El turisme català salva l’estiu de la Costa Brava

La Costa Brava viu l’estiu més complicat i ruïnós de la seva història. El risc de contagi és entre moderat i baix, però l’afectació de la crisi sanitària per la covid-19, que va caure com una garrotada en el sector turístic per Setmana Santa, continua amb els seus efectes secundaris. I s’agreugen a mesura que algun país, com ja han fet una dotzena, anuncia restriccions i vetos en el cas que es viatgi a Espanya. L’única resposta positiva per a aquest sector, que pateix la manca de turistes estrangers, ha estat la del públic català i de la província de Barcelona, concretament. Les segones residències són plenes perquè els propietaris, aquest any, no viatjaran a cap altra destinació. La restauració és la més afavorida, mentre que els hotels depenen més de les seves mesures de seguretat sanitàries i del perfil de la clientela. Molts establiments hotelers no han obert. El sector més afectat, encara, és el dels càmpings.

Cues a les cales, platges sectoritzades, mercats espaiats i amb menys públic, terrasses als carrers, poca música en directe, autocaravanes arreu, càmpings amb una capacitat màxima al 50% i mascaretes. Aquesta és, en general, la radiografia de qualsevol poble de la Costa Brava. Una de les característiques d’aquest insòlit estiu és la falta d’estrangers. Els països amb més pes turístic en aquest litoral han demanat que no es viatgi a Espanya o han establert restriccions. La seva absència és evident i en destinacions com Lloret de Mar, Blanes o Roses els grans hotels no han pogut obrir. Lloret, la segona destinació de Catalunya per darrere de Barcelona, té oberts un 60% dels seus establiments; Blanes, la meitat, amb ocupacions entre el 15% i el 85%, i a Roses, amb tres dels hotels més grans tancats, l’ocupació ha estat del 40% al juliol i el 70% a l’agost.

La Costa Brava Centre (CBC), amb més turisme de proximitat, va tancar al juliol amb una mitjana d’ocupació del 62%, respecte al 91% del 2019. El descens és important, però menor que en altres zones. El gerent de la Unió d’Empresaris d’Hosteleria i Turisme de la CBC, Martí Sabrià, atribueix aquestes xifres a “la mida reduïda dels hotels, a la procedència dels turistes i a l’ambient familiar, que dona confiança”. Reconeix que s’han beneficiat de la clausura dels grans hotels. La gran decepció, els francesos. “Les màximes expectatives estaven dipositades en ells, però com que els han anat amenaçant amb el tancament de la frontera —insisteix— només han vingut els més propers o amb segona residència”.

El litoral de Girona té, en aquests moments, un risc de rebrot entre baix i moderat amb tendència a la baixa. De les tres comarques, la Selva i l’Alt i el Baix Empordà, aquesta última té més bons índexs, amb diversos pobles sense cap positiu en 15 dies, com Pals. La directora de l’Àrea Bàsica de Salut de Palamós, Meritxell Pérez, explica que estan fent entre 120 i 150 PCR diàries i que els positius —que segons els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE) són el 4,26%— estan estancats o amb poca variació. “Ara trobem positius perquè fem moltes PCR. Gràcies als gestors covid-19 —73 a la regió sanitària de Girona—, es fa seguiment de gent amb símptomes i dels seus contactes per trobar asimptomàtics que puguin estar contagiant”, explica.

El seu missatge és clar: “No ens podem relaxar. Tot i que sembli controlada, la covid-19 no se n’ha anat, és aquí. Si algú té símptomes que truqui i no vagi als CAP, es posa en risc”. Segons Salut també es diagnostiquen casos positius de gent de segones residències i se’ls demana que compleixin allà la quarantena per evitar la mobilitat, però consten com a infectats a les seves regions sanitàries. Per les xifres que es mouen en aquest litoral, encara que no es pot assegurar per complet, no sembla que es compleixi el temor del Govern: que gent procedent de punts de Catalunya amb més índex d’infecció estigui portant la malaltia a les zones d’estiueig.

En una temporada turística “desastrosa”, setembre no pinta millor. “El turista britànic de setembre i octubre no vindrà perquè reserva amb molta antelació i gairebé no tenim compres”, lamenta Sabrià.

A localitats com Cadaqués i el Port de la Selva, vist el panorama general, “no ens podem queixar”, indica el sector turístic. A aquest sector, que ha fet tot el possible per salvar la temporada, no li queda més que “veure-les venir”.