L’independentisme mostra en la Diada la seva falta de sintonia mentre l’oposició demana eleccions

L’ofrena floral al monument a Rafael Casanova, l’heroi dels austracistes al lloc i caiguda de Barcelona sota les tropes borbòniques el 1714, dona el tret de sortida a l’Onze de Setembre. L’estàtua està ubicada en un encreuament de l’Eixample dret de la capital catalana i fins allà hi acudeixen diferents grups polítics i entitats culturals, des de primera hora del matí, per commemorar el Dia Nacional de Catalunya. També molts independentistes, del sector més convençut, assisteixen per commemorar la Diada i, en diversos casos, això inclou escridassar els polítics de diferent color bé sigui per ser uns botiflers o per no implementar ja la república.

La d’aquest divendres, tanmateix, ha estat una ofrena molt freda a la superfície. En primer lloc, per les estrictes mesures sanitàries derivades de la pandèmia. Les comitives dels partits i les administracions s’han vist reduïdes dramàticament. La banda que tocava Els segadors de manera gairebé contínua per acompanyar les ofrenes tampoc va ser present per evitar la possibilitat de contagis. El públic va ser testimonial. El més calent transcorria al subsol. Ja en els seus actes propis, la majoria telemàtics, els partits van deixar en evidència el barranc on es troba la política catalana des de fa mesos: els dos socis del Govern exhibint estratègies completament diferents respecte a com aconseguir la independència, incapaces de definir conjuntament què passarà si finalment el president, Quim Torra, és inhabilitat i amb l’oposició exigint dia rere dia la celebració d’eleccions.

En un comunicat, Junts per Catalunya ha insistit en la seva idea de la “confrontació intel·ligent” contra l’Estat. En la formació que lidera Carles Puigdemont asseguren que “els embats de l’estat espanyol continuen” i considera que aquest tipus de xoc és el millor camí per “continuar tirant endavant la voluntat del poble català”. En l’ofrena, la portaveu del partit, Elsa Artadi, ha tornat a advocar per la unitat de l’independentisme i un “canvi respecte a aquells anys de retrets i desavinences”.

Esquerra, per la seva banda, ha aprofitat per insistir en el dret a l’autodeterminació i l’amnistia dels presos. “Ho defensarem sempre, a tots els fòrums”, ha assegurat el líder republicà Pere Aragonès. La portaveu de la formació, Marta Vilalta, ha valorat que els pròxims temps són “el moment de preparar-nos, sumar, enfortir-nos i tornar per guanyar la república catalana”.

Dijous vinent, el Tribunal Suprem revisarà el recurs de Torra contra la seva inhabilitació. El tema ha planat sobre la Diada i hi han volgut insistir els grups de l’oposició al Parlament i noves formacions sense representació, que demanen celebrar eleccions de seguida. El soci del PSC a la Cambra, Units per Avançar, ha demanat aparcar “el simbolisme i el mal Govern”, segons paraules del diputat Ramon Espadaler. El portaveu dels comuns, Joan Mena, ha lamentat que la pandèmia l’hagi de gestionar “el pitjor govern en el pitjor moment possible” i ha advocat perquè la “reconstrucció” es faci amb una altra majoria.

“No volem anar pel camí que simplifica, que fa que només parlem de nosaltres mateixos”, ha dit la secretària general d’ERC, Marta Rovira, amb referència a l’opció de Junts. La líder d’ERC, fugida de la justícia espanyola a Suïssa, ha recordat la “transcendència” de la cita judicial de Torra aquesta setmana i ha instat a “buscar una solució que inverteixi en futur” i que s’assumeixi “la responsabilitat”.

La Diada usualment ha estat el termòmetre per veure la salut de la reivindicació independentista a peu de carrer. La falta de manifestacions multitudinàries aquest any, arran de la Covid, ha obligat les entitats independentistes Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural a optar per concentracions de molt petit format. Òmnium, fins i tot, per primera vegada en 25 anys, no celebrarà la tradicional festa per la llibertat, un acte cultural amb concerts al passeig de Lluís Companys. La cita d’avui no serà, doncs, una prova de cotó fluix per testar el desgast en la ciutadania que dona suport a la secessió davant la guerra entre ambdós membres del Govern, els continus retrets entre les dues parts, alimentats en part, per exemple, per les revelacions de les memòries de l’expresident Carles Puigdemont.