L’engany dels lavabos ‘misògins’ del Parlament
Unes fotos de la nova senyalització que circulen per les xarxes ofereixen una imatge enganyosa de l'intent de la Cambra catalana per ser més inclusiva
El Parlament va anunciar el 14 de gener, a so de bombos i platerets, l'aprovació del seu pla d'igualtat de gènere, que va ser dissenyat per un equip conformat per una diputada de cada bancada (Ciutadans, Junts, ERC, PSC, Comuns, la CUP i el PP) i personal de la Cambra. Planteja 84 propostes. Entre aquestes, per exemple, un acord polític per garantir la paritat a la Mesa, implicar més els diputats perquè facin ús del permís de paternitat o corregir el biaix de gènere en les obres d'art que s'exhibeixen a l'edifici. I, també, fer els lavabos més inclusius.
La nova senyalització, si no es coneix l'edifici, pot portar a malentesos. Això és el que sembla que ha passat, per exemple, a l'exdiputada socialista Ángeles Álvarez, que va publicar a Twitter, diumenge passat, una foto dels panells dels lavabos situats a les oficines dels grups parlamentaris. “Tot un manifest de misogínia embolicat en la cel·lofana d'un fals progressisme”, va comentar, en referència a “com veu el món” el Parlament de Catalunya. El seu missatge va tenir més de 1.500 retuits i va generar una conversa candent, en ple debat al si del feminisme sobre l'abast de la llei trans. No va ser l'única. La que fou secretària d'Estat d'Igualtat fins al gener d'aquest any, Soledad Murillo, també va mostrar el seu desacord: “Una imatge val més que mil paraules! La minoria masculina amb la seva 'identitat' intacta”, va tuitejar.
El concepto del mundo del parlament de Cataluña puesto en la señalitica de sus cuartos de baño. Todo un manifiesto de misoginia envuelto en el celofán de un falso “progresismo”. pic.twitter.com/iyszOXulk1
— Ángeles Álvarez (@AAlvarezAlvarez) December 6, 2020
L'aturada de l'activitat presencial derivada per la covid-19 es va aprofitar al Parlament per fer algunes obres de millora pendents. Els periodistes i altres persones que habitualment acudeixen a l'edifici es van trobar a l'estiu amb alguns dels vells lavabos reformats. I amb nova senyalització. A les figures tradicionals de l'home, la dona i la cadira de rodes per distingir els públics objectiu dels lavabos, se n'hi van sumar d'altres: la de la copa menstrual, la dels canviadors de nadons i l'anunci que es tracta d'un lavabo neutre, és a dir, que estan oberts a qualsevol persona, independentment del sexe biològic i la identitat de gènere.
Els nous cartells criden l'atenció per la quantitat d'informació que ofereixen. La copa menstrual encara genera sorpresa fins i tot per a moltes dones i el seu símbol no està gaire estès: significa que hi ha una pica amb la privadesa necessària per netejar-la. El truc de la senyalització no és només el que mostra, sinó com ho fa. Tot un repte en un edifici que originalment era un arsenal i va ser reconvertit en palau reial el 1889. Hi ha espais del Parlament on hi ha tres portes diferenciades. En aquests casos, cada espai porta el seu senyal: un lavabo per a homes, un per a dones i el neutre, on també hi ha els canviadors de nadons.
En altres espais, no obstant això, és més complicat donar cabuda a tots tres lavabos. Aquest és el cas dels lavabos que surten a les fotos publicades per Álvarez o Murillo. Als passadissos on tenen els despatxos els diputats només hi ha dues portes. Una dona directament al lavabo d'homes. L'altra, la de les fotos virals, dona accés a una mena de rebedor on, sí, hi ha dues portes més: una per al lavabo de dones (amb el seu senyal individual) i una altra per al lavabo neutre i que està dissenyat especialment per a persones amb discapacitat (amb el seu propi cartell). Aquí la privadesa és clau i a cada cubicle hi ha una pica pròpia.
El bany de dones podria tenir la porta d'accés directe i el dels homes compartir entrada amb el de gènere neutre? És clar. Però implicaria fer obres addicionals per canviar els urinaris. És a dir, refer-ho tot. El pla d'igualtat va tenir el suport d'un equip de consultores liderat per Tània Verge Mestre, professora agregada de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra i directora de la Unitat d'Igualtat d'aquesta mateixa universitat. No, als banys del Parlament no hi ha misogínia. Potser, com a molt, un problema de disseny gràfic de cartells.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.