Dues republicanes aspiren a ser les primeres diputades trans del Parlament

Fina Campàs i Clara Palau comparteixen diverses coses. Totes dues militen a Esquerra. Han hagut de lluitar contra l'estigma social de ser qui han triat ser i veuen en la política i l'educació eines clau per canviar el seu entorn. Totes dues han estat votades pels seus companys d'agrupació de partit (a Osona i el Vallès Occidental, respectivament) com a elegibles per a les llistes electorals del 14-F. L'última paraula la té l'Executiva del partit, que confecciona les candidatures que la militància ratificarà el cap de setmana vinent. ERC, si vol, pot aconseguir que, per primera vegada, Catalunya tingui diputades trans.

“És la meva última oportunitat”, diu mig de broma mig seriosament Campàs, de 64 anys i nascuda a Vic (Osona). Es va afiliar a ERC ara fa quatre anys i és vicepresidenta de la coordinadora LGTBI del partit. Ja ha anat a les llistes electorals fins a tres vegades diferents (municipals, generals i suplent a les europees), però en posicions amb poques possibilitats. Per la seva banda, Palau, de 63 anys, va ser la número 10 a les llistes a l'Ajuntament de Sabadell en les darreres eleccions, però no va aconseguir entrar (el partit va obtenir set escons).

Les seves trajectòries, evidentment, estan marcades per la seva decisió d'autodeterminar-se com a dones, però insisteixen que són molt més que una simple representació o quota. I estan segures que el seu partit també ho veu així. “Suposo que l'edat fa que creïs com un impermeable. Si alguna persona et mira i pensa que ets un home disfressat, això ja et rellisca. Em sento i soc una dona”, assegura Palau, que va fer el trànsit quan ja era al partit, en el qual va decidir afiliar-se “quan Carod-Rovira” n'era el màxim responsable.

Campàs és conscient que el missatge que transmet com a política trans és fonamental per normalitzar la diversitat sexual, però creu que cal allunyar-se de l'encasellament. “Per això he intentat moure'm sempre en un marc més ampli, que és el del feminisme”, explica. De la seva història familiar també li ve l'interès pels temes del petit comerç. Totes dues, de fet, també participen de la sectorial de dones del partit, a més de la LGTBI, cosa que, defensen, mostra la posició dels republicans en certs debats que es donen avui en el feminisme.

La confiança dipositada pels seus companys de partit per anar a les llistes és el que més valoren de tot el procés de primàries d'ERC. De Vic a Sabadell hi ha un món. I un univers si es compara amb els graus de llibertat que permet Barcelona, per exemple. “La realitat d'Osona és una altra, el món rural, altres problemàtiques que no té al cap la gent de la capital. Em sento molt feliç que gent que mai m'hauria imaginat m'hagi donat el seu suport”, afegeix Campàs. L'activitat de Palau té origen en l'associació de veïns del barri de la Creu Alta, “els problemes del dia a dia”, explica. La mateixa motivació que la va portar a presidir l'associació de veïns la va empènyer després a fer el pas cap a la política. “No m'agrada que les coses les decideixin altres persones. Per això m'implico”, sosté. Palau està casada fa 40 anys amb una dona i tenen dos fills: “Som més feliços des que vaig fer el trànsit”.

Totes dues també comparteixen un llarg historial d'activisme. Campàs, que va fer el seu trànsit el 2010, va recalar en el partit després de col·laborar, entre d'altres, amb la plataforma Transforma la Salut, que buscava donar-li una òptica trans al sistema sanitari. Palau va estar vinculada a Actua Vallès, una entitat que lluita contra els estigmes socials i s'adreça, entre d'altres, a treballadores sexuals. Però insisteixen que si arribessin a ocupar un escó a la Cambra la seva agenda anirà molt més enllà.

El sistema dels republicans per confeccionar les llistes permet que territorialment i sectorialment es proposin candidats. Totes dues van quedar en segon lloc en les seves respectives agrupacions. Però l'Executiva del partit s'atorga la potestat de jugar amb els noms de cara a fer llistes que, en principi, reflecteixin la diversitat no només de la militància sinó també de Catalunya. Les enquestes li somriuen i podrien superar els 18 escons per Barcelona.

La primera diputada trans a Espanya va ser la socialista Carla Antonelli, que el 2011 va arribar a l'Assemblea de Madrid. La sèrie que explica la història de La Veneno és mainstream però creixen els atacs homòfobs. Campàs i Palau coincideixen que hi ha avanços, però encara queden moltes victòries per aconseguir. Una de molt actual és la de la reforma de la llei catalana contra la violència masclista, que ha generat xoc entre les feministes. Es busca estendre la protecció més enllà de les “dones biològiques” per incloure-hi també les trans i intersexuals. “S'ha de donar cobertura a les persones que davant la llei, per molts motius, no viuen el gènere que diuen els seus documents. La visió no pot ser biologista”, defensa Campàs. “Moltes dones arriben buscant refugi i es troben que legalment els tanquem les portes”, diu Palau.

Roger Torrent serà el número tres per Barcelona

Esquerra aprovarà el cap de setmana vinent, en un Consell Nacional, les llistes electorals amb les quals concorrerà als comicis del 14 de febrer. Per confeccionar les candidatures va fer un procés de primàries per triar els cap de llista. No va haver-hi votacions, ja que només es va presentar una proposta per cada província tancant el debat.

Pere Aragonès serà el cap de llista per Barcelona i alhora el candidat a la Generalitat. La portaveu de la formació, Marta Vilalta, liderarà la llista de Lleida i Raquel Sans i Teresa Jordà encapçalaran les de Tarragona i Girona, respectivament. Les llistes republicanes són cremallera, és a dir, alternen homes i dones.

Aragonès va anunciar la setmana passada que la seva número dos serà l'exdiputada i exalcaldessa de Santpedor (Bages), Laura Vilagrà. I ahir es va formalitzar que el president del Parlament, Roger Torrent, anirà en tercera posició. En les passades eleccions del 21-D, Torrent, exalcalde del seu poble Sarrià de Ter (Gironès), va ser el número dos per Girona.

La decisió és curiosa, atès que Torrent és un dels caps més visibles i actius del partit. Fins i tot es va especular amb la possibilitat que disputés a Aragonès la candidatura a la presidència. No obstant això, l'actual president en funcions de la Generalitat fa mesos que va ser ungit per Oriol Junqueras com el seu substitut en la candidatura de cara a les eleccions catalanes.

Torrent ha estat el dic de contenció cap als intents de Junts i la CUP de tornar a saltar-se la llei per, per exemple, investir Carles Puigdemont. Una decisió amb càrrega simbòlica però zero efectes pràctics. Un perfil complicat per ser la cara visible d'una província on pesa el puigdemontisme.