Excuses pandèmiques

Perdoni que m'adreci directament a vostè, lector. El llibre d'estil d'aquest diari no ho veu amb bons ulls. Però tots dos sabem que el que diré és ben cert. Serà breu, clar i directe a l'ànima: vostè s'ha saltat les restriccions de la pandèmia. Segur que només va ser un dia i prou. I per un bon motiu. Que aquí la majoria hem complert religiosament. Però les dades no menteixen: en un any de covid s'han imposat gairebé un milió i mig de multes a Espanya. N'hi ha per donar i per vendre, però segur que no es van posar totes. Això ho sabem tots dos.

La sort ha jugat un paper clau en la salvació (“No m'he trobat ni un control!”). Els intueixo menys èxit a les mentides elaborades, aquelles idees que a la sobretaula semblen infal·libles però que es desmunten quan ens diuen: “Deixi'm veure la documentació”. Vet aquí un petit top 20 d'excuses, recopilades en una enquesta informal a policies a través de Twitter. Segur que n'hi ha moltes més. Si necessita explicar la seva, l'escolto. I si mai de la vida s'ha saltat cap restricció, li demano perdó i li dono l'enhorabona, sense ironia: és la nostra salvació.

Vet aquí un ‘top 20’ d’al·legats d’infractors per saltar-se el confinament

Animalades. El confinament més dur, entre el març i el juny, quan gairebé només es veien gossos que arrossegaven els seus amos pel carrer. En donar l'alto a un cotxe, amb un animal, el propietari va al·legar: “He tret a passejar el gos dins del cotxe”. D'altres van recórrer a l'única cosa que tenien a casa: el periquito en una gàbia. “És la meva mascota, i està permès treure-la”. Una altra parella, en creuar-se amb una patrulla: “D'on veniu? De l'hospital. I el certificat de l'hospital? Bé, de fet venim del veterinari. D'acord. Justificant i quin animal hi heu portat. Una tortuga. Una tortuga? I hi havíeu d'anar tots dos? Sí, els dos… Justificant de la visita? No ens n'han donat. I la tortuga? Ingressada”.

Treballar el cap de setmana. Certificat d'empresa de Pere Tal i Pasqual SA, que porta el tal Pere Pasqual SA, que va amb tota la família al cotxe per anar a fer una feina al Pirineu durant el cap de setmana. I qui diu la muntanya, diu la costa: justificant d'empresa per a un desplaçament de Barcelona a Platja d’Aro. Raó del viatge? Impartir un curs de riscos laborals en una empresa el cap de setmana… El patiment en aquests viatges de cap de setmana també ha estat una constant: “pateixo perquè m'he deixat una bombeta encesa / m'han trencat una finestra / tinc una fuga... a la meva segona residència i he vingut a arreglar-ho”.

El Tinder, l’aplicació per lligar, ha estat un dels motius més populars

El meu avi es droga. De matinada, els Mossos aturen una persona que assegura que va a veure el seu avi, vulnerable, una de les excepcions permeses. Li troben speed i bolets al·lucinògens a les butxaques. Doble multa. No gaire diferent del jove que va a veure el seu avi a 100 quilòmetres de distància, carregat amb cinc bosses de marihuana…

Una mica de sexe, sisplau. El Tinder, aquesta aplicació per lligar que ha popularitzat l'it's a match (si no enteneu l'expressió, la vida ja us l'ensenyarà), ha estat una dels motius més populars per saltar-se la norma. Com el que va al·legar que feia dos mesos que no mantenia relacions sexuals i que per fi havia trobat algú… No va poder ser... O el que va tenir un atac de sinceritat en saltar-se el límit perimetral: “D'on ve? De casa de la meva nòvia. Cap on va? A casa de la meva dona”. També va ser sincer l'home de 70 anys que va explicar als Mossos que anava a veure la seva parella i ja s'havia pres “la pastilleta”. Va suplicar que el deixessin passar amb urgència… La complicitat sexual també va ser un al·legat recurrent: “Senyor agent, va, no m'ho tingui en compte, que tinc la nòvia sola a casa”. O el grup de cinc homes, de matinada, a la ronda Litoral de Barcelona, que anaven a un local de prostitució: “Tu ets un home al darrere d'aquest uniforme, segur que ho entens”. Doncs no hi va haver comprensió. Menys honest va ser el que va dir que portava de Barcelona a Arenys la compra a la seva nòvia, que estava impedida. A la bossa de la compra, al maleter, només hi havia vi, sushi i condons.

Top friqui. Alguns, en veure's sorpresos per la policia, han fet volar la imaginació. Com el que va dir que buscava wifi. O el que va assegurar que el cotxe feia molts dies que estava parat i el va treure a fer un volt perquè la bateria no anava bé. Un volt de 180 quilòmetres, de Llançà a Barcelona. Una excusa tan absurda com l'intent de l'home que, quan va veure uns policies, es va posar a córrer. “Estic fent fúting”. Anava amb texans, armilla de vestir i mocassins. El top 1 se'l disputa el jove que es va presentar a la policia local de Chipiona com a productor musical que buscava localitzacions per al nou videoclip de Maluma… Competeix amb el que els Mossos van parar a Sitges per enèsima vegada. Quan li van preguntar què hi feia, allà, va esclatar: “Doncs venia a robar, però és que així és impossible, no em deixeu en pau i no hi ha manera de guanyar-se la vida”. Mira que bé.