Pablo Hasél: rap, ràbia i revolució

Quan la policia va entrar a l'habitació del pis on Pablo Rivadulla Duró (32 anys) vivia amb els seus pares, a Lleida, va trobar un llibre del Che Guevara i una samarreta de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF), el grup terrorista d'ultraesquerra que va posar Alemanya Occidental contra les cordes als anys setanta. Els agents que van detenir el raper fa 10 anys també van localitzar les carpetes on Rivadulla guardava les lletres dels seus poemes i cançons.

En la vida de Pablo Hasél –nom artístic pres del personatge d'un conte àrab que assassinava reis–, la creació i la política, la música i la lluita, van de la mà. Comunista filosoviètic, paladí extemporani de la revolució socialista, es va enamorar del rap perquè “permetia dir moltes coses, però amb ràbia”. “Volia ser a la trinxera de l'art revolucionari”, explica en una de les extenses entrevistes que ha concedit des d'aquella detenció que el 2014 li va valer una primera condemna per enaltiment del terrorisme.

Les cançons de Hasél s'han mogut sempre en els límits porosos de la llibertat d'expressió, un dret fonamental del qual ara, amb el seu ingrés a la presó, s'ha convertit en capdavanter. Tot i que la seva opinió en aquest camp és ambivalent. Aplaudeix que als EUA els grups “parlin de matar policies i fins i tot el president i mai no els passi res” i censura el cantant de bachata Romeo Santos perquè les seves lletres “ultramasclistes”, opina, enalteixen les agressions sexuals.

Abans de la seva primera detenció, Hasél era relativament desconegut: les seves cançons s'escoltaven en cercles underground i minoritaris del rap polític i el seu horitzó geogràfic no anava més enllà de Lleida. Penjava a YouTube temes amb frases com “ojalá vuelvan los Grapo”, “gora ETA”, “merece que explote el coche de Patxi López” i “no me da pena tu tiro en la nuca, pepero”. El tribunal va considerar que aquestes expressions eren delicte d'odi, no llibertat d'expressió. I el va condemnar a dos anys de presó. Com que era una pena curta i no tenia antecedents, va esquivar la presó.

Lluny de dissuadir-lo, aquella ensopegada amb la justícia el va ancorar en les seves conviccions i, malgrat la seva declarada timidesa, el va aixecar a la popularitat. Se sentia (i se sent encara) cridat a una missió: despertar la consciència ciutadana i “fer caure la dictadura capitalista”, diu amb un llenguatge marxista en desús. Una cançó titulada Juan Carlos el Bobón –en la qual presenta el rei emèrit com un “capo mafiós” i un “puter”– i 64 tuits –en els quals enalteix la trajectòria de membres dels Grapo i d'ETA– el van conduir de nou al banc de l'Audiència Nacional. La condemna inicial per enaltiment del terrorisme va ser de dos anys, però va quedar rebaixada finalment a nou mesos. Per injúries a la Corona i a les institucions de l'Estat, va ser condemnat també a una multa de 38.000 euros. Com que no la va pagar –es va negar a fer-ho– aquesta multa amplia la seva condemna fins als dos anys i quatre mesos. Hasél denuncia que ha estat condemnat per “explicar fets objectius”, en al·lusió als escàndols de corrupció que afecten Joan Carles I.

Fill d'un empresari que va presidir la Unió Esportiva Lleida, Hasél es va moure des d'adolescent pels cercles antisistema de la ciutat. Estava ficat en tots els merders, recorden fonts de l'Ajuntament, que subratllen que el seu compromís no és presumible: Hasél està convençut del que fa. Tent se l’ha vist recolzant un col·lectiu pel dret a l'habitatage al degradat barri de la Mariola de Lleida com en protestes contra la sentència del procés. Va descarregar la seva ràbia contra l'alcalde socialista Àngel Ros: “Te mereces un tiro, te apuñalaré”, li va escriure, entre altres coses, el 2014, amenaça que li va valer una multa de 540 euros. La càrrega violenta d'aquestes lletres, va concloure una jutgessa, no està emparada per la llibertat d'expressió.

El seu expedient judicial no es limita a delictes d'opinió, encara que sempre apareix vinculat a un activisme insaciable. Acumula tres condemnes més: per empènyer i llançar netejavidres a una càmera de TV3 durant el desallotjament d'una tancada a la Universitat de Lleida, per ocupar una seu del PSC en una protesta i per coaccionar un testimoni (al qual va anomenar “delator de la policia”) en un judici. Enmig de les protestes que exigeixen el seu alliberament, l'Audiència de Lleida va confirmar aquest dijous aquesta última condemna, de dos anys i mig.

Però el que l’ha portat a la presó inicialment són els seus tuits lloant terroristes i les seves cançons contra l'exmonarca. L'ordre d'ingrés a la presó, una breu tancada al rectorat de la Universitat de Lleida i la seva posterior detenció, executada pels Mossos, l'han catapultat a la fama. Es veu a si mateix com una víctima d'una “operació d'Estat” perquè ha fet “reflexionar la gent”. “Tard o d'hora, tornarem les hòsties”, va dir, en to profètic, després de conèixer la seva condemna: les manifestacions per exigir la seva llibertat s'han succeït, sovint amb disturbis, en diverses ciutats espanyoles. Des de la seva cel·la a la presó de Ponent, on assegura que rep un tracte “correcte”, Hasél se sent fort i satisfet per la resposta popular, segons explica el seu advocat, Diego Herchhoren, que el defineix com “un bon amic, però un mal client”.

El rap i la ràbia s'han alineat. A Hasél només li falta la revolució.