Barcelona s’‘endollarà’ a un cable de fibra òptica submarí que connectarà Europa amb l’Àfrica i Àsia

Un cable submarí de fibra òptica connectarà entre el 2023 i el 2024 Barcelona amb l’Àfrica, l’Orient Mitjà, França, Itàlia, Portugal i el Regne Unit. Es tracta de la primera infraestructura d’aquesta mena, la que tindrà més amplada de banda d’Espanya, que connectarà Catalunya directament amb la internet intercontinental. El Govern i el conglomerat d’empreses internacionals que costejaran la instal·lació —entre elles Facebook, Orange i Vodafone— no volen revelar encara on desembarcarà el cable, encara que una hipòtesi plausible és el port de Barcelona. La Generalitat, que ha lluitat perquè l’anomenada xarxa 2Africa passi per Catalunya, assegura que la connexió atraurà noves empreses tecnològiques. Tanmateix, l’opinió dels experts és diversa.

El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, recorda que les negociacions de la Generalitat per portar 2Africa a Barcelona van començar el 2013 en una reunió amb Egypt Telecom, la companyia telefònica més important del país per on el cable sortirà cap a dues direccions: la Mediterrània i el mar Roig. Puigneró assegura que el Govern va aconseguir convèncer els responsables del projecte perquè el cable passés per Barcelona, davant les altres dues candidates espanyoles: Màlaga i València. A Espanya hi ha diversos cables intercontinentals. El més recent és l’anomenat Marea, que connecta Bilbao directament amb l'estat de Virgínia, als Estats Units, des del 2018. Tot i així, la majoria d’aquestes infraestructures estan a prop de l’estret de Gibraltar, com el que connecta Conil (Cadis) amb Florida (Estats Units), Portugal i Itàlia. A Catalunya, actualment només hi ha un cable submarí, que va entre Gavà (Barcelona) i les illes Balears. Puigneró equipara l’arribada de 2Africa a un port o un aeroport: “L’economia del segle XXI es basa a moure dades. Un cop arribi el cable atraurà nous centres de processament de dades (CPD), empreses de serveis digitals i de l’àmbit financer, que requereixen una latència [temps de resposta] baixa”, assegura el conseller, que veu clau el sector tecnològic com a “palanca de la reactivació econòmica”.

“Està bé que arribi el cable, però no implica necessàriament que hagin de passar moltes coses”, defensa el professor del Departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’Esade, Esteve Almirall. Segons ell, és molt complicat que sigui útil per a les petites empreses, ja que augura que el rèdit se l’emportaran les empreses que utilitzen molt internet, com Facebook i els grans operadors. Pel que fa als possibles serveis financers, Almirall apunta que les sales dels principals índexs borsaris com el Nasdaq o la borsa de Nova York lloguen espais per tenir ordinadors propis en sala per garantir la immediatesa de les operacions: “El retard que introduiries amb un cable submarí seria brutal”. “Al Regne Unit, els cables més potents arriben a Highbridge. A Alemanya, molt a prop d’Holanda. Són llocs on no passa res”, afegeix fent referència que no són pols d’atracció tecnològics.

2Africa serà, amb 37.000 quilòmetres, el segon més llarg del món. Farà la volta a tot el continent africà amb 21 punts de connexió a terra. Els impulsors del projecte destaquen principalment els avantatges de la infraestructura per al continent africà. “2Africa serà un pilar clau per donar suport a la gran expansió d’internet com a part de l’economia digital emergent a l’Àfrica”, destaca el vicepresident d'Enginyeria de Xarxes de Facebook, Najam Ahmad. El Govern exposa que els grans d’internet aposten per aquests cables perquè els principals proveïdors de continguts com Google, Facebook o Netflix s’estan expandint per l’Orient Mitjà, l’Àfrica i Àsia i generen un trànsit creixent als països que estan connectats amb els CPD d’Europa.

“Donarà moltes més possibilitats al creixement de l’economia local i la nova indústria”, assenyala el catedràtic del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC, Josep Prat, sobre la nova infraestructura de Barcelona, que estarà oberta a totes les empreses de telecomunicacions. Prat explica que el cable serà molt fi, d’uns cinc centímetres de diàmetre, perquè a part de la fibra necessitarà incloure poc coure per amplificar el senyal, ja que es tracta d’un llançat amb moltes connexions a diversos ports. El catedràtic diu que la velocitat, de 180 Tb/s, podria equivaler a una connexió de fibra òptica mitjana (100 MB) d’entre 100.000 i un milió de llars.

La ubicació se sabrà al juliol

El Govern assegura que al juliol donarà a conèixer per on arribarà el cable. Prat apunta que una possible ubicació, hipòtesi compartida per Almirall, podria ser el port de Barcelona. “Normalment aquests cables es fan entrar per un lloc segur, a força profunditat”, explica el catedràtic de la UPC. Quan arribi farà falta construir una petita caseta i després s’haurà de connectar a la xarxa nacional. La instal·lació la durà a terme Alcatel Submarine Networks, que compta amb una flota de vaixells per llançar fibra òptica. El Govern va destacar en una nota de premsa la importància de les infraestructures per fer arribar la nova connexió als principals centres de dades, situats a Cerdanyola del Vallès i la Zona Franca, al costat del port, on hi ha el de la britànica COLT, utilitzat per diferents operadors i molt a prop del d’Orange, al polígon Pedrosa.