu costat, amb el d'arbre, l'au acabarà volant cap a les seves branques, que es mouran quan algú activi el signe del vent… Per això, la sala fosca acaba plena de vida quan els visitants-creadors van activant els signes. Com més visitants, més vida.

Més colorista és la segona de les peces, en la qual els visitants posen color a una de les 12 siluetes que troben a la seva disposició. Una vegada escanejada, el dibuix pren vida i comença a caminar o volar pel terra i les parets de Graffiti nature: inmersed and reborn, en la qual la natura no para de canviar. Cada animal ha de competir per sobreviure a les creacions d'altres visitants. Si una granota es troba en un dels seus salts amb una papallona es cruspirà l'insecte i l'amfibi es duplicarà i cadascú seguirà un camí diferent, fins que un llangardaix les elimini…. L'únic en aquesta cadena que només morirà quan un dels visitants el trepitgi és el cocodril. D'aquest paradís animal, amb els seus pros i contres, només se salven dues enormes balenes que sembla que nedin plàcidament en un tranquil oceà. L'ecosistema s'altera quan el visitant no crea un d'aquests animals i, per tant, l'anterior de la seva cadena creix sense res que l'aturi. Mentrestant, a cada pas dels visitants les flors es van multiplicant en una mena de cicle de la vida global ple de bellesa.

“L'art pot fer que la relació entre els éssers humans i el món sigui més positiva i que l'ésser humà entengui que tot està relacionat i que les seves accions tenen efectes. És preciós, però també cruel, perquè un visitant pot dibuixar una papallona, que pot ser empassada per una granota, o una sargantana per un cocodril i veure com la creació desapareix poc després de començar a viure”, ha explicat Takashi Kudo, membre de teamLab, en connexió des del Japó, el país on es va fundar aquest col·lectiu el 2001. Format per uns 600 professionals de diferents nacionalitats: artistes, animadors, enginyers, matemàtics i arquitectes tenen obres en museus com l'Art Gallery of New South Wales, a Sydney; l'Asian Art Museum, a San Francisco; l'Asia Society Museum, a Nova York, i la National Gallery of Victoria, a Melbourne, entre d'altres. Segons ha remarcat Kudo, “com més gent hi hagi, més coses passen”, tot i que ha recordat que una vegada a Nova York va haver-hi tal aglomeració que “van morir totes les flors, encara que després, en un moment preciós, van tornar a florir”.

Per la seva banda, la directora general adjunta de la Fundació La Caixa, Elisa Durán, després de destacar la dificultat del muntatge que ha suposat dos mesos de feina i crear una subestructura per no haver de perforar l'edifici modernista d'on pengen 60 projectors i 50 altaveus, ha assegurat que les obres de teamLab són “art digital, però una obra d'art total, una aspiració que ha tingut l'ésser humà de totes les èpoques”.