Bartomeu deixa el Barça amb la soga al coll

La decisió de la Generalitat de no accedir a ajornar 15 dies el vot de censura contra la directiva del FC Barcelona va servir de coartada al president Josep Maria Bartomeu i a la seva junta per dimitir en bloc i eludir un referèndum al qual tenien pànic després que el firmessin 19.532 socis. Bartomeu va torpedinar el procés des del dia que es van autentificar les firmes, el 9 d’octubre passat, amb l’argument que pretenia tancar els comptes amb més temps i menys limitacions que les que tindrà la comissió gestora que es constituirà avui amb vuit membres procedents de la comissió econòmica i disciplinària del club, el president de la qual serà l’economista Carles Tusquets (Barcelona, 1951). La condició de president de la comissió econòmica suposa per tant que Tusquets també hauria de conèixer els comptes del Barcelona.

A Bartomeu el preocupava el buit de poder que pot generar la seva sortida i la dificultat que tindrà la gestora per celebrar unes eleccions a curt termini —disposa d’un màxim de tres mesos— i prendre una sèrie de decisions esportives i econòmiques “inajornables i de gran proveïment” en paraules del president del Barça. El repte és tancar abans del 5 de novembre un acord a la taula de negociació per a l’adequació salarial de la plantilla i dels treballadors del club, “una mesura que, si no s’aplica, pot tenir conseqüències molt greus en el futur immediat del club”, en paraules de Bartomeu.

Reduir 190 milions. El consell de Bartomeu ha estat víctima de la grandiloqüència, la que el va portar a presentar un pressupost de 1.047 milions per a la temporada 2019-2020, el més alt d’una entitat esportiva, als 828 milions previstos per a l’exercici 2020-2021 —el benefici comptabilitzat seria d’un milió i inclou l’assistència de públic a l’estadi des del febrer del 2021. Les pèrdues del curs passat ascendeixen a 97 milions i s’estima que el deute pot superar els 800 milions. Números que, en qualsevol cas, exigeixen immediatament reduir la massa salarial en 190 milions si s’atenen les xifres que estimava últimament Bartomeu.

Els dubtes de Messi. El club ha gastat 1.092,35 milions en fitxatges des del 2015 i no ha aconseguit compensar les sortides de Neymar, Xavi i Iniesta. Bartomeu es va equivocar en intentar canviar peça per peça, sense atendre la cultura futbolística blaugrana, convertit en esclau de l’ecosistema del vestidor (el més ben pagat d’Europa: 392 milions). Malgrat renovar Piqué, Ter Stegen, De Jong i Lenglet, a qui s’ha reduït el salari a canvi d’ampliar els contractes per alleujar els números de l’entitat, no ha aconseguit aclarir els dubtes que té Messi. L’argentí, que l’estiu passat va ser retingut contra la seva voluntat per l’expresident, pot negociar el seu futur a partir del gener, quan segurament se celebraran les eleccions a la presidència. El 10 pot ser una carta guanyadora per a qualsevol candidat si decideix seguir al Camp Nou. Encara que Messi tenia un problema amb Bartomeu, quan el jugador va ser la gran icona del mandat del president, avui sembla més disposat a anar-se’n que a quedar-se.

El Barçagate. Els Mossos mantenen oberta la investigació sobre el contracte que el Barcelona va firmar amb I3 Ventures per monitorar les xarxes socials i difamar els opositors i crítics mentre es qüestionava jugadors com Messi i Piqué. La dimissió de sis directius i l’acusació de possible corrupció, expressada en la frase “pot ser que algú hagi ficat mà a la caixa”, van sacsejar el Camp Nou. La carpeta Neymar tampoc no s’ha tancat després que el club fos condemnat per frau fiscal i en quedessin exonerats Bartomeu i l’expresident Sandro Rosell, una de les taques que molts socis no perdonen als exmandataris del Barcelona. La fugida del brasiler al PSG va marcar un canvi dràstic de les relacions del Barça amb Qatar, patrocinador del club el 2010, enemic des que el club parisenc va fitxar Neymar. La judicialització ha estat una constant de les dues últimes juntes, fiscalitzadores per naturalesa des de l’acció de responsabilitat que es va emprendre contra Joan Laporta, l’expresident que segurament es torni a presentar en 20.

Les eleccions. “La gestora no té cap garantia de poder celebrar unes eleccions a curt termini”, va advertir Bartomeu, a qui els seus opositors coincidien a considerar un tap per poder actuar i solucionar els problemes del Barça. Els comicis hauran de convocar-se en un màxim de 90 dies a partir d’avui, de manera que segurament se celebraran al gener, un mes abans de les eleccions autonòmiques previstes per al 14 de febrer. Encara que ambdues estan condicionades per l’evolució de la pandèmia, es coneixerà abans el president del Barça que el de la Generalitat. Les relacions de Bartomeu amb el Govern han estat especialment tenses des de l’1 d’octubre del 2017, quan l’equip blaugrana va jugar a porta tancada contra el Las Palmas. El president no va aconseguir la complicitat dels Mossos ni del Govern que li demanava Javier Tebas, president de LaLiga, per suspendre el partit en vista de les càrregues policials que es van succeir aquell dia a Catalunya. Els independentistes han desconfiat de Bartomeu en la mateixa mesura que se l’ha qualificat de nacionalista des de Madrid.

L’expresident va assenyalar la Generalitat en el seu adeu del Barça. Va tenir una sortida forçada, igual que Josep Lluís Núñez, Joan Gaspart i Sandro Rosell, mentre que Joan Laporta va superar una moció de censura abans d’esgotar el seu mandat el 2010. “Se m’ha insultat i amenaçat”, va denunciar Bartomeu, que en el seu mandat va intentar reconduir les relacions amb la família Cruyff, punt de desacord des de la presidència de Rosell, i va acabar per anunciar projectes que sonen a música celestial, com la Superlliga, el Barça Corporate i el finançament de l’Espai Barça. El problema és que ningú ja no se’l prenia seriosament des que al gener va començar a tocar tecles amb l’acomiadament de Valverde.