Periodistes a les bambolines
La bibliografia sobre el procés d’independència ha estat tan prolífica que és difícil aportar novetats. Us en suggerim dues
La bibliografia sobre el procés d’independència ha estat tan prolífica que és difícil aportar novetats. Aquest és el principal mèrit d’El camarot del capità, de Màrius Carol. L’exdirector de La Vanguardia presenta una visió fins ara única, la d’algú que comandava el diari de referència a Catalunya i que va mirar de tenir un ascendent entre bambolines per evitar el desastre.
EL CAMAROT DEL CAPITÀ / EL CAMAROTE DEL CAPITÁN
Màrius Carol
Destino
320 pàgines
20,50 - @9,99
Carol va ser director entre 2013 i 2020. El camarot del capità és un retrat imprescindible per entendre els malabarismes del grup Godó amb el poder polític central i, sobretot, amb el de la Generalitat. Carol aporta sucoses experiències, des de les confessions de l’exministre José Manuel García-Margallo (que li confia un esborrany de reforma de la Constitució que ha escrit) fins a les converses que li revelen entre el rei Felip VI i Mariano Rajoy. Un apartat sorprenent són les crítiques que tant Carol com el comte de Godó, Javier Godó, dediquen al rei pel seu discurs de l’octubre del 2017.
LES CIUTATS INTERIORS
Luís Bassets
Galaxia Gutenberg
224 pàgines
19-@11,99 euros
La Vanguardia va mirar de bastir ponts entre les parts. Al llibre (on Carol es mostra crític sobre el paper del diari durant el procés, poc contundent amb la cursa cap al precipici que inicià Artur Mas) se succeeixen les converses, més aviat com a consultor polític, que manté el director del rotatiu amb el president del Govern central, Pedro Sánchez, amb l’exvicepresidenta popular Soraya Sáez de Santamaría o amb l’exconseller de Cultura Santi Vila. Va ser així el 2018, quan l’expresident de la Generalitat Quim Torra meditava fer una conferència per anunciar una nova etapa de confrontació amb l’Estat. Torra va canviar d’opinió i Carol va fer-ho saber a Sánchez: “Vaig fer arribar un missatge de tranquil·litat a la Moncloa encara que ningú m’ho va demanar. [...]Pedro Sánchez em va agrair que li fes arribar la notícia de la rectificació”.
Un altre testimoni periodístic d’alta volada és Les ciutats interiors, el dietari que l’exdirector adjunt d’EL PAÍS Lluís Bassets va escriure el 2020 durant el confinament per la pandèmia de la covid. El llibre aporta meditacions sobre els canvis socials i polítics que es comencen a perfilar durant els primers mesos de la crisi del coronavirus. “Complexitat moral és precisament el que ens falta en un món fet de polarització i de maniqueismes, ple de sentimentalisme i de moralina”, diu Bassets en una reflexió del 8 de maig del 2020. “Si la pandèmia ens fa més complexos i reflexius, ja hi haurem guanyat alguna cosa. Ho dubto”.
Tres raons per recomanar-los
1. Carol aporta una mirada inèdita del 'procés', la del director d'un diari que, pel seu pes institucional, s'implica en les negociacions polítiques.
2. Dues mirades carregades d'experiència que reflexionen també críticament sobre els errors comesos durant el procés d'independència.
3. Bassets medita sobre el moment sociopolític a partir de nombroses lectures de clàssics de la literatura i de l'art vinculats a les epidèmies de la història.
El confinament de l’autor és una marató de lectures oblidades a la llibreria de casa, anàlisis dels capítol epidèmics de la història amb detalls personals, com el record del besavi que ara pren sentit: “M’explicaven que es rentava les mans molt sovint i agafava els poms de les portes amb un drap, un mocador o un davantal. Mai no donava la mà a ningú. Exigia obrir finestres i airejar la casa cada matí. Tenia obsessió amb els microbis. No era un maníac sense justificació. Venia, ara ho sé, de l’experiència del 1918”, l’any de la grip espanyola.
La qüestió catalana és predominant al llibre, amb crítiques duríssimes al lideratge independentista. Al final, i malgrat tot, l’emergència imposa la realitat, i aquesta és que l’Estat, apunta Bassets, és més important que mai: “Només ens reconciliem de debò amb l’Estat quan el necessitem”.
