L’aturada judicial per la covid deixa un retard de mesos en els desnonaments

L'aturada de la justícia pel coronavirus ha deixat una acumulació de desnonaments pendents. El nombre de desnonaments diaris a Barcelona no ha augmentat –oscil·len entre els 25 i 30– perquè hi ha pocs funcionaris i la plantilla no augmenta. Però sí que hi ha una acumulació de casos que, al costat de les mesures legals per protegir les persones en situació vulnerable, ja  provocant un retard de fins a tres mesos en les execucions per impagament del lloguer o de la hipoteca. Els serveis socials, coincideixen les fonts judicials consultades, estan desbordats i no ofereixen sortides als afectats.

Quan un jutjat admet la demanda d'un propietari per fer fora el seu llogater per impagament, ho comunica al SAC Civil, el servei de funcionaris que acudeix a peu de carrer a executar els desnonaments. Tot i que treballen perquè es compleixi la sentència, són els dolents oficials de la pel·lícula, escortats de vegades per la policia. El SAC fixa ja en aquell moment una data per al desnonament, tot i que després es pugui retardar per mil motius. “Fins al coronavirus, a Barcelona el termini podia oscil·lar entre els tres i quatre mesos. Ara arriba als sis”, explica Roberto García Ceniceros, magistrat del jutjat de primera instància número 30 de Barcelona.

García Ceniceros creu que és aviat per saber si la crisi econòmica per la pandèmia dispararà el nombre de desnonaments. La pressió al carrer augmenta. I la presència puntual dels Mossos d'Esquadra per fer fora llogaters ha recordat els pitjors moments de la Gran Recessió. Però una cosa són les percepcions i una altra, les dades. I aquestes, ara per ara, amb prou feines es mouen. El que sí que passa és que, a causa del parèntesi per l'estat d'alarma, “els casos s'acumulen sobre la taula dels jutjats.

L'aturada va ser gairebé total. Segons les dades que divendres va publicar divendres el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el nombre total de desnonaments va caure un 90,6% el segon trimestre, coincidint amb la paràlisi judicial. Dels 1.383 que es van practicar a tot Espanya en aquell període, la majoria (73%) corresponen a l'impagament de lloguers i la resta, a execucions hipotecàries.

El magistrat percep “un augment de les peticions per suspendre els desnonaments”. Una llei aprovada pel Govern al març va permetre a les persones vulnerables –les que no tinguin cap altre sostre sota el qual arrecerar-se– sol·licitar un ajornament de fins a sis mesos. Aquesta circumstància ha redundat “en un retard evident en els desnonaments; els propietaris tardaran més a recuperar les seves cases en cas d'impagament”, afegeix l'advocada Cristina Vallejo, diputada de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Vallejo creu que encara és aviat per veure totes les conseqüències i afirma que hi ha casos resolts “mitjançant acords entre les parts”.

Davant dels interessos de bancs o propietaris se situen els dels hipotecats o els llogaters que no poden atendre els pagaments. García Ceniceros admet que els jutges no tenen gaire marge de maniobra, però creu que “s’han millorat les eines”. Per exemple, la comunicació amb els serveis socials, malgrat que els jutjats no hi poden contactar sense permís explícit de l'afectat per protecció de dades. Això provoca anomalies, com per exemple que s'arribi a un desnonament sense que l'ajuntament de torn tingui notícies que hi ha persones en situació de risc o amb nens petits i sense tenir lloc on anar. “En aquest cas, sobretot quan es tracta de la primera ordre, els funcionaris solen paralitzar el procés. Però ni tan sols així arriben les solucions”, denuncia el jutge. A Barcelona, més de la meitat d'ordres de desnonament se suspenen i són necessàries fins a tres o més visites del SAC –en última instància, amb policia– perquè s'executi realment. “Una sentència que no es compleix és paper mullat”, diu el jutge.

Serveis “desbordats”

La clau de l'assumpte, insisteix, és que els serveis socials estan “desbordats” i poques vegades poden oferir una alternativa d'habitatge, “ja no en tres mesos, sinó en un any”. “La gent demana que aturem el desnonament, busca en el jutjat una empara que nosaltres no podem donar”, afegeix. Des del punt de vista dels amos dels pisos, l'advocada Vallejo lamenta també la falta de mitjans: “Es trasllada la càrrega de l'absència d'ajuda pública als propietaris”.

El “client” més important, fa broma el jutge, dels jutjats civils en aquesta matèria és l'Incasòl, l'organisme públic que gestiona l'habitatge públic de la Generalitat. L'Incasòl demana d'alliberar pisos socials que té ocupats de manera il·legal i que haurien de servir, per exemple, per allotjar els que no poden pagar la renda.