Una Biennal de Pensament “especial i necessària” i sense massificacions

Una de les imatges icòniques de la primera edició de la Biennal de Pensament, celebrada l'octubre de fa dos anys, va ser la de la plaça Joan Coromines plena de gom a gom durant un dels actes multitudinaris que es van viure durant aquells dies. Una imatge que des d'aquell moment ha fet servir l'Ajuntament d'Ada Colau com a exemple d'una Barcelona oberta i participativa. Però aquesta imatge ja no es podrà repetir. Vivim en temps de pandèmia i els protocols marquen els aforaments màxims que s'han de complir de manera estricta. De fet, el Departament de Salut acaba de prorrogar 15 dies –després que la corba epidèmica s'hagi disparat a Catalunya, amb més de 200 casos per 100.000 habitants– les mesures restrictives que impedeixen fer reunions de més de sis persones. Però això no ha fet que els responsables d'aquesta biennal desisteixin a organitzar aquest esdeveniment.

Tot i així, les mesures no han fet enrere els barcelonins. I si en la primera edició l'aforament total va ser de 23.000 persones, ara el màxim no podrà excedir les 8.000, de les quals ja s'han reservat un 85% del total d'entrades. Com en l'edició anterior, no hi haurà inauguració i clausura institucional.

“Hem organitzat dues Biennals, una fins a l'abril i una altra des de l'abril”, ha explicat aquest divendres Joan Subirats, tinent d'alcalde de Cultura, Educació i Ciència de l'Ajuntament de Barcelona i alma mater d'aquesta Biennal. “Es va convidar gent i es van preparar temes que després vam veure que no seria possible, però serà una trobada presencial perquè no volem que sigui un debat de pantalles”, ha dit Subirats, que creu que “tenim una Biennal especial, que té una sèrie de dificultats, que no ens permetrà convertir-la en una festa del pensament, perquè hi ha una sèrie de restriccions, però que és més necessària que mai”.

La Biennal, que es farà entre el 13 i el 18 d'octubre, ha perdut l'espontaneïtat de les activitats i converses, realitzades sobretot en espais públics oberts (molt en la línia de l'actual situació sanitària), en què qualsevol persona s'hi podia sumar. Ara no serà possible i (com va passar amb la Mercè) a les persones que vulguin assistir als actes previstos a 42 espais repartits per tota la ciutat –la plaça Joan Coromines i el CCCB, La Model, Fabra i Coats, els Jardins d'Agustí Centelles, els Jardins de Pla i Armengol o l'exterior del Centre Cívic Can Felipa–, en els quals participaran més de 174 experts, hauran d'apuntar-s'hi prèviament. “Tot és més complicat, però tot es gravarà i es penjarà al web perquè els actes els pugui veure tothom i quedarà al repositori de la pàgina de la Biennal. Això és molt important”, ha explicat Subirats.

Com en l'edició anterior, els debats seguiran centrats en quatre eixos: tecnologia, urbanisme i ciutats, democràcia i un últim eix, transversal, que farà referència al futur. En aquesta edició la celebració coincideix amb la del Festival Barcelona Poesia (suspès a la primavera) i tant la inauguració com la clausura de la biennal celebraran actes conjunts. En concret, l'obertura del dimarts, anomenada Mirar el futur, comptarà amb la presència a la plaça Joan Coromines d'Enric Casasses i Ilia Mayer, que presentaran un manifest poètic per al futur i posaran nom a algunes de les esperances i les decepcions que acompanyen aquesta paraula. També hi participaran Anna Guitart i Maria Cabrera i, en directe via internet, Margaret Atwood, una de les estrelles d'aquesta edició, com a autora de la cèlebre obra distópica El conte de la criada, que conversarà amb tots ells per streaming. La Biennal i el Festival de Poesia també coincidiran en la clausura en un acte que tindrà lloc al Pati de les Dones del CCCB, amb Koleka Putuma, Farah Chamma, Elias Knorr, Francesco Deiana i Ellen Deckwitz, que recitaran els seus poemes.

Atwood serà una de les excepcions en el sentit que els organitzadors han gravat 15 vídeos (Un vocabulari per al futur) amb 15 figures internacionals del món del cinema, les arts visuals, l'escriptura que no es podran desplaçar fins a Barcelona, unes imatges que serviran d'introducció per als debats que duran a terme més tard els ponents.

Entre els convidats, presents i en vídeo: els escriptors Maria Arnal, Cristina Morales, Irene Solà, Mick Srnicek, el filòsof Santiago Alba Vico, el sociòleg Mike Davis, l'acadèmica Donna Haraway, l'arquitecte Hashim Sarkis, la companyia teatral La Calórica, la ballarina Núria Guiu, l'artista Alicia Kopf, la filòsofa Marina Garcés, l'antropòloga Yayo Herrero o el catedràtic de Filosofia Política Daniel Innerarity. També arquitectes i urbanistes com Jaime Palomera, la geògrafa Mara Ferreri i Oriol Nel·lo, la periodista Nuria Alabao i activistes com Sasha Constanza Chock i Peter Frase. Entre els científics, Neil Gershenfled, l'epidemiòleg Manuel Franco i la filòsofa Helen Hester.

Per a Subirats el repte de futur de la nostra societat que estarà present en les jornades s'emmarca en una sèrie de preguntes, com ara fins a quin punt la covid és una important patacada per a la nostra forma de vida actual; com es projecta en la nostra democràcia, si s'ha de fer cas dels científics o salvar l'economia; o com afecta la tecnologia, si s'autoritza el Radar Covid i si atempta a la privadesa; com ens replantegem les ciutats, llocs que aglutinen la població i generen les millors qualitats de vida, però, de l'altra, plantegen problemes de superpoblació, contaminació i problemes sanitaris. També les diferències entre rural i urbà, ara trencades pel teletreball.

Als actes previstos dins de la Biennal s'hi han sumat 42 entitats i projectes dins de la +Biennal, que han organitzat altres 40 activitats en paral·lel.