‘Merlí: Sapere aude’ entra a l’edat adulta

Merlí: Sapere aude ha encetat la segona i darrera temporada. De moment s’han vist tres capítols. El primer persistia a mostrar el cantó frívol d’uns estudiants capaços de recitar recargolats aforismes filosòfics i acomodar-se a unes vides banals, avorridíssimes per a l’espectador que les contempla. Un episodi al final d’aquest primer capítol, però, rebolca el protagonista, Pol (Carlos Cuevas), i el seu horitzó vital. És portador del virus de la immunodeficiència humana (VIH), el qual pot causar-li la sida si no assumeix la nova condició de malalt crònic. Els autors de la sèrie fan molta pedagogia per diferenciar entre tenir el VIH i ser malalt de la sida.

En tot cas, aquesta nova circumstància és un factor de creixement sobtat del protagonista i dels seus interessos. Obre la porta a la sèrie per abandonar un esgotat escenari ple de festetes juvenils i temptejos eròtics o sentimentals. Sapere aude entra, doncs, a l’edat adulta. Ja coneixíem el pare del Pol (Boris Ruiz) o la professora Bolaño (una convincent María Pujalte). Ara s’hi afegeixen Axel, el restaurador del paranimf (Jordi Coll) o el propietari del Satanassa (esplèndid Eusebio Poncela). Si fem cas de la dita d’un professor —“la mala sort pot portar la bona sort”—, tot sembla en aquest episodi a punt perquè la història que ens explica la sèrie faci un tomb. Li convé, però falta veure si s’aprofita. El mateix autor, Héctor Lozano, ha escrit que aquesta segona temporada fa un pas més gran cap a la maduresa del Pol.

Movistar+ l’exhibeix en versió doblada al castellà o en la versió catalana, on alguns personatges, com la Bolaño, parlen castellà. Aquesta versió té subtítols en castellà opcionals. Tot i el bilingüisme, aquest cop no hi ha hagut, ara per ara, l’escalfament a les xarxes que hi va haver quan TV3 va emetre Drama. Seria trist creure que hi ha coses, com aquesta, que TV-3 no les pot fer, que el seu públic predilecte no li tolera.

A propòsit del tema de la sida, una breu sèrie absolutament recomanable: It’s a sin. És de Russell T. Davies, el creador d’altres peces excel·lents com Years and Years. It’s a sin és una esplèndida crònica sobre uns amics gais al Londres dels anys vuitanta, quan comencen a aparèixer casos de sida. Explica les primeres ignoràncies, imprudències i com, a poc a poc, la por i la mort s’apoderen d’aquelles vides.

Particularment encertat és el tractament dels pares d’alguns dels protagonistes, tots ignorants —volent o sense voler— de l’homosexualitat dels fills. Des de la mare que segueix estimant-lo fins a la mort i es fa amiga dels seus amics, fins als pares autoritaris que es neguen a admetre l’evidència, aïllen el fill i el separen dels amics, que no el tornaran a veure fins que és mort. I la reacció de l’autoritat sanitària que, més que curar-los, els empresona a les clíniques. Prudència profilàctica davant d’un patogen desconegut, però també enorme càstig a una conducta.

Els seus joves protagonistes viatgen d’una vida d’alegria a haver de comprendre què passa, evitar la culpabilització que els volen inocular i lluitar contra els tabús d’una societat on hi ha elements que són particularment hostils.