Messi aposta per Guardiola

Han passat cinc anys des de l'última vegada que Leo Messi va aixecar la Champions, a Berlín 2015, acompanyat per Luis Suárez i Neymar, en l'equip que entrenava Luis Enrique i el que encara dirigia Iniesta. Cal rebobinar fins al 2011, amb Pep Guardiola a la banqueta, per trobar una altra postal del 10 amb la Copa d'Europa, a Wembley. En les últimes nou campanyes, l'argentí només ha guanyat dues Lligues de Campions, un període en el qual Cristiano Ronaldo n'ha guanyat quatre, totes amb el Reial Madrid. “Al Leo el posa malalt perdre, fa que es quedi tancat a la seva habitació i que no vulgui veure a ningú”, adverteixen els que coneixen el capità blaugrana. En definitiva, Messi vol guanyar. I, per guanyar, el de Rosario sap que necessita un equip. No n'hi ha cap de més ben col·locat que el Manchester City de Guardiola, després que el PSG descartés la seva incorporació i l'Inter s'aferri a un avantatge fiscal —no esportiu— per temptar-lo.

El Manchester City ja havia traçat un pla de viabilitat per fitxar Leo Messi el 2016. En aquella oportunitat, de l'enginyeria financera es va encarregar el CEO del City Group, Ferran Soriano, i de la part futbolística i emocional, Guardiola. Messi, atabalat per la pressió fiscal a Espanya, semblava disposat a anar-se'n a Manchester. No obstant això, abans del sí definitiu, va recular. El City no ha deixat mai de pensar en Messi. Però a Manchester no volien moure fitxa fins a saber si l'argentí estava convençut, aquesta vegada de debò, de deixar Barcelona. No volien un altre regateig en l'últim moment. La història ha canviat molt al Camp Nou en els últims quatre anys.

Un any després del no al City, Messi va rebre el seu primer cop al Barça: la sortida de Neymar. El grup blaugrana sempre va sospitar que la directiva de Josep Maria Bartomeu no va fer tot el possible per retenir el brasiler, com tampoc ho van fer per forçar el seu retorn l'estiu passat. La relació entre Bartomeu i Messi no ha estat mai fluïda, la desconfiança regnava entre el president i el capità. Messi, no obstant això, va acceptar signar la seva renovació el 2017. Això sí, es va guardar un as: la possibilitat de marxar gratis unilateralment del club una vegada finalitzada la temporada 2019-2020.

Messi va advertir en públic i en privat sobre la necessitat que l'equip es refresqués. Va insistir que era important apostar pel planter –“als jugadors de fora els és difícil adaptar-se ràpid”, analitzava en repetides ocasions–, als quals s'havien de sumar reforços de categoria.

L’adeu de Valverde

En les últimes tres temporades, el Barça ha invertit 789 milions d'euros. Amb l'excepció de Lenglet i a l'expectativa del que facin De Jong i Griezmann, cap fitxatge s'ha consolidat. Del futbol base només ha emergit Ansu Fati, mentre que Riqui Puig és un jugador que encara no ha quallat i no convenç tots els estaments del Barça.

El temps ha passat al Camp Nou i Messi s'ha trobat sense Champions i amb menys aliats. La sortida d'Ernesto Valverde va irritar el capità. “El Txingurri i el Leo tenien una relació excel·lent”, asseguren a la Ciutat Esportiva. Llavors, alguna cosa també es va trencar al vestidor. Bartomeu es va basar en una reunió amb Piqué, Sergi Roberto i Busquets per acomiadar Valverde. Més crispació. Res s'ha solucionat durant la campanya 2019-2020, en la qual Messi va repetir en dues oportunitats que el Barça no podia aspirar a guanyar la Champions. En la segona fins i tot Quique Setién va rebre un grunyit. “Ho sé perquè fa anys que jugo aquesta competició”, va dir en al·lusió a la quantitat de partits que havia disputat a la Champions (llavors, 142) respecte dels que havia dirigit Setién (1). El 10 tenia raó: el Barça no estava a l'altura competitiva de la Champions. El que no sabia és que encaixaria la golejada més dura de la seva carrera, el 2-8 contra el Bayern.

I a Messi, com sempre, la derrota el va tornar a irritar. I al City el coneixen. La directiva de l'equip de Manchester té actualitzada la gestió econòmica i financera que necessita fer per fitxar l'argentí. Però no volien pressionar, esperaven un gest de Messi. Segons Catalunya Ràdio, l'argentí va tenir una conversa telefònica amb Guardiola. Mentre que el pare del jugador va conversar amb Ferran Soriano. El Manchester City, a qui el TAS va donar la raó en la seva disputa amb la UEFA pel fair play financer, té un pla de viabilitat per contractar el 10, que al Barça té un salari de prop de 50 milions d'euros nets per temporada.

El City pot temptar l'argentí amb un doble contracte: d'una banda, el que signi amb el Manchester City per jugar a la Premier; i, de l'altra, el que subscrigui amb el City Group (té equips al Japó, Austràlia, l'Índia, el Japó, la Xina i els Estats Units). D'aquesta manera, Soriano pot temptar el 10 amb un contracte a llarg termini per jugar a la Premier, però també per potenciar la marca del grup a diferents continents i fins i tot pintar-li una bona retirada.

El PSG, una altra potència econòmica, també estava atent al que passés amb Messi al Barça. No obstant això, l'equip francès, finalista de l'última Champions, qualifica l'operació com a “financerament impossible”. El PSG s'hauria de desprendre de molts jugadors per assumir l'elevat salari de l'argentí. Una operació tan inviable que no la preveuen ni tan sols en el cas que no haguessin de pagar-li res al Barça per un traspàs. El cas de l'Inter de Milà amb Messi sempre s'ha mogut més en el món dels somnis que en el de la realitat.

Cicle complert

El que sí que és evident és que Messi té decidit deixar Barcelona. “No és per Koeman, ni per la sortida de Luis Suárez. Cicle complert. Necessitem aires nous”, asseguren les persones properes al jugador. Després de l'entrevista de dijous passat amb Koeman, Messi ja tenia decidit el seu destí. No hi ha manera que li agafi el telèfon a Bartomeu, mentre que el seu pare i el president no es poden posar d'acord en quina és la interpretació correcta del contracte i la seva clàusula d'alliberament.

Tot i que Messi desitjava –i així ho deia públicament– acabar la seva carrera al Camp Nou, intuïa que la possibilitat de deixar el Barça estava latent. Així l'hi havia fet saber al president al juliol després que li demanés al seu pare i representant que frenés les negociacions per a un nou contracte, que havia de ser a la baixa i per dos anys (1+1). El capità té la sensació que durant aquests tres anys ha enviat diversos burofaxs a la directiva, l'últim, definitiu i literal, dilluns passat. Va esclatar el Barça i el City ja tenia preparada la bitlletera.