L’hotel Joan Carles I, a la corda fluixa
L’establiment es va construir a l’època de la Barcelona olímpica i passa un moment complicat que podria acabar en venda o canvi de gestió
Els últims anys han estat de bonança per a la indústria hotelera en general, i a Barcelona en particular. Una dada que ho evidencia, entre d’altres, és el progressiu increment del preu mitjà anual de les habitacions, que l’any passat van assolir els 140 euros, respecte als 99 del 2020. Tanmateix, la frenada en sec que ha imposat el coronavirus, que pràcticament ha escombrat el turisme internacional, ha posat en evidència la capacitat de resistència financera dels hotels.
Els que tenien uns comptes més sanejats —després d’anys de beneficis— estan en més bones condicions de resistir: “Aguantarà el que tingui més múscul”, opina Joaquim Clos, director general del grup Derby. “Precisament, el fet que més de la meitat de la planta hotelera sigui de propietaris de Barcelona i catalans és un punt fort perquè l’actitud davant del negoci és molt diferent de la que té una cadena internacional”, entén Manel Casals, director del gremi hoteler. Un altre punt a favor, en temps de crisi, és que el 63% dels establiments són de propietat, davant d'un 24% de lloguer i un 10% amb altres fórmules.
La crisi ha posat en evidència la feble situació financera d’alguns hotels als quals ara “ronden” fons d’inversió, altres cadenes hoteleres i fons voltors, disposats a aconseguir una propietat a preu de saldo.
Un dels que es troba en aquesta situació —no l’únic— és el Fairmont Rey Juan Carlos I, un hotel emblemàtic de la ciutat que va obrir pocs dies abans dels Jocs Olímpics de 1992. I un establiment dels que es van fer a l’ús d’aquell pla d’hotels: gran. Perquè el Juan Carlos I és un dels més grans de la ciutat, amb 432 habitacions i un nombre important de suites. L’hotel gestiona conjuntament el veí Palau de Congressos —amb capacitat per a 3.000 persones—, a més de l’àmplia zona de jardins, que inclou piscines.
Preu simbòlic
Segons fonts del sector, el Juan Carlos I estaria ja en venda per un preu simbòlic, ja que el comprador s’hauria de fer càrrec d’un deute d’uns 80 milions d’euros. L’empresa que actualment gestiona l’hotel, la cadena hotelera Accor, ha declinat precisar quina és la situació mes enllà que ara està tancat —va tancar dilluns passat després de reobrir després del confinament, al juliol— per l’efecte de la pandèmia del coronavirus: “Les perspectives de reactivació de l’hotel romanen sota anàlisi contínua i l’operació es reprendrà al més aviat possible”, assenyala en un comunicat com a resposta a les preguntes formulades per aquest diari. Per la seva banda, l’empresa propietària de l’hotel, Barcelona Project’s SA, no va contestar.
Els treballadors temen acomiadaments si hi ha un canvi de propietat
Els 370 treballadors de l’hotel, tanmateix, estan preocupats per la situació i pel que pugui passar. Actualment, tret dels empleats que s’encarreguen del mínim manteniment que requereix una instal·lació tancada, tots estan en ERTO fins al 31 de gener. Expliquen que l’hotel va reobrir al juliol, però que des d’aleshores ha tingut una ocupació gairebé simbòlica —va arribar a ser d’un 4% de les habitacions— i que l’activitat principal era la restauració. “Aquest és un hotel que funciona, sobretot, amb els congressos i esdeveniments i aquest any no n’hi ha hagut ni un”, explicava un membre del comitè d’empresa. Un comitè que, oficialment, no ha estat informat d’una eventual venda de l’hotel o que estigués en una situació preconcursal.
L’establiment va ser reformat en profunditat el 2016, per seguir l’estàndard dels hotels de luxe Fairmont. Aquesta inversió —de més de 40 milions d’euros—, juntament amb un deute romanent d’uns 16 milions de la gestió anterior d’HUSA —actualment dirimint-se als tribunals— són un llast per als comptes, assenyalen fonts sindicals, que, no obstant això, insisteixen que no tenen informació directa de l’empresa: “El que ens preocupa de veritat és que si hi ha canvi de propietat, intentin eliminar personal”.
Sobre la firma
