La covid es transformarà en un refredat en menys de 10 anys

El món acaba d'entrar en una nova fase de la pandèmia amb l'inici de la vacunació massiva, de la qual depèn bona part del que passi en els propers anys amb el nou coronavirus. La majoria d'experts pensa que el SARS-CoV-2 no desapareixerà mai, però això no ha de ser una cosa dolenta. Quan la majoria de la població estigui vacunada, el patogen començarà a atenuar-se, i produirà una infecció asimptomàtica per als adults i només un lleu refredat en nens, segons un estudi acabat de publicar a Science.

Els seus autors basen aquesta afirmació en un model matemàtic que reprodueix la propagació del virus. Altres experts independents especialistes en evolució viral i immunologia estan d’acord amb les seves conclusions.

“El nostre model suggereix que aquesta transformació trigarà entre un i 10 anys”, explica a aquest diari Jennie Lavine, investigadora de la Universitat Emory (Estats Units) i primera autora de l'estudi.

El termini exacte dependrà de la rapidesa amb què es propagui el virus i de la velocitat de vacunació, explica. També hi influeix un factor més complex: durant quant temps algú és immune a la covid greu després d'haver-se infectat o haver rebut la vacuna. “L'ideal és que la capacitat de bloquejar la malaltia sigui duradora, però que la capacitat de transmissió sigui més curta”, detalla Lavine. Hi ha un últim factor: Quantes infeccions o dosis de la vacuna seran necessàries per generar una immunitat forta?

Aquesta transició marcarà el pas d'un virus pandèmic a un altre d'endèmic, és a dir, que sempre estarà present i podrà causar brots puntuals sense gaire virulència.

Els científics assumeixen que el SARS-CoV-2 és més semblant als quatre coronavirus del refredat ja coneguts que als dos coronavirus més virulents, el SARS del 2001 i el MERS del 2012. Si això és així, quan la majoria de la població estigui vacunada, el virus no podrà continuar causant malaltia greu, ja que les vacunes ho impediran. Cal veure si les injeccions també eviten la transmissió del virus, cosa menys probable. D'aquesta forma, els únics que continuaran sent verges contra del virus seran els nens que vagin naixent, però ells només patirien símptomes lleus semblants a un refredat. És el que ja passa amb els quatre coronavirus estacionals coneguts.

Els autors del treball calculen que aquesta transició pot tenir lloc “en uns anys o a tot estirar en unes quantes dècades”

Basats en el que se sap de la resta dels coronavirus del refredat, els investigadors calculen que la primera infecció en nens succeirà entre els tres i cinc anys. Els xavals podran reinfectar-se en anys successius, però els símptomes serien cada vegada més lleus o inexistents. “Aquests resultats reforcen la importància de seguir amb les mesures d'aïllament fins que les campanyes de vacunació durant aquesta fase pandèmica hagin acabat. És possible que sigui necessari continuar la vacunació en la fase endèmica”, expliquen els autors del treball.

Una de les claus d'aquest possible futur està en quant dura la immunitat després d'una infecció o després de la vacunació. Els autors creuen que ambdues protegeixen de la malaltia greu, però és possible que no d'una reinfecció lleu —la presència del virus en l'organisme i la seva possible transmissió—. Aquesta presència del virus reforçaria les defenses, amb la qual cosa la immunitat acabaria sent més elevada de cara a successives entrades del patogen.

L'aparició de variants més contagioses, com la del Regne Unit, pot millorar les coses, segons Lavine. Una variant que s'estengui més ràpid però que no sigui més letal baixarà la mortalitat. A més reforçaria la immunitat de la gent, ja que una infecció asimptomàtica n’enfortiria les defenses. I finalment mantindria el nostre sistema immune “actualitzat” de cara a les variants més recents del virus. Tot això podria esfondrar-se si apareix una variant que causi una malaltia més greu, la qual cosa suposaria un risc més elevat per a tots els no vacunats. Lavine explica que, basant-se en els quatre coronavirus del refredat, no hi ha evidències que això pugui passar. “No és impossible, però no tenim cap prova per pensar que és probable”, detalla.

“El més raonable és que en aquesta dècada el virus es torni endèmic i només produeixi pics estacionals a l'hivern”, explica a aquest diari Mark Lipsitch, epidemiòleg de la Universitat de Harvard. El maig del 2020, el seu equip va calcular que hi continuarà havent pics d'infecció per aquest coronavirus almenys fins al 2024. L'investigador raona la seva opinió. “L'impacte en la salut pública d'aquest virus baixarà radicalment quan es compleixi una de dues condicions. La primera és que, com diu aquest estudi, la immunitat contra la covid greu sigui duradora i que a més es reforci a través de reinfeccions lleus, perquè no hi ha una immunitat total. La segona és que hi hagi una cobertura de la vacuna en les persones de més risc, de manera que la mortalitat es redueixi moltíssim. Crec que és probable que el primer passi a tot el món. Els països desenvolupats hauran cobert la vacunació en sis mesos o un any i la resta de països un temps després”, explica.

En qualsevol cas el treball es basa en una altra assumpció raonable, però no provada. El SARS-CoV-2 no és el mateix que els seus quatre parents del refredat i no se sap quant temps dura la immunitat contra la malaltia greu que produeix. “Encara que és pura especulació, és possible que la gent gran no mantingui la immunitat contra el SARS-CoV-2 d'una forma tan efectiva com amb els virus del refredat”, apunta Lipsitch.