LA NOCHE DE LA VERDAD
Albert Camus
Traducció de M. T. Gallego
Debate
428 pàgines
24,90 / @ 12,99 euros
Encara no era ningú: tenia 30 anys i no en feia ni un que havia publicat L’estrany i El mite de Sísif quan Camus es vincula a la Resistència com a editorialista de la revista Combat. Entre març de 1944 i juny de 1947 hi va fer 137 editorials i 27 articles, recollits aquí. La temàtica i el to consolidaran el pensament iconoclasta i independent de qui ja treballa La pesta. Per això serà dels primers a dir que a la Resistència no eren sants o a atacar l’estalinisme. O dir: “No som homes que odiem. Però no ens queda més remei que ser homes justos”. Fins i tot, parlarà de l’Espanya que els aliats no rescaten: “On són els assassins de Companys? A Moscou o al nostre país? Cal contestar: al nostre país. Cal dir que vàrem afusellar Companys, que som responsables de tot el que va passar després”. El darrer intel·lectual compromès de debò. Un exemple necessari. C. GELI
EL FILL DEL XOFER / EL HIJO DEL CHÓFER
Jordi Amat
Edicions 62 / Tusquets
264 / 256 pàgines
18,50 / @ 9,99 euros
La biografia d’un monstre i el seu temps. Això és el que fa aquesta biografia-assaig sobre la vida i estralls del periodista Alfons Quintà (Figueres 1943-Barcelona 2016), que va suïcidar-se després d’assassinar a la seva parella. El costat fosc del personatge no acaba aquí: era un dèspota amb una ambició sense fi que va aconseguir elevades quotes d'influència política a partir de les seves responsabilitats com a periodista d‘EL PAÍS, com a director-fundador de TV3 i del diari El Observador. Al llibre hi ha tres personatges cabdals més: l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, Josep Pla i el pare de Quintà, Josep, que duia en cotxe l’escriptor i això li va obrir un món de coneixences que el fill del xofer va convertir en contactes. Amat no sols retrata Quintà, sinó les immoralitats del poder, a Catalunya i a la resta d’Espanya.
L’ARMADURA DEL REI
Albert Calatrava, Ana Pardo de Vera i Eider Hurtado
Ara Llibres
240 pàgines
18,95 / @ 9,99 euros
Un llibre per acabar d’esfondrar el prestigi del rei emèrit Joan Carles I. Els autors, periodistes, fan un balanç dels silencis i l’opacitat amb què els poders de l’Estat, també els mitjans de comunicació, han tractat les malifetes i possibles delictes del rei durant el seu regnat.
El treball descobreix alguns passatges poc coneguts, com ara la missiva que Joan Carles va enviar al xa de Pèrsia, a la dècada dels setanta, per demanar-li 10 milions de pessetes per finançar UCD, el partit del president del Govern Adolfo Suárez. El Rei advertia el xa que era necessari enfortir els partits de la dreta en el període democràtic que s’obria a Espanya per plantar cara al creixement del PSOE. També mostra com els mitjans ocultaven les faltes del rei, com les seves relacions amb amants.
LES HORES GREUS. DIETARI DE CANONGES
Quim Torra
Símbol Editors
250 pàgines
23 euros
Quim Torra va ser un president de la Generalitat accidental i accidentat: fou un cap de Govern d’ànim trist, sol i superat per les circumstàncies. És el que exposa ell mateix en aquest llibre, escrit en plena pandèmia de la covid, durant els durs dies de reclusió a Palau.
“Acostumava a demanar-li a la meva dona, a l’hora d’anar a dormir, que em retirés els punyals que se m’havien anat acumulant a l’espatlla durant el dia”, escriu Torra. El president lletraferit mostra el seu vessant més humà: com pateix per les morts que deixa el coronavirus, i també com pateix per les diferències entre els socis de Govern. Tampoc estalvia crítiques als dirigents d’ERC: “Em decep el vicepresident. Sempre té un paper passiu, absent. Normalment, en cada reunió li acabo preguntant si té res a afegir. No passa mai”.
EL PLA NECKER
Jordi Mercader
Comanegra
218 pàgines
18 euros
Original assaig sobre el federalisme desenvolupat com una novel·la. Un treball ric en lectures acadèmiques i en entrevistes a experts, com el catedràtic Alberto López Basaguren. Un joc intel·lectual on el periodista fa que el president dels Estats Units Thomas Jefferson citi el catedràtic: “Els partits nacionalistes han apostat per rebutjar el federalisme perquè prefereixen un mal sistema d’autogovern autonòmic; així el poden desacreditar permanentment, per mantenir viu el somni”. Jefferson, un dels protagonistes del llibre, defineix per la seva banda el federalisme com “un dilema metafísic”: Així, “si la unitat ha de ser l’objectiu absolut, la federació podria no ser la resposta més adequada; si és la llibertat de les parts el desideràtum funcional, tal vegada la federació tampoc és la sortida més convenient”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
