El silenci del rei Artur

Estic compungit pel silenci del rei Artur. Per sort, la Rahola amb un esforç inhumà d’intel·ligència va arribar a la conclusió que era un silenci “de lleialtat”. I té raó: ha de ser molt complicat decidir-se entre tants: PNC, PDeCat, P de Puigdemont, Junts per Catalunya, Crida per la República, Units per Avançar, Lliga Democràtica, Lliures, DRC (Darrers Rosegons de Convergència) i, potser, ERC i tot. Pobre rei Artur, obligat a un silenci “per lleialtat”! Ell que cridava tan fort “No tenim por!”, i ara ha de callar per lleialtat. Jo el convido a trencar aquest silenci i tornar a cridar. Però per no repetir-se, li suggereixo algunes variants: “No tenim basarda!”, “No tenim canguelis!”, “No tenim cagarrines”, etc. Per trencar el silenci de la lleialtat, no hi ha res com la variació.

I a mi, la veritat, m’encantava sentir-lo discursejar: que si els bancs no marxarien, que si ens suplicarien quedar-se, que si hem de fer un casino a Catalunya, etc. M’encantava també sentir-li les seves erres finals que jo crec que les feia per evitar que algú el cridés dient “Artú!”, que es podria confondre amb “Alto!”. I no! Al rei Artur no se li pot cridar l’alto, perquè quan ho van fer els de les CUP, ell va sortir amb aquell sublim pas al costat, que, de retruc, ens va encolomar el de Waterloo, i aquest, el de la ratafia!

Si m’haguessin consultat (no entenc per què els independentistes no em consulten mai res), els hauria suggerit, per més sublimitat al pas al costat, que els diputats haguessin ballat la Yenka: “Izquierda, izquierda, derecha, derecha, delante, detrás, un, dos tres!”. Hauria estat una meravella. Ja sé que és un ball castellà, però, per una vegada a la vida, un ball castellà al Parlament no és res greu. La consellera de Cultura no hi era, i no hauria passat res. Ara sí, que protestaria, perquè es queixa de no sentir enlloc l’idioma de la raça catalana, i quan fa zàping, pobreta, no sap trobar “la nostra”, perquè totes parlen igual. Però bé: si la fa feliç donar tocs d’atenció que vagi tocant allà on vulgui.

El cas és que el rei Artur, especialista a col·locar llumeneres a TV3, amb la Rahola ho va encertar, però amb en Sanchis, no. Per tant, ho hem de resoldre. Proposo una manifestació, encapçalada per ell i la nostra lacada consellera (la dona més intel·ligent de Catalunya, segons el de Waterloo) bramant: “No volem Sanchis”, i també: “No volem castellà!”. I aleshores, finalment es trencaria el silenci de la lleialtat. Fem-ho?