Marc Giró: “Recomano que, si us sentiu incòmodes, apagueu el canal”

Espanya ha descobert Marc Giró (Barcelona, 1974) gràcies a Rocío Carrasco. Malgrat la seva dilatada trajectòria en mitjans de comunicació, sobretot a Catalunya —actualment és col·laborador de TV3 i té un programa diari a l'emissora RAC1—, la sèrie documental de Telecinco sobre la vida, assetjament mediàtic i els presumptes abusos que ha patit Carrasco l'han projectat a un nivell superior de fama. Les seves intervencions en els debats posteriors a l'emissió de Rocío: contar la verdad para seguir viva l'han convertit en un dels animals televisius del moment. L'última setmana han aparegut com a mínim quatre articles a diferents mitjans amb el títol “Qui és Marc Giró?”. Ell respon que és un “titellaire”. Més enllà d'això, diu, li és igual qui és, “fins i tot des d'un punt de vista metafísic”.

Pregunta. En una entrevista que li van fer al gener a Late Motiv, Berto Romero va manifestar que davant la seva manera de comunicar se sentia tan impactat “com un conill davant dels llums d'un cotxe”. Vostè assaja o aquesta és la seva manera genuïna de ser?

Resposta. A mi m'agrada representar. A la vida, a la vida pública, a la de parella o en general, un ha de representar, fer una mica de teatre. No sé a què es refereixen amb la sinceritat, però la sinceritat, per al psiquiatre. Molta gent em pregunta: “Però vostè és així?”. Doncs sí i no. Això de ser un mateix deu ser la mort. Amb els anys també acabes descobrint que en aquest ofici no has de tenir ni racons ni pors. Has de parlar de tot, sense caure en això tan cursi de “ser transparent”.

P. Vostè es creu Rocío Carrasco?

R. El que m'interessa és que és una senyora que ha trobat un espai per explicar la seva història després de 20 anys sense poder explicar-la. Molta gent es pregunta per què ho fa a Telecinco. Per què no ho fa amb Jordi Évole, a EL PAÍS o a la SER amb Iñaki Gabilondo? La meva teoria és que ho fa a Telecinco perquè la cadena és la propietària dels arxius de tot el que ha passat i s'ha dit sobre ella. I ella necessita dir “aquestes són les imatges que vostès han donat, i aquesta és la realitat jurídica i el que jo reclamava”. Ella ha intentat ser justa, fer les coses bé, de manera conciliadora. Ara també hi ha, per la seva banda, una voluntat de justícia vindicativa.

P. Si ho hagués presentat Gabilondo, hauria tingut el mateix èxit d'audiència?

R. Segurament no perquè moltíssima gent mira Telecinco. I és fonamental veure les conseqüències d'això, per exemple, l'increment de trucades que s'han produït a Espanya als telèfons d'ajuda i de denúncia de casos de masclisme i de violència de gènere.

P. La cadena sabia dels fets que relata Carrasco?

R. L'aproximació a aquests assumptes era molt difícil fa 20 anys. Els mites de la mala mare, de la mala dona, són coses que descobrim ara. La bona notícia és que hem avançat molt en 20 anys.

P. Un dels seus moments més celebrats per l'audiència en els debats de la sèrie va ser quan va replicar que la tertuliana del cor Lydia Lozano havia ofert una informació falsa sobre el matrimoni entre Carrasco i Antonio David Flores…

R. Nosaltres veiem el programa en directe, no tenim informació del que passarà. Una vegada vist, ella va col·locant peces. Aquesta gent viu a Telecinco, la mateixa maquinària de la televisió els demana que no deixin de fer-ho, ells han de continuar parlant i parlant. I això de vegades és complex.

P. Carrasco, a més de ser víctima del seu marit, ho seria també d'aquesta premsa rosa? El documental deixa molt malament la cadena pel tracte que li van donar a la filla de Rocío Jurado.

R. És clar que s'han fet coses malament. Miri el procés, miri Espanya, miri la corrupció al PP, miri la monarquia, miri el cas de Jordi Pujol. O no ho sabia ningú, o se sabia i no es va dir res. Doncs amb Rociíto està passant el mateix, és una epifania i ara està caient tot. La gestió que feia la seva mare i aquest tipus d'artistes dels mitjans era molt diferent de la d'ara. La relació amb la premsa, també la de la Casa Reial, era molt diferent de la que hi ha ara, o la de la Casa Reial anglesa abans i després de Lady Di. Les coses han canviat. Però Carrasco està còmoda a Telecinco perquè és el seu medi natural.

P. Com pot estar còmoda si és on l'han vilipendiat durant anys?

R. No defensaré Telecinco, però la cadena ho ha anat fent perquè nosaltres [l'audiència] ho anava mirant. Jo recomano que, si us sentiu incòmodes, apagueu el canal.

P. En el seu nou llibre, Pijos (Univers), vostè s'identifica com a membre de la classe treballadora. D'on obté coneixements tan avançats de les elits socials de Barcelona però també de Madrid? Dels seus anys com a editor de moda de Marie Claire?

R. Si un està una mica atent, amb dues frases que sent, dos llibres que llegeix, ja té un llibre.

P. A Pijos hi ha personatges que recorden persones reals, per exemple, un carismàtic cambrer d'un conegut club de prestigi de Barcelona que van acomiadar per tràfic de drogues. Aquestes coses es descobreixen sentint dues frases?

R. Aquestes coses han passat tota la vida, el que passa és que ara tot és avorridíssim.

P. Som en una època més avorrida?

R. No sé si és més avorrida, no sé si la gent jove s'ho passa bomba. Però ara sí que és una època més sana. La gent abans volia divertir-se costés el que costés, i ara la gent el que vol és ser sana. La gent vol viure molts anys i ser sana. Potser ara es diverteixen amb això de la salut.