L'equip de Cristina Calvo, cap de Pediatria de l'hospital La Paz, a Madrid, ha estudiat les infeccions per coronavirus catarrals en nens durant els últims 14 anys. “Els virus o s'adapten i es fan lleus o desapareixen perquè es queden sense hostes”, explica. “El lògic és que vagi perdent patogenicitat i letalitat”, afegeix.

El virus no desapareixerà perquè sempre podrà trobar refugi en algunes persones o en animals

“Aquest virus és pràcticament impossible d'erradicar”, explica Toni Trilla, epidemiòleg de l'hospital Clínic de Barcelona. “Estic d'acord que en el futur, aquest virus s’assemblarà més als coronavirus del refredat que al SARS i al MERS”, afegeix.

El virus no desapareixerà perquè sempre podrà trobar refugi en algunes persones o en animals. És una cosa similar al que ja passa amb la grip, el reservori de la qual són les aus salvatges aquàtiques i que cada hivern torna prou canviada perquè faci falta una vacuna nova. En ocasions la grip és estacional i poc greu i en d'altres pot ser una variant pandèmica, com la que va matar 50 milions de persones el 1918 i el 1919.

Aquest coronavirus ja ha demostrat que pot saltar d'humans a mascotes i a animals de granja, com els visons, i recentment s'han detectat dos goril·les del zoo de San Diego infectats per algun visitant, recorda María Montoya, cap d'Immunologia Viral del Centre d'Investigacions Biològiques Margarita Salas. A més, la vacuna no protegeix el 100%, així que el coronavirus sempre podrà trobar esquerdes per on colar-se. “Si hi ha errors en la vacunació o si es retarda massa la segona dosi, o si no s'arriba a donar aquesta segona dosi, la protecció no és òptima, de manera que la persona infectada pot no tenir malaltia, però sí allotjar el virus”, explica.

Un altre possible reservori són les persones immunodeprimides, amb unes defenses debilitades i en què, tal com apunten estudis recents, el virus pot mutar i guanyar certa resistència a alguns anticossos, les proteïnes del sistema immune que en teoria li impedeixen entrar a les cèl·lules per infectar. “És com quan la gent que no pren els antibiòtics durant els dies prescrits i para a la meitat; està seleccionant els patògens que sobrevisquin i que puguin tornar-se més resistents als tractaments o les vacunes”, detalla Montoya.

Un altre aspecte molt difícil de predir és l'evolució d'aquest virus. El SARS-CoV-2 muta menys que la grip. Això significa que acumula menys canvis en el seu genoma cada vegada que aquest es copia dins d'una cèl·lula. Però cal tenir en compte que un sol virus pot produir desenes de milers de còpies de si mateix utilitzant una sola cèl·lula humana. I els humans tenim bilions de cèl·lules.

A aquests números cal sumar el número d'infectats a tot el món, més de 90 milions confirmats, encara que probablement en siguin més. Així que encara que muti poc té milions d'oportunitats per fer-ho en cada persona infectada.

Fins ara, el virus ha evolucionat de forma natural: amb prou feines hi ha hagut tractaments ni vacunes efectives en contra. És ara quan comença una segona fase de la seva evolució caracteritzada per la pressió a què el sotmetran les vacunes. “Les variants amb mutacions potencialment perilloses com les que s'han detectat al Regne Unit o Sud-àfrica seran molt més nombroses quan la vacunació agafi velocitat i arribi cada vegada a més gent. El virus mutarà per intentar escapar al sistema immune dels vacunats i apareixeran moltes més variants més complexes. Si el virus arriba a canviar massa és possible que calgui modificar les vacunes actuals”, adverteix Montoya.

L'observat fins al moment permet ser moderadament optimista. Un estudi recent ha demostrat que la vacuna de BioNTech pot neutralitzar la variant britànica. La clau està en el fet que la vacuna genera anticossos i cèl·lules de memòria per a moltes parts diferents de la proteïna de l'espícula, aquesta protuberància a la superfície del coronavirus que li serveix per unir-se a les cèl·lules humanes, entrar-hi i segrestar la seva maquinària biològica per reproduir-se. Encara que canviïn —mutin— una o diverses peces en aquesta proteïna, el sistema immune continuarà reconeixent la resta i podrà neutralitzar el virus.

Un altre punt d'incertesa és que aquest coronavirus és més similar genèticament als virulents SARS i MERS que als del refredat. “Els coronavirus altament patogènics es diferencien dels lleus en què tenen un nombre més elevat de gens accessoris”, explica Isabel Sola, viròloga del Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC)”. Aquests gens solen contribuir a augmentar la virulència, perquè inhibeixen la resposta immune innata, la primera línia de defensa que prepara i promou la resposta immune adaptativa, amb anticossos, i limfòcits T. És possible que mentre aquests gens segueixin al virus sigui més complicat que es converteixi en un virus que causa infeccions lleus”, adverteix.

És probable que els humans ja estiguem assistint al naixement d'un virus nou que mai no marxarà, però que serà infinitament més suportable. “Encara és impossible saber el destí final d'aquest coronavirus, però és raonable suggerir que s'unirà als quatre coronavirus endèmics que ens causen refredats cada any”, opina Miguel Hernán, epidemiòleg de Harvard (EUA) i assessor científic del Govern. “De fet, és possible que aquests coronavirus endèmics també fossin responsables de pestes o plagues de l'antiguitat. Epidèmies mortals llavors i refredats incòmodes ara. Si l'endemicitat és el resultat final per a generacions posteriors, com abans aconseguim vacunar tots els adults, més vides salvarem en aquesta generació”, afegeix.