L’encanteri de María Pagés inaugura el Festival de Peralada Livestream

L’extraordinari, bell, expressiu i hipnòtic braceig de la bailaora i coreògrafa sevillana María Pagés va donar el tret de sortida al Festival de Peralada Livestream dimecres a la nit. A causa de la pandèmia, aquest any el certamen empordanès ha optat per una edició gratuïta, amb poc públic presencial, concretament 70 persones, i simultàniament en línia.

Aquesta vetllada, amb el nom de Nit de la Cultura, va reunir diverses personalitats de la política i de l’art, com Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona; directors d'escena com Mario Gas i Àlex Ollé; la directora teatral Carme Portaceli, que acaba de ser nomenada directora del TNC, i el cineasta Albert Serra, entre d’altres.

Per a aquesta nit tan especial María Pagés va crear amb el seu marit i col·laborador, el dramaturg El Arbi El Harti, la peça titulada Entremos en el Jardín. Es tracta d’un solo de 60 minuts en el qual l’artista desplega tot l’encanteri del seu ball. Aquest intens viatge a través dels diferents pals del flamenc, des del martinete a la seguidilla, passant pels tientos i tangos, és una atractiva combinació entre flamenc i poesia, en la línia d’Una oda al tiempo, un muntatge de Pagés que es va veure a Peralada el 2018. Els versos de Sor Juana Inés de la Cruz, Ibn Arabi, Fray Luis de León, Rumi, San Juan de la Cruz, Tagore, Mario Benedetti i el mateix El Arbi El Harti han estat la font d’inspiració del sobri, elegant i racial ball creat per María.

Entramos en el Jardín es va desenvolupar a l'escenari de la Muralla del Carmen. Al principi de la peça es veu la bailaora vestida de negre, sola en escena, recitant un manifest en què reivindica la seva posició com a artista en aquests moments difícils i el gran valor que té la Terra en la vida dels éssers humans. A poc a poc es van incorporant a l’escena les cantants de flamenc Ana Ramón i Sara Corea i la música interpretada per Rubén Levaniegos, Sergio Menem, David Moñiz i José Barrios. En aquest moment, els braços de María s’eleven amb un aleteig suplicant i interpreta un martinete. Els seus braços i cintura es desencaixen constantment en un gemec trist. El seu ampli gest expressa els seus anhels, les seves lluites i els seus desitjos ocults. Després vindrà una seguidilla en la qual la bailaora vestirà una elegant bata de cua que combina el vermell i el coral i donarà un gran joc escènic. El zapateado de María és intel·ligent i distingit, no hi ha lloc per desbocar-se. Al final de l’espectacle interpreta una granadina que recrea uns versos d’El Arbi El Harti. Aquí, María, també vestida de vermell, interpreta un flamenc que combina amb el gest contemporani. Queda com a incògnita si els espectadors van aplaudir des de casa. La funció s’ho mereixia.