Barcelona aprova una normativa que impedeix l’obertura de noves cases d’apostes

L'Ajuntament de Barcelona ha elaborat una estratègia per impedir l'obertura de noves cases d'apostes a la ciutat. Mitjançant un pla especial urbanístic, el govern municipal estableix que qualsevol nou local de joc que vulgui obrir a la ciutat s'ha de situar a 800 metres de tot tipus de centres educatius (d'escoles bressol a universitats), a 450 de biblioteques, serveis socials, centres cívics, casals de joves, centres d'ocupació (SOC) o qualsevol centre de salut. El resultat és que, de facto, serà impossible l'obertura d'aquests establiments a la ciutat.

La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dijous el pla especial urbanístic amb el qual s'obstaculitza l'obertura de les cases d'apostes i els locals de jocs d'atzar. El Consistori entén que amb aquestes mesures protegeix els col·lectius més vulnerables respecte d'un “joc problemàtic o patològic”. La regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha afegit, a més, que si un dels negocis existents tanca o pretén ampliar-se no podrà tornar a obrir si no compleix les distàncies ara establertes amb el nou pla.

L'aprovació del pla d'usos ha coincidit aquest dijous amb la visita del ministre de Consum, Alberto Garzón, a l'Ajuntament de Barcelona. L'alcaldessa, Ada Colau, ha denunciat que les dades d'addiccions al joc són “alarmants” i sempre van acompanyades de “drames humans i familiars”. L'alcaldessa ha admès que no pot regular el joc, però que el Consistori sí que té competències urbanístiques i gràcies a la nova regulació ha fet gairebé impossible que es pugui obrir una nova sala d'apostes a la ciutat. L'estratègia és similar a la que han fet servir alguns ajuntaments per impedir l'obertura de prostíbuls als nuclis urbans.

L'octubre del 2019, Colau va suspendre durant un any l'admissió de peticions d'obertura de nous establiments de joc. L'alcaldessa va prendre aquesta decisió després que un estudi de la regidoria de Salut alertés dels impactes negatius que tenen les addiccions a les apostes en línia i al joc patològic. Llavors, a la ciutat de Barcelona hi havia 35 sales de joc, 17 bingos i un casino que van continuar desenvolupant la seva activitat.

L'equip del govern municipal va anunciar, llavors, que arran de la suspensió de noves obertures d'aquests negocis començava a redactar un pla especial urbanístic per posar fi a la proliferació d'aquests establiments. A dia d'avui hi ha dos casinos menys a la ciutat, però la resta d'establiments d'atzar continua en les mateixes xifres. El ministre de Consum, Alberto Garzón, ha lamentat que la dependència al joc està afectant, sobretot, les famílies més vulnerables i ha anunciat que s'està redactant una normativa estatal sobre “joc segur”.

Segons l'enquesta sobre alcohol i altres drogues a Espanya (EDADES) del Ministeri de Sanitat, l'últim any el 6,7% de la població d'entre 15 i 64 anys va apostar diners en línia i un 63,6% ho va fer de manera presencial, la qual cosa suposa un increment del 3,5% i del 59,5% respecte a l'enquesta realitzada el 2018. El 15,8% de les persones que juguen en línia i el 3,5% de les que ho fan de manera presencial es considera que han arribat a desenvolupar algun tipus de trastorn relacionat amb el joc, la qual cosa representa 670.000 persones de tot l'Estat. El 14,6% dels joves d'entre 14 i 18 anys han apostat diners en línia en algun moment d'aquest últim any i un 37,2% ho han fet de manera presencial.

Per la seva banda, la Patronal del Joc Privat de Catalunya (Patrojoc) ha fet públic un comunicat en què el seu president, Carlos Duero, ha recordat: “Barcelona en els últims 10 anys ha vist com es tancaven el 24% de les sales existents, i s'ha passat de 67 a 51 sales obertes al públic”. Patrojoc ha recordat que existeix un decret de la Generalitat de “contingentació de les sales” que s'aplica des del 2004 i que impedeix el seu creixement a Catalunya.