Joan Ollé afirma que mai no ha tingut un comportament “legalment reprovable” amb els seus alumnes

El director de teatre Joan Ollé ha trencat el seu silenci sobre les acusacions d’abusos que van efectuar contra ell alumnes del Institut del Teatre de Barcelona i que van provocar que se l’apartés de la seva feina com a professor del centre i s’obrís una investigació. En un text titulat En defensa pròpia que ha publicat El Periódico, Ollé defensa la seva innocència i afirma que mai no ha tingut un comportament “legalment reprovable” amb els seus alumnes.

El director de teatre i exprofessor assenyala que ha esperat per respondre a les acusacions “un temps prudencial”, fins a ser citat a declarar el 26 de març passat per la Comissió per a la Prevenció de l’Assetjament Sexual a la seu de la Diputació. “Si havia callat fins ara és perquè entenia que era davant d’aquest òrgan on havia de parlar en primer lloc. Així ho vaig fer divendres passat, responent respectuosament a totes les preguntes que se’m van fer, reiterant la meva innocència respecte a qualsevol acusació d’assetjament sexual, així com manifestant que el que s’ha estat dient de mi aquests dies no és cert”.

Joan Ollé, que apunta que ha encarregat al seu advocat que estudiï interposar accions penals contra unapublicació en què “se m’ha arribat a dir depredador sexual”, deplora en el seu escrit haverhagut de deixar, “humiliat i sense cap respecte per la meva presumpció d’innocència, no només tres projectes teatrals ja en marxa, sinó també altres activitats professionals, sent objecte d’un escrutini públic implacable i sense dret a rèplica, que ha fet molt de mal, tant a mi com a les persones que estimo, i m’ha deixat en una situació en què m’és actualment impossible guanyar-me la vida”.

El director considera que ha ensenyat teatre “amb entrega, intensitat, vehemència i potser excés de rigor”, mirant de “comunicar l’afany de superació personal i responsabilitat social de la millor manera que he sabut, insistint que només a través de la tècnica els futurs professionals podran ser lliures i creatius, en la importància de la precisió expressiva i convidant-los a anar al límit de si mateixos”. Ollé assegura: “Mai no he faltat deliberadament al respecte a cap persona ni he pretès obtenir cap avantatge de la meva posició docent”. I afegeix: “He confraternitzat amb els alumnes fora de les hores de classe: he utilitzat amb ells un llenguatge distès, col·loquial, irònic, lliure i provocador propi d’un marc de familiaritat i confiança sense que ningú, fins ara, m’hagi fet saber que s’hagi sentit molest, ofès o maltractat pels meus actes o paraules”. Afirma: “Sempre he tingut la percepció que la meva manera de fer era ben acollida i entesa. Una altra cosa, molt diferent, és que a alguns no els agradés el meu caràcter ni compartissin el meu sentit de l’humor. Però això no és cap delicte, ni cap agressió a ningú”.

Responent a les acusacions, Ollé recalca que “mai en gairebé 40 anys de docència a l’Institut, al Col·legi de Teatre del qual vaig ser cofundador, a la universitat i en altres escoles d’art dramàtic no he mantingut cap tipus de relació sentimental ni sexual amb cap alumna ni alumne, en cap cas, ni sota cap circumstància”. “Mai no he utilitzat la meva posició acadèmica per assetjar ningúni per treure’n profit de cap altra manera”, ha afegit.

En el seu escrit, el director apunta: “Encara que els meus alumnes han estat sempre majors d’edat i amb capacitat de consentiment, per a mi aquesta ha estat una línia vermella que mai no he trepitjat.Ni una sola persona podrà dir que he aprofitat aquesta circumstància per, prevalent-me de la meva posició, aconseguir cap tipus de benefici personal”. Afirma també: “Mai no he agredit ningú, ni hauria tolerat cap tipus d’agressió”.

Ollé subratlla que condemna “qualsevol tipus d’abús contra les dones, i, en particular, l’abús sexual, així com qualsevol vexació o humiliació a qualsevol persona, sigui com sigui el seu gènere, raça, ideologia o orientació sexual”, i diu fer-ho “sense matisos”. El director conclou el seu escrit afirmant: “Entre les moltes desproporcions, extrapolacions, distorsions, falsedats i acusacions anònimes que he pogut llegir o escoltar, he entès que, efectivament, alguns dels meus exalumnes poden considerar que alguns aspectes de la meva personalitat pedagògica no eren els més adequats per a la seva sensibilitat, i es van sentir ferits; estic disposat a discutir-ho, a valorar-ho, a donar-los la raó si és necessari i tornar a disculpar-me. Però també demano que no es treguin les coses de context ni les acusacions es tergiversin o disfressin d’una cosa que no és: tant l’abús com l’assetjament són delictes, i jo no n’he comès cap, ni he atemptat al llarg de 40 anys contra la llibertat i la dignitat dels meus alumnes”.