Una sala d’estar, un bar i una classe: així es contagia el coronavirus per l’aire

La covid es contagia per l'aire, sobretot en interiors. No és tan infecciosa com el xarampió, però els científics ja reconeixen obertament el paper que exerceix en la pandèmia el contagi per aerosols, minúscules partícules contagioses que exhala un malalt i queden suspeses en l'aire en ambients tancats. Com funciona aquesta manera de contagi? I sobretot, com podem aturar-lo?

En aquests moments, les autoritats sanitàries reconeixen tres maneres en què es contagia la covid. Les gotes que expulsen els contagiats quan parlen o tussen, que acaben als ulls, la boca o el nas de la persona infectada. Les superfícies contaminades, encara que els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA (CDC) indiquen que aquest cas és el menys probable i el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties adverteix que no s'ha descrit ni un sol contagi per aquesta via. I finalment, la infecció per aerosols, quan es respiren aquestes partícules infeccioses invisibles que exhala una persona malalta i que es comporten com el fum quan surten de la boca. Sense ventilació, queden en suspensió i es condensen a la sala a mesura que passa el temps.

Respirar, parlar i cridar contagien

Al començament de la pandèmia, es va tenir la impressió que el principal vehicle de contagi eren aquestes grans gotes que expulsem en tossir o esternudar. No obstant això, ara sabem que cridar o cantar en un espai tancat, mal ventilat i durant molt de temps també genera un alt risc de contagi. Això passa perquè en parlar a ple pulmó es llancen 50 vegades més partícules carregades de virus que quan estem en silenci. Aquests aerosols, si no es dilueixen amb ventilació, es concentren amb el pas del temps, i això fa augmentar el risc de contagi. Els científics han demostrat que aquestes partícules, que també alliberem en respirar o amb mascaretes mal ajustades, poden ser contagioses a cinc metres d'un malalt i durant molts minuts, depenent de les condicions. Aquestes són les condicions que citem en els exemples i que convé evitar costi el que costi.

A la primavera, les autoritats sanitàries van obviar aquesta via de contagi, però publicacions científiques recents han forçat l'Organització Mundial de la Salut o els CDC a reconèixer aquest risc. Un article a Science parla de proves “aclaparadores” i els CDC assenyalen que “sota certes condicions, persones amb covid-19 podrien haver-ne infectat d'altres que es trobaven a més de dos metres de distància. Aquestes transmissions es van produir en espais tancats amb una ventilació inadequada. En ocasions, la persona infectada respirava amb intensitat, per exemple en cantar o exercitar-se”.

Exemple. En una casa es reuneixen sis persones, una de les quals està contagiada. El 31% dels brots coneguts a Espanya es donen en aquest tipus de reunions socials, sobretot en trobades amb familiars i amics.

Independentment de la distància, si passessin quatre hores sense mascareta ni ventilació i parlant en veu alta, es contagiarien les altres cinc persones (segons el model científic explicat en la metodologia).

En cas de fer servir mascareta, aquest risc es reduiria a quatre contagis. Les mascaretes per si soles no eviten els contagis si l'exposició és molt perllongada.

El perill d'infecció es redueix per sota d'una persona contagiada quan el grup fa servir les mascaretes, escurça la durada de la trobada a la meitat i a més ventila.

Un bar o restaurant

Els brots en esdeveniments, locals i establiments com bars i restaurants suposen una part important dels contagis de l'àmbit social. Sobretot, són els més explosius: cada brot en una discoteca suposa una mitjana de 27 persones infectades, respecte a només 6 contagis en les reunions familiars. Com a exemple del que pot ser un d'aquests supercontagis, tenim el que va passar en una discoteca cordovesa, amb 73 infectats després d'una nit de festa. O el contagi de 12 clients en un bar del Vietnam, que els científics acaben d'analitzar.

Exemple. En un bar es redueix l'aforament a la meitat, amb 15 persones consumint i tres empleats. Les portes estan tancades i no hi ha ventilació mecànica.

En el pitjor dels casos, sense prendre cap mesura, passades quatre hores s'infecten 14 clients.

