L’Hospitalet es prepara per a la seva transformació urbanística més important

L'Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat més poblada de Catalunya, afrontarà en els propers anys la segona transformació urbanística més gran en aquesta comunitat, només superada per la de la Sagrera. Cobrirà el quilòmetre de la Gran Via que actualment discorre a l'aire lliure des de la plaça d'Europa fins al riu Llobregat i, una mica més al nord, Adif planteja la cobertura de sis quilòmetres de vies ferroviàries, que li permetrà recosir la ciutat i dotar de nou espai públic una densa trama urbana que ha quedat retratada pel coronavirus. El projecte definitiu acabarà, amb sort, d'aquí a deu anys.

Más información

L’Hospitalet vol recuperar l’accés al mar i el far del Llobregat

Foment començarà a soterrar les vies de Renfe a l’Hospitalet el 2020

El Govern invertirà 37 milions per obrir la L10 a l’Hospitalet el 2019

Totes dues són velles reivindicacions que han acumulat retards per la falta d'acords entre administracions, la falta de compromisos o la falta de recursos econòmics. La primera, la de la cobertura parcial de la Gran Via (uns 415 metres sobre una secció d'un quilòmetre) requerirà una inversió de 115 milions d'euros i es podrien començar les obres l’any que ve. Per a la segona, Adif, la societat pública que haurà de fer l'actuació, haurà de comprometre més de 600 milions d'euros, dels quals ja n’ha reservat sis per redactar els projectes constructius. “La nostra perspectiva és de deu anys. Cal tenir en compte que l'edificació a l'entorn de la plaça d'Europa –l'origen d'aquesta reforma– encara s'està finalitzant”, explica l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, tot i que assegura que abans d'aquests anys els habitants ja disposaran de “molts metres quadrats, que són un deute històric que ens podrem treure de sobre”.

La reforma de la Gran Via permetrà alliberar més de 108.000 metres quadrats (el 8% de la superfície de l'Hospitalet) de sòl que l'Ajuntament vol assegurar per al desenvolupament econòmic de la ciutat, com va plantejar amb la plaça d'Europa. De fet, el pla director urbanístic que ha aprovat recentment la Generalitat és la continuïtat d'un projecte que va començar el 1999 amb la reurbanització de la plaça Cerdà. Després va arribar el soterrament parcial de la Gran Via, que va portar al desenvolupament de la Ciutat de la Justícia i de la plaça Europa. L'Ajuntament planteja zones verdes, complexos d'oficines i hotels i el desenvolupament d'un clúster biosanitari a l'ombra dels hospitals de Bellvitge i del Duran i Reynals. “La qüestió és generar llocs de treball”, assenyala Marín.

Les obres d'aquesta infraestructura, que obligaran a reduir el pas de la Gran Via, haurien d'estar acabades en tres anys des que es posin en marxa per després començar a urbanitzar el terreny. Fonts especialitzades en urbanisme assenyalen que l'important és començar la inversió per consolidar-la, que no hi hagi marxa enrere i que després prengui una velocitat d'acord amb la conjuntura econòmica.

Hi ha una parcel·la que haurà d'esperar: la de l'encreuament de les vies del tren que des de l'estació de Sants agafen la direcció de Vilanova i la Geltrú. Aquestes obres quedaran subjectes a la macroobra que preveu Adif i que permetrà tenir 120.000 metres quadrats més d'espai.

“Aquesta serà l'obra més complexa que es farà a Catalunya en molt de temps”, diu Jordi Julià, enginyer de camins i exdirector general de Transports de la Generalitat. Encara que també explica els tres avantatges que tindrà: “És clau perquè permetrà redirigir, no com ara, els trens que vinguin del costat mar o del costat muntanya als túnels que enllacen Sants amb les estacions de Catalunya o de Passeig de Gràcia, segons la necessitat de demanda; es faran dos intercanviadors nous (un a la Torrassa amb la connexió de les línies R2 i R4 amb les línies 1 i 9 del metro) i, a més, se soterraran les vies. Les conseqüències són brutals”.