Tres consideracions sobre la utopia

Si la imaginació literària és capaç de descobrir i apropiar-se de nous espais (qui podria negar aquesta capacitat?), convinguem que ho aconsegueix almenys de tres maneres. La primera seria assentant-se en un espai i fent-se’l seu, a l’estil de Robinson Crusoe amb la seva illa; la segona mitjançant els viatges fantàstics que cartografien regions no menys meravelloses, com el Gulliver de Swift. La tercera consisteix a instal·lar-se en una societat i estudiar-ne detingudament les estructures polítiques, el sistema de costums i els detalls utòpics i distòpics: la drecera de Thomas More.

Tot i que Erewhon, de Samuel Butler (Langar, Regne Unit, 1835; Londres, 1902), fa dècades que va ser classificada com una novel·la utòpica, la veritat és que de bon principi remet a una barreja de Robinson i Gulliver: el viatge de conquesta. Els indiscutibles aspectes romàntics que emboliquen el progrés de l’expedició del nostre protagonista (l’eufòria de saber que encara queda món per descobrir), es dissipen de seguida per la necessitat d’atendre les qüestions pràctiques (com portar càrrega pesada?, com travessar un riu?), la descripció realista del paisatge (no s’afanyin a arribar a Erewhon perquè el talent de Butler per capturar la naturalesa en un grapat de frases ofereix de les millors pàgines del llibre) i la crua exposició del seu objectiu: el protagonista no dubta mai que allò que trobi serà seu, i que podrà convertir els vilatans a la seva religió i explotar-los econòmicament.

Passat el primer terç, el llibre comença a oferir-nos el que havíem vingut a buscar: utopia. Butler ens endinsa en una societat que ha renunciat a la tecnologia de manera preventiva, per tallar de soca-rel la possibilitat que en un futur les màquines sotmetin l’ésser humà. I on s’ha produït una inversió dels valors: la mala sort, la malaltia i la lletjor es consideren crims deliberats sobre els quals cau el pes de la llei, mentre que l’assassinat o el robatori es consideren malalties, dignes de compassió, a l’espera de tractament.

Com que el repàs es faria interminable i el lector pot recórrer per si mateix els detalls de la juganera imaginació de Butler, proposo tres consideracions sobre el llibre com a perspectives de lectura.

En primer lloc, potser és més fructífer abordar el llibre no tant com una utopia, sinó com una d’aquestes terres paral·leles que la ciència-ficció ens ha fet tan familiars, i que amb l’ajuda de subtils distorsions ens animen a reflexionar sobre la normalitat, l’arbitrarietat i els absurds d’aspectes de la societat victoriana (mort, naixement, moneda, progrés, vegetarianisme, pedagogia...) i de la seva pervivència en la nostra.

En segon lloc, com que és prou improbable que el lector no s’avorrirà en algun moment, potser és bon moment per admirar la perspicàcia narrativa de Borges, que quan tractava societats alterades optava per encapsular-les en unes poques pàgines. Amb aquestes utopies concentrades, Borges n’oferia al lector un glop intens, i aconseguia així esquivar el risc en què de vegades es precipita Butler: la monotonia de la prolixitat. En deslligar el relat de l’acció i la psicologia, l’exposició travessa fases un xic tedioses.

En tercer lloc, és complicat llegir Erewhon sense que prosperi la sospita que el temps també altera el sentit de les utopies. Podem indagar en les intencions morals de Butler, però si decidim quedar-nos tots sols amb el text, ens preguntem: són progressistes o reaccionàries, les idees sobre la tecnologia? La resposta no és evident. Un altre exemple: és gairebé segur que, amb la seva inversió de valors, Butler volia reflexionar sobre la conveniència de tractar el crim com una malaltia que una societat ben enfocada podria guarir; però és gairebé impossible que els lectors actuals no donem preferència a l’altre vessant: ¿no hem convertit la lletjor, la pobresa i la malaltia en crims implícits que justifiquen l’exclusió i el tancament?

Fregant el desenllaç del llibre, Butler recompensa el lector amb un embolic amorós i una trepidant fugida amb globus. I també amb una càrrega de realisme moral: el protagonista s’imposa tornar a Erewhon per corregir els seus habitants, segrestar-los i emprar-los com a mà d’obra barata. Cap utopia farà mai tanta por com la lògica del nostre realisme.