_
_
_
_

L’obligació d’haver d’escollir

‘Somnàmbuls’, una divertida i intel·ligent crítica a la institució de la parella, obre la temporada de l’Escenari Brossa

Els tres protagonistes s'ho passen molt bé actuant.
Els tres protagonistes s'ho passen molt bé actuant.Escenari Brossa
Toni Polo Bettonica

Un text intensíssim, mil·limetrat, d'aquells que, en un tercer acte sorprenent, va lligant caps fins a deixar ben bastida una crítica divertida, propera i ferotge de la institució de la parella a través del qüestionament d'un dels tòpics socials sobre la vida sentimental: “tres són multitud”. A Somnàmbuls (fins al 4 d'octubre), Llàtzer Garcia ha fet la dramatúrgia a partir de l'obra Design for living, de Noël Coward, a qui qualifica de fill natural d'Oscar Wilde: un autor irònic, dur, divertit, molt viu i ple de sentències crítiques (“Penso massa en mi mateixa a través dels altres”; “focalitzar vol dir renunciar”; “li havien ensenyat que en aquesta vida cal escollir”…).

Más información
El teatre de proximitat aguanta la crisi
Atents a Llàtzer Garcia

La Laura, el Genís i el David es van conèixer una nit de Cap d'Any. Les convencions socials van convertir els dos primers en parella (deixant penjada una de les tres potes d'aquella amistat) en una relació que aquestes mateixes convencions van desgastar. I va irrompre el David al llit de la Laura… Seguir estirant del fil ja seria fer espòiler. Els tres actors, Laura Pujolàs, Genís Casals i David Marcé, amb la complicitat del tècnic i, fins i tot, del públic, fan seu l'escenari i la sala sencera amb interpretacions creïbles i reconeixibles en tot moment, cançons, divertides coreografies, atrevits canvis de vestuari, molts silencis pertorbadors i alguna mona (“ratafia és una paraula ben estranya, quan la mires de prop”, diu en un moment el David, recordant Sergi Pons Codina i la seva novel·la Dies de ratafia).

El desenvolupament de l'obra és un exercici dramatúrgic delicat en els seus tres actes, perquè qualsevol canvi en un, com la papallona que vola al teu jardí i genera un huracà al Japó, pot desfilar la trama, que encaixa a la perfecció. Els flashbacks ajuden a entendre a la perfecció cadascun dels personatges amb els quals, d'una manera o altra, s'arriba a empatizar. Queden en l'aire totes les preguntes amb respostes incòmodes que ens agradaria acceptar i assumir. Però això és una qüestió social i, alhora, de cadascú. La majoria de la gent, com acostuma a passar, en sortir del teatre s'oblida de certs plantejaments i, amb un somriure a la cara (això sí), s'allunya de l'escenari i de les preguntes que l'han fet gaudir durant una hora i mitja que ha passat volant.

El Brossa contra els feixismes

Somnàmbuls és una de les peces que es van cancel·lar a causa de la pandèmia i que Escenari Brossa, de dol per la defunció del seu cofundador Hermann Bonnín el dia 25 de setembre, recupera aquesta temporada, de la qual ja ha presentat la programació de tardor. També recuperarà en aquest període Correspondència, de Jordi Casado, que va guanyar la beca Carme Montoriol. Sota el lema #ContraElsFeixismes s'engloben El metge de Lampedusa, amb Xicu Masó, una coproducció del Teatre Lliure sobre el drama dels refugiats que arriben a aquesta illa italiana; Equus, de Peter Schaffer, una adaptació de la companyia Cop de Teatre; Mort a les cunetes, de David Pintó, una compilació de vivències de víctimes del franquisme; Sobre la tirania, que adapta el llibre On Tyranny sobre les lliçons de l'Holocaust aplicades a la democràcia del segle XXI; Carrer de Txernòbil, que explica les vivències de la dona d'un bomber mort a l'accident nuclear, i la colpidora Infanticida, que vam poder veure al gener a la sala Atrium, una dramatúrgia de Marc Rosich amb música de Clara Peya sobre l'obra de Víctor Català i que forma part del festival de teatre RBLS.

També podrem veure –amb l'etiqueta #Segell, que distingeix companyies que ja han passat altres vegades pel teatre del Born, com Dei Furbi, que recupera Oklahoma– una interpretació lliure de l'obra de Kafka El desaparegut i que es va estrenar al Grec. Sota la inspiració de Brossa, veurem Poder voler sortir, un relat escrit per Albert Mestres durant el confinament; l'agosarat i divertidíssim burlesque Laberint Striptease, que Roberto G. Alonso ha estat representant, gairebé clandestinament, al seu estudi durant tres temporades, i Brossa és Brossa, una peça de la companyia Pinya Bausch que es va crear per interpretar via Zoom i que ara fa el salt a l'escenari físic.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica
Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_