La majoria de les sales de concerts continuen tancades a Catalunya

Una cosa és poder obrir i una altra de molt diferent que surti a compte. Així es podria resumir la situació que viuen les sales de concerts a Catalunya, on segons dades de l'ASSAC, l'entitat que les agrupa, la majoria encara estan tancades. Els números que ofereix l'associació són categòrics: a Barcelona ciutat només han obert nou sales (Barts, Diobar, Marula Café, Meteoro, Taro, Upload, Vol, Sidecar i Tablao Cordobés), dotze a la resta de la província, dues a la província de Tarragona, dues més a Lleida i tres a Girona.

Cap de les sales que han obert són mitjanes o grans. Lluís Torrents, gerent de Razzmatazz, explica les raons: “Un aforament del 50% es veu reduït a un 15% si disposes les cadires obligatòries; el públic no pot desplaçar fora de la seva ciutat, la qual cosa dificulta l'assistència i, el més important, com que no podem obrir les barres perdem la font principal de finançament, ja que el que es recapta pel concert paga l'artista o el promotor i el principal ingrés per a la sala són les begudes. Així no podem obrir”. Segons Torrens, “qui obre són sales amb despeses mínimes molt baixes”. Per extensió treure dels ERTO el personal sense saber si l'activitat serà continuada acaba per determinar la negativa a la reobertura.

Però en el guirigall de llicències que regula la vida de les salses de concerts es donen situacions paradoxals. La més cridanera la protagonitza Sidecar, que disposa de llicència de restaurant i bar a la sala de dalt i a la terrassa i de sala de festes a la de baix. Conclusió, en paraules de Roberto Tierz, el seu propietari: “Podem muntar concerts al bar però no a la sala, perquè al bar podem servir beguda i sufragar així les despeses que a la sala de baix no podríem afrontar”. Sidecar comunicarà en breu una sèrie de concerts acústics en horari de vermut per a poc més de 15 persones que es faran diversos dissabtes de desembre. Tècnicament consta com a sala oberta, tot i que en realitat el que és la sala continua tancada. La música es refugiarà al bar.

Per la seva banda, la sala Barts fa avui el seu concert de reobertura. Pot fer-ho per diverses raons, una d'elles és que no té llicència de sala de concerts i funciona gairebé com un teatre. Joan Roselló, cofundador de The Project, promotora que gestiona la sala, diu que els ha salvat “tenir un local amb diverses línies d'explotació, entre les quals hi ha conferències, monòlegs i altres activitats d'inspiració teatral”. A més, “el percentatge de concert amb butaca que oferim és molt elevat i el gran penalitzat és el concert tradicional amb el públic dempeus”. Roselló, l'empresa del qual també promou concerts de grans artistes al Sant Jordi, creu que concerts amb més públic es podran fer potser a la primavera, recuperant a poc a poc el Liceu, el Palau de la Música o el Fòrum per al pop-rock. El Sant Jordi haurà d'esperar, pensa, però sempre veu el mateix perfil d'actuacions: “el públic assegut i situat amb distància en espais molt amplis”.

Però per què les sales depenen tant de les barres? Tothom coincideix en el mateix, en les subvencions: “Una sala de concerts a Europa rep un finançament públic que oscil·la entre el 40% i el 60% del seu pressupost, mentre que a Catalunya és d'entre l'1% i el 3%”, assegura Torrents. Els teatres, per exemple, estan més subvencionats que les sales, i ara comencen a competir-hi per acollir actuacions musicals. Carmen Zapata, gerent de l'ASSAC, assegura que ben aviat es faran públiques programacions musicals en teatres de Barcelona. Torrents afirma que ha rebut trucades del grup Balañá per si vol promoure concerts a les seves sales.

De moment, a més d'unes poques sales petites, certs centres cívics o el festival Sala Barcelona, que avui reobre al Castell de Montjuïc a l'aire lliure, la música en directe sembla més pròpia de bars i teatres que no pas de sales.