Si fan servir permanentment les mascaretes, aquesta probabilitat cau fins als 8 contagis.

En ventilar el local, que es pot fer amb bons equips de condicionament de l'aire, i si s'escurça l'estona que passen al bar, la probabilitat de contagi es desploma fins a tot just una única persona.

L’escola

Els centres educatius només suposen el 6% dels brots recollits per Sanitat. Les dinàmiques de contagi per aerosols a l'aula són molt diferents si el pacient zero és un alumne o el docent. El professorat parla molt més temps, alça la veu perquè se'l senti, la qual cosa multiplica l'expulsió de partícules potencialment contagioses. En comparació, un possible escolar malalt parla molt esporàdicament. El Govern espanyol ja ha recomanat, amb una guia del CSIC, que s'airegin les aules encara que suposi molèsties pel fred o bé que es facin servir equips de ventilació.

Exemple. En una escola, la situació més perillosa es donaria en una aula sense ventilació en la qual la persona infectada fos el professor (pacient 0).

Si passessin dues hores de classe amb un docent malalt, sense prendre cap mesura contra els aerosols, la probabilitat de contagi arribaria fins a 12 alumnes.

Si tots portessin mascareta, només 5 es podrien contagiar. En brots reals s'ha observat que la distribució dels contagis és aleatòria, ja que els aerosols s'acumulen i distribueixen per tota la sala sense ventilar.

Si a més es ventila durant la lliçó (de manera natural o mecànica) i es para després d'una hora per renovar completament l'aire, el risc es desploma.

Per calcular les probabilitats de contagi de les persones presents en situacions de risc, fem servir un simulador desenvolupat per un grup de científics, encapçalat pel professor José Luis Jiménez (Universitat de Colorado), creat amb la intenció de mostrar la importància dels factors que obstaculitzen el contagi per aerosols. El càlcul no és exhaustiu ni pot incloure les innombrables variables que concorren en un contagi, però serveix per il·lustrar la progressió dels riscos en funció dels factors en els quals podem intervenir. Els subjectes mantenen la distància de seguretat en les simulacions, cosa que elimina el risc de contagi per gotícules, però així i tot es poden infectar si no s'actua sumant totes les mesures alhora: ventilar correctament, escurçar les trobades, reduir aforaments i portar mascareta. En tots els contextos, l'escenari ideal seria en exteriors, on les partícules infeccioses es dilueixen ràpidament. Si no es manté la distància amb el possible pacient zero, la probabilitat de contagi es multiplica perquè entren en joc les gotes expulsades i perquè la ventilació no seria suficient per diluir els aerosols si les dues persones són molt a prop.

Els càlculs que es mostren en els tres exemples es basen en estudis sobre com es produeixen els contagis per aerosols, amb brots reals que s'han pogut analitzar detalladament. Un cas de gran utilitat per entendre la dinàmica de contagi en interiors es va viure durant l'assaig d'un cor a l'estat de Washington (EUA) al març. A l'assaig només van acudir 61 dels 120 membres del cor, que van intentar de mantenir les distàncies i la higiene. Sense saber-ho, van provocar un escenari de màxim risc: sense mascaretes, sense ventilació, cantant i compartint espai durant molt de temps. Un sol contagiat de covid, el pacient zero, va contagiar 53 persones en dues hores i mitja. Alguns dels infectats eren 14 metres darrere seu, per la qual cosa només els aerosols poden explicar el contagi. Dos dels malalts van morir.

Després d'estudiar minuciosament aquest brot, els científics han pogut calcular fins a quin punt s'hauria reduït el risc si haguessin pres mesures contra el contagi aeri. En les condicions reals, el contagi va afectar el 87% dels presents. Amb mascaretes durant l'assaig, el risc s'hauria retallat a la meitat. En un assaig més curt i ventilat, només s'haurien contagiat dos cantants. Aquests escenaris supercontagiadors cada vegada semblen més decisius en el desenvolupament i la propagació de la pandèmia, per la qual cosa disposar d'eines per evitar les infeccions massives en esdeveniments d'aquest tipus és vital per controlar-la.