L’astronau Gigamesh es dirigeix al futur

“Vols saber com està actualment la ciència-ficció? Llegeix les dues antologies de relats que hem tret amb el millor de l’últim que s'ha publicat, un retrat fidedigne del que hi ha”. Ho diu Alejo Cuervo (en el fandom, el Papa Alejo I, vicari de Philip K. Dick) el propietari de la llibreria i editorial Gigamesh, prescriptor de ciència-ficció i fantasia des que la Fundació era jove, no havia nascut el cyberpunk i el 2001 semblava una data llunyíssima. I certament, si t’agafes, per exemple, La vida secreta de los bots y otros relatos (Gigamesh, 2020), el primer dels dos volums que recomana Cuervo (l’altre és Lenguas maternas y otros relatos), que conté sis formidables històries (quatre escrites per dones) guanyadores de recents premis Hugo, sens dubte et poses al dia. L’efecte és similar a l’impacte iniciàtic d’El viento del sol (Alianza, 1974), aquella antologia d’Arthur C. Clarke que a alguns ens va posar en òrbita en el gènere estimulant el sentit de la meravella.

Al conte de Suzanne Palmer que dona títol al llibre, un petit bot, un humil, valerós i solidari mecanisme de manteniment d’una nau es mostra decisiu per conjurar una letal amenaça alienígena. A La luna no es un campo de batalla, Indrapramit Das, nascut a Calcuta i amb un premi de literatura LGBTQ, presenta una vella soldada espacial de l’Índia que ha lluitat en les guerres fratricides al nostre satèl·lit i que enyora la seva companya de lluita mentre desgrana els seus records als miserables entorns d’un ascensor espacial precisament molt clarkeà. Pel que fa a El obelisco marciano, de l’escriptora establerta a Hawaii i autora del que s’anomena nanopunk (!) Linda Nagata, és una commovedora història sobre la construcció d’un darrer monument a Mart a la memòria de la humanitat mentre la Terra col·lapsa, devastada per catàstrofes naturals provocades per l’home, i epidèmies (els antibiòtics han deixat de funcionar contra bacteris resistents).

“La tendència en el gènere és el mestissatge cultural, una nova textura plena de trets multiculturals”, assenyala Alejo Cuervo (barceloní de 61 anys) en un bar al costat de la seva llibreria del carrer Bailèn, home d’ulls blau pàl·lid que han vist molts universos. “Els xinesos continuen renovant, el problema que tenim amb ells és la barrera cultural, perquè necessites un autor que et faci d’explorador, però veurem molta ciència-ficció seva. En general, a Espanya es publica més literatura fantàstica que mai. Mai tanta gent d’una generació s’ha dedicat tant a escriure i publicar en la literatura del gènere. Hi ha molta autoedició, petites editorials que s’arrisquen. A la botiga cada vegada ocupen més lloc els nous segells. Tenim Mai Més Llibres, que ha publicat Terry Pratchett en català (a Gigamesh hem venut mig miler d’exemplars de Guàrdies, guàrdies!, tota una fita), Ted Chiang, China Miéville; recupera Octavia E. Butler i descobreix autors i títols”.

Gigamesh publica, com les esmentades antologies del millor de l’any, una selecció editorial de The best science fiction and fantasy of the year, que prepara l’editor Jonathan Strahan (guanyador del Locus tres vegades per la seva tasca d’antòleg) per al segell Solaris, però també regira el calaix dels clàssics. “Un dels nostres miracles és convertir en èxit els vells germans Strugatski, els autors de Stalker i Qué difícil es ser Dios. Ja em diràs si no és notícia que venguem bé els Strugatski!”, assenyala Cuervo, que té altres obsessions i apostes veteranes, com Ian Watson (amb qui vam passar una tarda inoblidable el 1989 al pis d’Alejo parlant de la relació entre ciència-ficció i religió), Jack Vance i Fritz Leiber. Gigamesh també ha publicat el 2020 Slan, d’un altre dinosaure de la ciència-ficció, Alfred E. Van Vogt, una obra que va avançar –l’any 1940!–, el tema del mutant com a amenaça i va prefigurar, recalca Cuervo, la Patrulla X. “Slan era un crit de guerra friqui i va marcar tota una generació”, explica l’especialista. “Va ser la meva primera novel·la de ciència-ficció”, diu amb un sospir tan estrany com el que podria sortir de la boca de Gerald de Rivia, l’escèptic bruixot i caçador de monstres. Il·lustrat per Marina Vidal, arriba ara Slan a la col·lecció Gigamesh Club, a la caça de nous lectors. Com ho fa també la col·lecció de còmic que inclou Space Riders, sèrie de culte de Ziritt, Rangel Jr. i Ferrier que Cuervo defineix com “la space opera més estranya de l’univers, plena de pura psicodèlia tex-mex.”

