Josep Baselga, un investigador brillant al costat de la capçalera del malalt

Josep Baselga reunia en la seva persona múltiples dualitats que rarament es donen juntes i que, quan convergeixen, tenen un efecte multiplicador que condueix a l'excel·lència. En el seu cas, el van portar a convertir-se en una de les figures més preeminents de l'oncologia mundial. En la primera dualitat, Baselga unia l'empatia, la proximitat i el desvetllament del metge que no abandona la capçalera del llit del pacient, però era alhora un excel·lent organitzador, exigent i implacable, amb un lideratge que feia créixer tant l'equip com la institució.

Más información

Mor l’oncòleg espanyol Josep Baselga als 61 anys

Era d'aquests metges que coneixen tan bé la condició humana, especialment la condició dolençosa i espantada de qui acaba de ser diagnosticat de càncer, que sempre era capaç d'activar la tecla psicològica adequada per fer créixer la llavor de l'esperança. En uns casos consistia a agafar la mà de la pacient i, amb el millor dels seus somriures, dir-li que no es preocupés, que hi havia moltes possibilitats i que se’n sortirien junts. En d'altres es tractava de dir el mateix però apuntant, calculadora en mà, els percentatges de curació de l'arsenal terapèutic disponible. El propòsit era convertir la confiança en una aliada de la terapèutica.

En la segona dualitat, Baselga reunia la condició de metge eminentment clínic i la d'investigador. Unia la investigació bàsica i la seva aplicació clínica. Els seus amplis coneixements en ambdós extrems del procés li permetien discernir quin era el camí més prometedor per arribar a l'objectiu. La seva obsessió era convertir el més ràpidament possible el coneixement bàsic en opcions terapèutiques capaces de salvar vides. Hi havia massa distància entre els avenços de la investigació bàsica i l'obtenció d'un tractament.

Durant molt temps es va estar buscant el Sant Greal del càncer, una espècie de clau mestra capaç de bloquejar en algun punt el procés oncològic i obtenir un tractament comú per a tots els tumors. Aviat es va veure que la curació no seria fruit d'un salt disruptiu, sinó d'avenços incrementals en cada un dels tumors i, dins de cada tumor, en cada variant. Baselga va ser un dels líders mundials en aquesta aproximació: analitzar i conèixer els mecanismes moleculars involucrats en cada tumor per trobar dianes terapèutiques capaces d'atacar selectivament les cèl·lules cancerígenes. Al llarg del seu doble viatge d'anada i tornada de l'hospital de la Vall d'Hebron a l’Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, amb una incursió a l'Hospital General de Massachusetts, va contribuir al desenvolupament de les noves teràpies moleculars que han permès millorar les taxes de curació i avançar en la medicina personalitzada.

La seva forma d'encarar la investigació i l'aplicació clínica el va convertir en un referent de la medicina traslacional, que es preocupa d'escurçar el temps des que es descobreix una nova molècula amb potencial terapèutic fins que arriba al pacient en forma de tractament. Tot això ho va fer en col·laboració molt estreta amb les farmacèutiques que desenvolupaven els fàrmacs, i aquí és on la seva extraordinària i reeixida trajectòria va ensopegar amb una pedra que no havia previst, enlluernat ell mateix per l'enorme abast dels seus assoliments: un problema de transparència.

Els investigadors que publiquen resultats d'assajos clínics han de declarar els seus conflictes d'interessos. Baselga no va comunicar la seva relació amb algunes farmacèutiques i això el va obligar a dimitir com a director general de l’Sloan Kettering Cancer Center. Cap treball assenyalat per aquesta falta de transparència ha estat qüestionat o esmenat. El seu error va ser descuidar un aspecte que, en temps de desconfiança cap a la Big Pharma, és especialment delicat i que, utilitzat com a arma per competidors i detractors, podia ferir-lo de gravetat.