La reforma de la Rambla que no té data

“La reforma de la Rambla és prioritària, però ara mateix no podem marcar una data per començar les obres. La situació financera del Consistori s'ha ressentit amb la crisi del coronavirus”. Amb aquesta contundència explica a EL PAÍS Jordi Rabassa, regidor de Ciutat Vella, que el passeig més icònic de Barcelona ha d'esperar. L'ajornament sine die no evita que veïns i comerciants insisteixin que el deteriorament que ha patit el passeig ha arribat a un punt de no retorn.

El ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar, a la primavera de 2016, la reforma del passeig. El novembre de 2018, Km-Zero –l'equip de tècnics que va guanyar el concurs per redissenyar la Rambla, capitanejat per l'arquitecta i exregidora de Ciutat Vella Itziar González– va presentar les seves estratègies per transformar el passeig. El projecte eliminava un carril de circulació de baixada, ampliava el tronc central i les voreres del passeig, resituava els quioscos, eliminava els llocs dels antics ocellaires i preveia habilitar places al llarg del passeig. Durant la presentació es va anunciar que els treballs començarien el 2019. Les obres s'executarien per trams i s'allargarien cinc anys. Des d'aleshores no s'ha fet res.

L'arquitecta de la reforma, Itziar González, té clar que el projecte que va presentar “compta amb el vistiplau de tots els serveis municipals”. González adverteix que la pilota és a la teulada del Consistori. “La Rambla és un repte per a qualsevol govern. Jo vaig començar a impulsar la transformació quan era regidora el 2007 i des d'aleshores les successives regidores van continuar treballant-hi. Tot i així, va lent. Crec que ara és el moment, o es fa la reforma o es perdrà una gran oportunitat”, adverteix. “És urgent activar les obres del passeig i les accions estratègiques en matèria d'habitatge, comerç, seguretat, cultura... Crec que [l'equip de govern] no està sent capaç d'articular i de treballar amb la comunitat de la Rambla que va sorgir i es va consolidar durant el procés de treball que hem realitzat a Km-Zero. Per què no ens demanen ajuda?”.

De moment, l'Ajuntament només ha fet un tímid avenç. El 15 de gener va anunciar que iniciava les estratègies de dinamització cultural de la Rambla. Rabassa va explicar que un dels quioscos de floristes acollirà una emissora de ràdio i que s'habilitaran espais al passeig per dur a terme activitats culturals. El regidor només va poder anunciar que al febrer s'aprovarà al ple el pla de reforma integral de tot el passeig, tot i que encara no té data d'inici, i que, amb sort, durant el 2021 s'enderrocaran els 11 quioscos de les antigues ocelleries de la Rambla Canaletes.

L’anunci va caure com una gerra d'aigua freda per a la majoria de comerciants i veïns del passeig. L'entitat Amics de la Rambla va penjar a l'octubre un marcador al balcó del Cafè de l'Òpera en el qual registra diàriament els dies de retard que porta la reforma. Malgrat la visibilitat de la protesta, l'obra segueix sense data. “Em sento imbècil perquè sembla que els governs prefereixin la protesta en públic i la reconciliació en privat. Nosaltres sempre hem estat lleials i no rebem el mateix. La reforma urbanística és prioritària. Per descomptat que aprovem la reforma cultural, però és insuficient”, adverteix Fermín Villar, president d'Amics de la Rambla. “Fa la sensació que creuen que, si fan la reforma, cedeixen protagonisme a Amics de la Rambla quan nosaltres volem un projecte per a tota la ciutat. A més, ens sentim maltractats. La tinenta d'urbanisme, Janet Sanz, no parla amb nosaltres, perquè creuen que parlar amb nosaltres és fer una concessió al sector comercial”, denúncia.

No tots estan a favor de la reforma del passeig. El president de l'associació de quiosquers de la Rambla, Juan Jiménez, pensa que no és el moment. “No estem venent res. Només faltaria que, quan es comenci a animar el turisme, no ens deixin treballar per unes obres faraòniques”, denuncia.

La florista més famosa del passeig, Carolina Pallés, es queixa que “al seu moment” la Rambla es va deixar abandonada fins al punt en què es troba ara, que té el paviment destrossat. “La meva família viu aquí des de 1888. La meva àvia va seguir a la Rambla malgrat la Guerra Civil. A la meva germana i a mi no ens aturarà res. S’han de fer reparacions a terra però, la veritat, no sé si és el moment de fer una Rambla diferent de la que coneixem”, dubta Pallés.

Fa 53 anys que José Cuenca treballa al passeig. Té cinc parades del que eren els antics ocellaires. “Jo venia animals fins que em van dir que no podia fer-ho. Llavors vam arribar a un acord amb el Consistori per vendre altres coses. Ara no compten amb nosaltres per a res. Som uns empestats i no ens volen. Fan fora els 90 treballadors que ens guanyem la vida aquí”, lamenta.