A l’altre extrem d’aquestes historietes de violent color, Gigamesh publica El idioma de la noche, una sèrie d’assajos variats sobre fantasia i ciència-ficció d'Ursula K. Le Guin, que constitueix una meravellosa immersió en el gènere de l’enyorada gran mestra de Portland (incloent-hi la seva admiració per Dunsany i Tolkien, la comparació de Dick amb Borges, consideracions sobre Jung o el feminisme i aclariments sobre el sexe dels guedenians). També d’aquest any és una biografia de Dick escrita per una de les seves cinc dones, Anne R. Dick.

Paral·lelament, Gigamesh aposta per Cels Piñol, l’autor del fenomen Fanhunter (en el qual Cuervo és personatge malvat), i per Emilio Bueso, autor d’una trilogia biopunk (!!), Los ojos bizcos del sol, que acaba de tancar amb Subsolar. La sèrie inclou edicions de luxe, en versions de plata i or, que mostren alguns dels nous camins de Cuervo a l’hora de publicar. “Fa un parell d’anys vam observar que el mercat canviava, vam tenir una època de vendes pobres. Era evident que estàvem editant malament, però a més el públic s’estava transformant i no l’estàvem seguint. Es consumeix menys, el llibre competeix amb molta oferta d’oci nova i hi ha més producció editorial. A la llibreria, el client fix, cada vegada amb més cabells blancs i que suposa el 10% però proporciona el 90% de la caixa, ha baixat en favor del comprador ocasional. El lector que acumula llibres va desapareixent, la gent és més nòmada. Així que vam decidir canviar d’imatge editorial: si abans dissenyàvem per a qui llegia molt, ara ho fem per a qui llegeix menys. Hem decidit fer el llibre més atractiu, més fàcil de llegir, amb lletra més gran. I amb una tendència al llibre objecte, de qualitat, amb tapa dura, fet perquè duri.”

En ple procés de canvi, la covid va significar, en primera instància, una “destrossa total, sort que teníem una situació econòmica sanejada, però ens vam descapitalitzar”. Afortunadament, van poder mantenir la caixa gràcies a les vendes per correu. Durant la pandèmia, han reformat la sala d’actes de la botiga per adaptar-la a l’streaming.

A la llibreria, els famosos 500 metres quadrats de vici i subcultura, un dels grans èxits de vendes és Brandon Sanderson (autor de sèries com El archivo de las tormentas, publicades per Nova), que ha tret fa poc El ritmo de la guerra, novel·la amb una exitosa campanya de prevenda “amb una sobrecoberta exclusiva per a nosaltres”. I és que, com recalca Cuervo, “donar articles especials funciona”.

El difícil assumpte de ‘Cançó de gel i foc’

Un altre factor que ha estimulat les vendes és, paradoxalment, la notícia que Gigamesh deixa de publicar la sèrie de George R. R. Martin Cançó de gel i foc. “Hem tingut un diluvi de comandes dels exemplars que ens queden en estoc”. Cuervo es mostra més esmunyedís que Gòl·lum a l’hora de parlar d’aquest tema delicat. “Ens demanaven una morterada per renovar els drets, però no ho podíem pagar, encara menys amb el nivell de venda que té la sèrie ara”, explica.

L'import que es demana pels drets –que no implica un augment de vendes– no és pel seu sisè (i nou) títol, Vientos de invierno, que Martin, molt endarrerit amb els plans inicials, encara no ha acabat d’escriure (la sèrie finalitzaria amb el setè, Sueño de primavera), sinó pels cinc anteriors, per reeditar la saga que ha publicat exclusivament Gigamesh a Espanya en castellà. Alejo Cuervo diu que no ha volgut recórrer a la seva amistat personal amb Martin per arreglar la situació. “Els temes contractuals es parlen amb l’agent, no amb Martin; a l’autor no se l’ha de molestar”. Cuervo deplora: “He acabat perdent la sèrie per l’avarícia dels agents. Que la venguin a Random”. Cuervo, que constata un descens de les vendes de Martin “després d’haver arribat al pic per la sèrie de televisió”, apunta que, com a conseqüència del seu èxit mundial, Martin ha canviat la seva relació amb l’exterior: “Està aïllat dels fans, lamenta no poder socialitzar com abans i ha deixat de ser tractable de tu a tu”. El desagraïment d’alguns fans desafectes que li retreuen no acabar la sèrie d’una vegada, l’insulten i fins i tot l’amenacen; això no ajuda, sens dubte.

Alejo Cuervo recalca que el sisè volum no està afectat per la situació. “Hi ha un contracte vigent”, subratlla, i podrien cedir els drets a un tercer. En tot cas, encara que hi ha molts punts per aclarir, és concloent: “Gigamesh no continuarà publicant la saga”. Està disposat, això sí, a “facilitar una transició suau” amb el nou editor.