El sector hoteler de Barcelona afronta l’estiu amb el 50% d’establiments oberts

Un 28 d'abril de qualsevol any abans de la covid als hotels de Barcelona hi dormirien unes 60.000 persones i aquesta nit no n'hi haurà més de 2.200. La proporció de l'abans i el després és l'exemple que han posat aquest dimecres al matí els responsables del Gremi d'Hotels per il·lustrar la dimensió de la “tragèdia” d'un negoci pròsper i en constant expansió abans de la covid. Ara, les perspectives segueixen incertes, fins al punt que es veu difícil que aquest estiu pugui obrir més del 50% de la planta hotelera, la qual cosa suposaria poc més de 200 establiments. En 15 mesos, des de l'esclat de la pandèmia, el sector afirma que han perdut 2.100 milions d'euros de facturació. “Ara estan oberts 130 hotels d'una planta d'una mica més de 400, amb una ocupació mitjana d'un 15% i amb tarifes fins a un 50% més barates”, ha afirmat Jordi Mestres, president del Gremi d'Hotels de la capital catalana, a l'hora d'explicar les perspectives. Ho ha fet mostrant un vídeo d'imatges de desenes de portes d'hotels tancades i una trista melodia musical.

La crisi és severa però no tant per fer que tanquin hotels. “El que sí que està passant és que alguns podran canviar de mans, però no tancar”, matisava Manel Casals, director del gremi. De moment s'han tancat entre 8 i 10 operacions, tot i que en podrien ser més tenint en compte la baixada de preus que es registren en alguns portals immobiliaris especialistes en el sector. Un d'aquests canvis de mans, per exemple, ha suposat l'aterratge a Barcelona de la cadena hotelera de luxe Intercontinental Hotels&Resorts, que ha renovat completament el fins ara Crowne Plaza Barcelona, als peus de Montjuïc, i que està previst que reobri al juliol.

La marca Barcelona i la fortalesa del sector turístic és el que no fa dubtar el sector d'una recuperació segura: “No es dubta d'això, perquè la ciutat continua sent atractiva. La qüestió és quan”, ha insistit Casals. La dependència del negoci hoteler del sector turístic, ja sigui de vacances o el lligat a convencions i negocis, és la que el fa més vulnerable ―juntament amb el sector d'agències de viatges― a l'absència de visitants, especialment estrangers. “Veurem què passa amb el Mobile, perquè fins a dues o tres setmanes abans que comenci no tindrem la confirmació de les reserves, de quants participants vindran finalment a Barcelona”, concretava Mestres, que ironitzava: “A John Hoffman li hauríem de dedicar un carrer o una plaça” per la seva perseverança per organitzar la fira de manera presencial aquest any. A diferència del MWC, la fira d'audiovisual ISE, que havia de debutar aquest any a la ciutat, i el saló Alimentaria s'han ajornat fins al 2022.

El sector hoteler representa el 5% del PIB de Barcelona i dona feina a 35.000 persones, de les quals un 90% segueixen en ERTO, segons les dades del Gremi. “Per això pensem que és molt greu la situació i per les gairebé nul·les ajudes que hem rebut”, insistia Mestres, que es queixava que bona part dels 4.000 milions d'euros d'un paquet de mesures de suport al sector hoteler del Govern central era en format de préstecs. “S'han de retornar, com els ICO, després de no facturar gairebé res durant més d'un any”, afegia. “I d'haver de seguir pagant impostos, com l'IBI o l'IAE tot i que els ingressos han estat de zero euros per als que continuen tancats”, ha puntualitzat Casals.

En aquest moment de la pandèmia, els hotelers consideren que l'ajuda més efectiva és accelerar la vacunació i que s'aprovi un certificat covid que permeti l'arribada del turisme: “Que asseguri la llibertat per viatjar de tots els vacunats i els que ja han passat la malaltia, almenys”. El que més els preocupa és que altres països, com Turquia i Grècia, s'avancin a Espanya i, més concretament, a Barcelona, que representa el 10% del sector turístic d'àmbit nacional.