Una obra de Dalí gairebé desconeguda surt a la venda després de 50 anys en una casa privada

Madonna còsmica, una de les pintures fetes per Salvador Dalí el 1958, dins del seu període misticonuclear, no s’havia vist des de la seva última exposició de Nova York el 1965. Ara, després de morir el seu propietari, que l’ha tingut a la sala de casa seva durant més de 50 anys, els seus hereus la posen a la venda. La tela és una obra de 152,5 per 91,5 centímetres que va ser rebatejada per Dalí com El tall de l’orella de Van Gogh desmaterialitzant-se des del seu espantós existencialisme i explotant a la manera d’un pió durant l’enlluernament de la Madonna Sixtina de Rafael, un segon títol que va escriure a la part posterior de l’obra. Fins ara, d’aquesta pintura només se'n coneixien imatges en blanc i negre, per la qual cosa la seva sortida al mercat ha permès tenir, per primera vegada, la seva imatge real i veure'n els colors, sobretot vermells i blaus, que Dalí va utilitzar per pintar-la.

En el comunicat donat a conèixer de part del propietari de la pintura es recullen opinions d’experts com la d’Eliott H. King, comissari de l’exposició del 2010 Dalí: The Late Work, al museu d’Atlanta, que assegura que “el ressorgiment de la pintura en tot el seu enlluernador color l’estableix com una de les obres d’art de Dalí amb més èxit i elaborades durant el període de postguerra”. Pel que fa al títol secundari, King assegura que “Dalí recorda la hipòtesi dels teòlegs medievals que la Mare de Déu va concebre per mitjà de la paraula de Déu, i, per tant, va ser inseminada a través de l'oïda”.

En el mateix comunicat s’assegura que: “Madona Còsmica és l’última obra mestra de Dalí que pot ser adquirida per una persona o entitat privada, ja que totes les altres d’aquest calibre ja es troben en museus o col·leccions privades de tot el món”. S'ha elaborat una pàgina web on es proporciona tota la informació relacionada amb la pintura, amb imatges i vídeos de detall d’aquesta obra, així com fotos de l’artista juntament amb l’obra, possiblement en la primera de les seves exposicions. També amb les dades de contacte per als possibles compradors, encara que no es proporciona cap dada sobre el preu aproximat de la pintura.

La peça que surt a la venda està inspirada en la Madonna Sixtina que va pintar durant el segle XVI Rafael, un dels pintors que més va admirar Dalí (després del neerlandès Johannes Vermeer i del sevillà Diego Velázquez), per personificar la tradició clàssica. El mateix any que estava pintant aquest quadre, Dalí, en comparar-se amb Rafael i malgrat el seu enorme ego, va escriure: “Soc un mal pintor. Si comparo les meves teles amb les del Renaixement, amb les de Rafael, per exemple, m’adono del desastre total de la meva obra. Però això no impedeix que sigui, gràcies al meu estil, un dels millors artistes actuals”. El 2018 al Teatre Museu de Figueres es va poder veure l’exposició Dalí-Rafael. Un somni prolongat, per explicar aquesta devoció de Dalí envers el pintor italià, en què es va poder veure una obra mestra del Prado, La Verge de la rosa, que va pintar Rafael el 1517 juntament amb diverses obres que van inspirar Dalí.

Madonna còsmica és un dels quadres de l’època misticonuclear creats pel pintor, en què tracta els temes religiosos sota el prisma dels avenços científics del moment. Una de les seves primeres manifestacions és una altra Verge, la Madonna de Portlligat, de la qual va pintar dues versions, una el 1949 i una altra el 1950. El mateix any que va pintar aquesta Madona còsmica, Dalí va crear, segons el catàleg raonat de pintura de la Fundació Gala-Salvador Dalí, un total de 18 olis, retrats de personatges de les classes dirigents nord-americanes i altres quadres de temàtica religiosa tractats sota aquesta òptica, com la Verge de Guadalupe i la seva obra més coneguda d’aquest moment, El descobriment d’Amèrica per Cristòfor Colom, una enorme pintura de més de quatre per tres metres, que es pot veure al museu de Florida, creat per Reynolds Morse, el principal col·leccionista de Dalí.

Segons la Fundació Gala-Salvador Dalí, Madonna còsmica (que apareix il·lustrada amb l’única foto en blanc i negre que es coneixia) s’havia exposat només tres vegades anteriorment, totes tres a Nova York: a la galeria Carstairs, entre el desembre del 1958 i el gener del 1959, el lloc on el pintor sempre exposava i posava a la venda tot el que havia pintat durant l’estiu anterior a Portlligat. Dos anys més tard, el 1960, es va poder veure a The Finch College Art Gallery, en el marc d’una exposició dedicada al pintor surrealista i la tercera i última, el 1965, a la Gallery of Modern Art, en l’antològica Salvador Dalí, 1910-1965, que es va poder veure a la ciutat nord-americana.

A diferència dels gravats i dibuixos de Dalí que estan presents en moltes subhastes, la sortida al mercat d’un dels seus olis és més estranya. L’obra que ha arribat a un preu més alt en una d’aquestes és Retrat de Paul Eluard (1929), que es va vendre a Sotheby’s de Londres el 2011 per 15,9 milions d’euros. La segueixen Primavera necròfila (1936), que es va vendre també a Sotheby’s, però de Nova York, per 13,8 milions d’euros, i Moment de transició (1934), que va arribar després de la seva venda el 2014 a Christie’s de Nova York a una mica més de 7,7 milions d’euros. Totes tres són del període surrealista del pintor, el més cotitzat, si bé són obres de mida petita, comparades amb la Madonna còsmica que ara es posa a la venda.