L’Ajuntament de Barcelona defensa l’homenatge a Marsé i Zafón perquè “la llengua no és un criteri”

La cultura i la lògica cultural de Barcelona no diferencia per matèria lingüística; la llengua mai no ha estat ni serà un criteri”. Amb aquesta frase va concloure ahir el tinent d'alcalde Joan Subirats la polèmica que ha generat l'anunci de l'Ajuntament de Barcelona d'homenatjar els escriptors Juan Marsé i Carlos Ruiz Zafón, que van morir l'any passat. Una crítica a Twitter de la filla del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet que el seu pare, que també va morir el 2020, no rebés el mateix tracte, va derivar en una dura controvèrsia a les xarxes socials, amb caires identitaris, sobre la idoneïtat del reconeixement a autors en llengua castellana o catalana i la consideració sobre si els primers formen part de la literatura catalana.

“És reduccionista entendre que l'únic element que determina una cultura és la llengua”, va assegurar ahir Subirats a aquest diari, que va ratificar que el Consistori també realitzarà un homenatge a Benet i Jornet, amb els familiars del qual es posarà en contacte “quan es calmi una mica la cosa”. I va apartar tota ombra de qüestió ideològica o lingüística. “És un tema de ciutat, no de llengua; potser Cultura de la Generalitat o de l'Estat hagin de mirar més elements de país, però en el nostre cas només regeix la significació cultural des de la perspectiva de ciutat, si aquesta està incorporada i desenvolupa una obra, independentment de la llengua,” va afirmar. I en aquesta línia, recorda que el Consistori ha homenatjat “escriptors i editors tan diversos com Manuel de Pedrolo, Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal, Jaime Gil de Biedma, Gabriel García Márquez, Claudio López Lamadrid i, en vida, Jorge Herralde”. El màxim responsable cultural municipal també posa com a exemple “la nacionalitat i les llengües dels qui han llegit el pregó de la Mercè” i insisteix que “per a Barcelona, la llengua mai no ha estat un criteri”. I postil·la: “La igualtat i l'homogeneïtat no es poden confondre mai”.

La polèmica va començar quan Carlota Benet, filla del dramaturg, dimarts va dirigir un tuit a l'alcaldessa Ada Colau en què criticava que el Consistori no tingués previst cap acte oficial sobre el seu pare, que també va morir el 2020, com Zafón i Marsé. “Ara que has homenatjat dos novel·listes ‘catalans en llengua castellana’, a veure si trobes un moment per a un autor català en llengua catalana com el meu pare”. El text va generar una allau de comentaris a la xarxa (gairebé 4.500 tuits i 14.600 m'agrada) des de la perspectiva de la llengua i el concepte de si pot considerar-se o no literatura catalana l'escrita en castellà, reobrint un debat que s'arrossega latent, des del 2007, quan Catalunya va ser la convidada d'honor de la Fira del Llibre de Frankfurt. Després d'una agra polèmica, els escriptors catalans en llengua castellana, entre els quals hi havia el mateix Marsé, van declinar acudir-hi.

Dimecres Carlota Benet va avivar la polèmica amb una nota més llarga en què assegurava que “cap elecció no és innocent” i que si l'Ajuntament havia escollit dos escriptors de llengua castellana “vol dir alguna cosa i que no és bona per a la cultura catalana”. Afegia que “anomenar-los autors catalans en llengua castellana és una absurditat [...] si de cas, se'ls ha de reconèixer en com barcelonins”. I acabava dient que la reivindicació no anava només pel seu pare sinó “per a tota la cultura catalana. Vigilem, vigilem perquè cada dia se'ns volen rebaixar més les nostres aspiracions culturals”.

Negativa en el Parlament

Aquesta “clarificació d'un parell de punts” va aconseguir més de dos mil retuits i sis mil m'agrada i va avivar encara més la discussió a les xarxes socials, en un debat en què acabaria intervenint l'exconsellera de Cultura de la Generalitat i candidata de Junts per Catalunya a les pròximes eleccions al Parlament, Laura Borràs. Aquesta va donar la raó (“Tants anys explicant una cosa tan bàsica...”) a un tuit de Josep Maria Virgili, un dels fundadors del grup Koiné (que des del 2016 promou l'oficialitat única del català), que afirmava que “si és en castellà, no és literatura catalana per gaire catalans que siguin els autors; no hi ha literatura catalana en castellà”, d'acord amb una frase pronunciada a TV3 sobre els homenatges.

La discussió va presentar dues derivades més, una promoguda per la mateixa Carlota Benet quan en el text va contraposar: “Al meu pare mai no se li farà un homenatge a la ciutat de Madrid com a autor espanyol en llengua catalana, ho dic perquè ens entenguem”, cosa que va generar respostes recordant, almenys, la concessió a Benet i Jornet del Premi Nacional de Literatura Dramàtica (el 1995, per l'obra E.R.) i un homenatge al centre Matadero de Madrid (el 2013). L'altre focus el va provocar un tuit del director de la Sala Beckett, Toni Casares, que obria la polèmica al fet que Benet i Jornet fos dramaturg: “És clar, ‘només’ escrivia teatre, quin poc glamur...”. Aquest tuit va ser respost per Subirats: “No entenc que suposis que pel fet d'acceptar una petició d'un grup municipal que demana de retre homenatge, quan es pugui, a Marsé i Zafón, això implica que no farem el que sigui necessari per reconèixer el treball de Benet i Jornet. No dubtis que ho farem”.

Subirats es referia a la petició d'homenatge als dos autors que dilluns va realitzar al Consistori el grup municipal de Ciutadans, partit que el desembre passat també va presentar en la Comissió de Cultura del Parlament una proposta d'homenatge institucional a Zafón i Marsé, a la qual ERC i JuntsxCat van votar en contra, Catalunya en Comú s’hi va abstenir i només el PSC s’hi va mostrar a favor. El PP i la CUP ni van estar en la votació.

Dimecres a última hora, en un nou tuit, Carlota Benet s'adonava de la tensió generada: “Crec que m'he ficat on no em demanaven valorant si Zafón o Marsé són catalans o no”, si bé defensava que literàriament “han d'adscriure's a la tradició castellana”; en qualsevol cas, concloïa, els seus comentaris venien generats perquè recordar els dos autors i no el seu pare “em sembla poc sensible”.

El creixement de les cultures populars

Per constatar la relativitat del debat identitari al segle XXI, Joan Subirats recorda que “el 2000, un 1% de la població de Barcelona provenia de l'estranger; avui ja és un 25%, i hem d'anar veient com es manifesta la cultura en xinès, àrab...”. Sota aquesta lògica, pensa que “els escenaris i els patrimonis culturals van creixent, avui ja hem de parlar de cultures populars, en plural; i això no fa més que enriquir aquesta terra que és Barcelona”.