Incertesa, flexibilitat i creació, paraules clau de la temporada del TNC

Incertesa, flexibilitat i, per descomptat, creació i art són les paraules clau de la nova temporada del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), l'última de Xavier Albertí com a director del centre, ja que de la següent se'n farà càrrec la seva successora nomenada Carme Portaceli. Incertesa, perquè ningú sap què oferirà el futur; flexibilitat, perquè el TNC posa tots els instruments per facilitar les coses al públic en aquest temps atribolat, i creació, perquè és la pedra angular sobre la qual s'alça l'edifici físic i ètic del teatre.

Albertí, que va recordar que el lema de la temporada és “Respostes i incerteses”, va expressar la seva idea que “el teatre, com a ritual col·lectiu, actua sempre per ampliar la nostra perspectiva davant de la vida, per reforçar la nostra capacitat de respondre davant del món”. En aquest sentit, el TNC i el seu director volen traslladar al públic “la necessitat, i sobretot la possibilitat de reforçar el nostre compromís amb la vida”, a més de contribuir a “crear comunitat” en un moment de molta solitud i aïllament, de manera que es puguin compartir “les pors però també les esperances”.

La programació definitiva, presentada ahir dimarts, es compon de 28 espectacles i arrencarà l'1 d'octubre, com ja s'havia anunciat, amb una versió del Decameró de Boccaccio, obra pertinentment pandèmica, passada per Pasolini (la seva pel·lícula sobre el clàssic) i escrita per diferents autors: Carnevali, Comadira, Cunillé, Dimitriades, El Hachmi, Luri, Marin-Dòmine, Morales, Novarina i Perejaume.

A la Sala Gran, el teló no s'alçarà fins al 3 de desembre, amb L’heroi, de Santiago Rusiñol, una obra sobre la “masculinitat tòxica”. La tercera sala del TNC, la Tallers, començarà funcions el 15 d'octubre amb un espectacle interdisciplinari de circ, Ahir, d'Animal Religion. En la programació, títols que s'han recuperat de la temporada anterior perquè es van haver de suspendre (cinc dels 11 que van caure, la resta es podran recuperar més endavant) i espectacles nous. Cal destacar Billy’s violence, espectacle de Jan Lauwers basat en les 13 tragèdies de Shakespeare; La nit de la iguana, de Tennessee Williams, posada en escena per Carlota Subirós; Galatea, de Josep Maria de Sagarra, per Rafel Duran; L’emperadriu del Paral·lel, de Lluïsa Cunillé, pel mateix Albertí; Monroe-Lamarr, de Carles Batlle, amb direcció de Sergi Belbel; Solitud, de Víctor Català, per Alicia Gorina; Testimoni de guerra, de Pau Carrió, dirigida per ell mateix; De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, per La Calòrica; Hidden, de Lali Ayguadé; Opening night, de La Verona; Heroïnes o res, d'Iván Morales, o Malditas plumas, de Sol Picó.

Els aforaments al TNC seran del 50%, tal com estipula la normativa, i en comprar cada butaca individual es bloquejaran automàticament les que l'envolten. No obstant això, en sintonia amb el que reclamava dilluns el president de Focus, Daniel Martínez, en la presentació de la temporada dels teatres del grup, la directora executiva del TNC, Mònica Campos, va manifestar que té l'esperança que en els propers dies es flexibilitzi aquest percentatge.

El TNC oferirà màxima transigència en la compra d'entrades generals, que es podran anul·lar, “sense haver de donar gaires explicacions”, fins a dues hores abans de la representació per motius d'inseguretat en relació amb la covid. Els espectadors hauran de comprovar l'hora d'entrada de la seva localitat, perquè s'intentarà fer-ho esglaonadament i això requerirà la col·laboració del públic.

Portaceli ja s'ha incorporat com a programadora de la temporada vinent i Albertí continuarà lligat al TNC durant el 2021 per fer seguiment de l'última programació que ha dissenyat per al centre. Ja ha anunciat que pròximament s'incorporarà com a dramaturg a la Companyia Nacional de Teatre, que dirigeix a Madrid el seu estret col·laborador i amic Lluís Homar, amb el qual van formar un gran tàndem creatiu al TNC.