Deu dies tancat... per després casar-se

“Anaaaaaaaaaa, encara no!!! A les 11.45 ja seré com tu!!!”. Fi del missatge de WhatsApp.

Casar-se és molt difícil en temps de coronavirus. Però hi ha gent que no tira la tovallola. Un matí de principis de desembre, el Nacho, de 46 anys, escriu la frase des del mòbil. És un home lliure. De moment. Li falten només tres hores per recórrer els 36,7 quilòmetres que van des de l'hotel on està en quarantena fins a l'Ajuntament d'Oslo. Fa fred. I està sol. La seva família s'ha quedat a Barcelona. S'enfunda l'americana i els pantalons blau marí en els seus gairebé dos metres d'altura, la camisa blanca, la corbata a ratlles i unes sabates de cordons. Tot planxat des de Barcelona. La roba ha hagut d'esperar 10 dies a l'armari, 10 dies tancat en un hotel. Només en el context en què vivim, amb el virus a l'espera i amb la por de què passarà demà, s'entén que algú pugui tancar-se per després casar-se.

El 91,3% de les parelles a Espanya ha optat per ajornar el casament i només un 8,7% l'ha cancel·lat, segons una enquesta del portal de Bodas.net. El Nacho ha ajornat la festa, però ha decidit arreglar els papers. “Teníem la cita al juny, però a causa del coronavirus es va anul·lar. Va tancar l'Ajuntament. I vam agafar nova cita per al 4 de desembre. Els papers que vaig presentar com a espanyol són vàlids cuatros mesos. Si no, s'havia de tornar a fer tot el procés a Barcelona. I vam prendre la decisió: casar-nos i no esperar més”.

El viatge cap a l'altar va començar amb la primera PCR. A la molèstia del pal pel nas s'hi van sumar 100 euros, més 30 per tenir el resultat de manera immediata. Més inconvenients: pocs avions volant en època de pandèmia i, a més, atapeïts de gent. Escala a Amsterdam per emprendre després el rumb a Noruega.

“Vaig arribar a Oslo, vaig passar el control de passaports i amb un autobús ens van escortar fins a l'hotel quarantena. Com que no soc propietari d'un pis ni tinc cap altra propietat a Noruega, directe a l'hotel durant 10 dies. El Govern tenia preparats dos hotels per als viatgers. Quan arribes fas un check in i t'expliquen les normes: pots sortir les vegades que vulguis al carrer i tot el temps que vulguis, però no pots agafar el transport públic ni anar de botigues. Hi ha un registre de cada hoste per tenir controlades les sortides i els temps a l'exterior. De fet, ets a l'aeroport i al voltant només hi ha boscos. Els tres àpats, que et lliuren en una safata a la porta, estan inclosos. No et netegen l'habitació en cap moment, però si necessites més llençols o tovalloles te'ls donen”.

Durant aquests 10 dies, tot el que va passar en la vida del Nacho va passar en aquesta habitació. Això sí, va sortir a passejar cada dia i va caminar molt. Però no es va relacionar amb ningú. Sí que ho van fer altres hostes amb l'excusa del tabac. “Vaig anar a la meva”, resumeix el català. “I la veritat és que no em vaig atabalar. Em va sorprendre que va passar tot ràpid”.

En moments així el menjar és important. De fet, el menjar és sempre important. L'esmorzar era sempre igual: una peça de fruita, un entrepà de formatge (això no va fallar mai), una barreta energètica, un suc de taronja i un iogurt. En arribar el migdia la cosa empitjorava: entrepà de roast beef o de pollastre. “El sopar era calent i estava molt bo. Com que soc addicte a la cocacola, vaig decidir baixar a comprar-ne a la recepció. Durant tres dies vaig demanar la beguda, però per cada cocacola em van carregar 55 corones, que són gairebé sis euros. Vaig deixar de prendre'n. Un altre dia vaig anul·lar el sopar i vaig demanar per internet una pizza: aquest va ser el millor moment de la setmana”.

Els hotels quarantena han estat motiu de polèmica a Noruega, com algunes de les mesures que han pres els països europeus per aturar la covid. El cost de les 10 nits del Nacho a l'hotel va ser de 5.000 corones, uns 500 euros. El client paga un terç del que l'hotel rep, els altres dos terços els abona el Govern. La realitat és que els hotels quarantena s'han convertit en llars temporals de molts ciutadans perquè el Govern va decidir que tothom que no era propietari d'un habitatge a Noruega havia de sotmetre's a la vigilància epidemiològica. No n'hi havia prou amb el lloguer d'un pis o demostrar que anaves a veure un familiar. En aquests dies previs al Nadal ha augmentat l'arribada de viatgers, els dos hotels estan plens i s'ha hagut d'augmentar el nombre d'allotjaments.

Al Nacho no se li va passar pel cap escapar. Ni tan sols per veure uns minuts el seu futur marit. “Durant la meva estada, pel que sembla, va haver-hi tres persones que van deixar l'hotel i van agafar el transport públic per anar-se'n a Oslo. Algú va avisar la policia. Els agents els van esperar a l'estació central d'Oslo i els van imposar una multa de 20.000 corones a cadascun, que són 2.000 euros. I es paguen”.

Durant aquells dies es va dedicar a la feina a través del portàtil i a Netflix. I, per descomptat, a parlar per telèfon. "Anaaaaa, ja he tornat!! Que fort, NO han demanat a ningú de l'avió la PCR ahir a la nostra arribada". És el missatge del Nacho després d'aterrar a l'aeroport de Barcelona. Casat. Sense anell. Amb les idees clares: a l'estiu la festa nupcial serà tremenda.

PD. El català es va casar amb el noruec a l'Ajuntament d'Oslo i a la sortida el van esperar els amics i la família noruecs. Sí que hi va haver pastís, de xocolata, com li agrada al Nacho.