“Els serveis socials basats en un model assistencial són insostenibles”

“Els serveis socials basats en un model assistencial són insostenibles. Les comunitats necessiten progressar de manera independent, l’assistència perpètua crea dependència”. Aquesta és una de les idees exposades per la professora Rocío Calvo, adjunta en temes d’equitat al degà del Boston College de Treball Social, al Fòrum Social que celebra la fundació Pere Tarrés amb la col·laboració d’El País.

Calvo, presidenta de la National Association of Latina/Latino Social Work Educators, ha encetat la seva intervenció fent una descripció de l’evolució de la immigració llatina i ha recordat que ens els anys 70 es parlava dels “hispanos”. En els anys 90, les lleis federals parlen de “latinos” per evitar les connotacions colonitzadores de l’anterior denominació, però aquest darrer terme, tot i que està assentat, tampoc és ben rebut per les comunitats que consideren que ignora el precedent indígena. Calvo ha subratllat les dificultats que presenta la fixació d’una identitat. “No hi ha un criteri únic per establir-la” i una cosa és com t’identifiques tu i, una de ben diferent, és com t’identifiquen els altres.

En l’exposició, Calvo ha recordat que als Estats Units regeix l’”ius solis”. És a dir, la nacionalitat està determinada pel lloc de naixement. Això fa que una proporció enorme de joves llatins, un 90%, per sota dels 18 anys siguin ciutadans dels Estats Units però que els seus pares no hagin obtingut la ciutadania. I molts d’aquest joves eviten el contacte amb els serveis socials per por que l’Administració arribi a investigar la situació irregular dels seus pares. “Durant la pandèmia s’han incrementat les conductes d’aïllament, de no interactuar amb els serveis socials, i això té conseqüències, per exemple, en la pràctica de testos de covid, en la vacunació o, un aspecte molt important, en un desperfecte de la salut mental producte de l’ansietat.”.

S’ha de treballar a partir d’evidències procurant evitar biaixos ideològics i amb les bones intencions no n’hi ha prou

El règim federal dels Estats Units fa que els sistemes de protecció pública siguin molts diferents. Hi ha hagut estats tradicionalment receptors, explica Calvo, que tenen polítiques més o menys definides, però en la mesura que la immigració es mou en funció del mercat laboral, enormement obert als Estats Units, es detecta un creixement de la immigració en estats sense tradició d’acollida.

Calvo defineix el treball social com “la ciència aplicada per modificar situacions d’injustícia i d’iniquitat en l’accés als serveis. Si no és ‘aplicada’, no és treball social. S’ha de treballar a partir d’evidències procurant evitar biaixos ideològics i amb les bones intencions no n’hi ha prou. Les situacions són complexes i el treballador social té una tasca d’acompanyament de la comunitat i el seu gran èxit arribarà quan ell no sigui necessari”.

La ponent ha estat presentada per la professora Txus Morata, investigadora del Grup de Rercerca en Innovació i Anàlisi Social.