Picasso desconfinat

Si Picasso hagués viscut aquest confinament a Barcelona, hauria pintat els terrats que es veien des de la finestra de casa seva. Ja ho va fer de ben jove, el setembre del 1895, després d'instal·lar-se a la ciutat amb la seva família, procedents de Galícia, en un habitatge situat al carrer Reina Cristina amb Llauder. Al cap d'un mes, els seus dos primers paisatges urbans van ser els terrats dels Porxos d’en Xifré, un autèntic exercici de perspectiva, llums i volums que va repetir pintant el que es veia des dels altres tallers que va tenir a la ciutat. Com Terrats de Barcelona, pintat el 1903, un any abans d'instal·lar-se a viure definitivament a París. La majoria d'aquests terrats es conserven al Museu Picasso de Barcelona, que aquest divendres ha reobert les portes després de 92 dies tancat per evitar l'avanç de la pandèmia, esperant com la resta de més de 3.000 obres tornar a ser objecte de la mirada de milers de visitants. El seu retorn a l'activitat ha coincidit amb la reobertura d'altres centres de la ciutat, com el CCCB, les fundacions Joan Miró i Tàpies, el Museu Arqueològic de Catalunya o els centres de la Fundació Vila Casas.

A les onze del matí esperaven una vintena de persones que feien una cua desordenada al carrer Montcada. Els primers eren la Gemma i el Paco, una parella que no van dubtar a treure les entrades per internet quan van saber que el Picasso reobria. “Ara tenim temps, estem en un ERTO i creiem que és una oportunitat per als barcelonins, ara que no hi ha turistes. Feia més de 10 anys que no veníem”, explicaven abans d'entrar. Després de passar per la taquilla els esperava una sorpresa, el director del centre, Emmanuel Guigon, els rebia i els regalava un catàleg dedicat de l'exposició sobre Paul Éluard, que va tancar al març però que no s'ha pogut desmuntar de les sales temporals, que no es poden visitar. “Gràcies per ajudar-nos a posar llum altre cop a tots aquests dies de tancament”, els deia Guigon.

Entre els primers visitants, el galerista Joan Gaspar. “Vaig ser a l'obertura del museu el 1963, tenia 21 anys. Per a mi és una reinauguració. He recordat la quantitat de gent que hi havia llavors”, explicava una mica emocionat. Mentrestant, l'Elvira, que feia vuit anys que no venia assegurava que poder fer-ho, gairebé en solitud, “era un goig immens”. El Picasso reobre amb nous horaris: d'11.00 a 21.00, sis dies a la setmana. Fins a finals de juny l'entrada costa només 7 euros.

Una vegada dins de les sales s'ha establert un recorregut unidireccional i és contínua la presència de vigilants que et conviden a seguir el recorregut. “This way, this way” (Per aquí, per aquí) deia un d'ells als primers visitants, fins que algú li ha recordat que tots eren de Barcelona. “És el costum”, ha respost tot vermell. És una de les frases de la jornada. Una altra és “Som d'aquí, hi ha descompte?”, que preguntava un dels primers visitants a la taquilla. I és que habitualment el 90% dels visitants que van a veure les obres que Picasso va donar a Barcelona el 1970 són turistes de fora de la ciutat. “No hi ha més remei que l'Ajuntament abordi la situació. Aquest museu és una fundació municipal. El propietari dels palaus i de les obres és l'Ajuntament. Tenim reunions de crisi cada setmana. Tenim 10 milions de pressupost anualment i una bona economia amb un milió d'euros estalviats... Ja veurem com va l'estiu. Estem fent càlculs de les pèrdues d'ingressos, però també buscant patrocinadors”, explicava Guigon sense perdre el somriure, remarcant: “Hem d'aconseguir que els barcelonins sentin que aquest museu és seu perquè Picasso el va donar pel seu amor a aquesta ciutat”.

En aquest sentit puntualitza: “Del milió de visitants, 70.000 són de Barcelona, molts més que els d'altres museus de la ciutat”. Fa uns dies el responsable de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, va explicar que es treballa perquè museus com el Picasso i la Fundació Miró, que es veuran molt afectats per la pèrdua de visitants estrangers i, per tant, d'ingressos, es puguin beneficiar “del fons covid” dins de l'anomenat Pacte de Barcelona.

El coronavirus ha ajornat fins al 2021 l'exposició sobre Picasso i la joieria, però sí que se'n podran veure dues més: a principis de juliol, Jamais, centrada en un objecte surrealista creat per Óscar Domínguez que va acabar en mans de Picasso i que es creia perdut, però que el pintor va conservar sempre i que ara la filla de Jacqueline ha cedit per a la mostra. “És una exposició fàcil que tindrà molta repercussió mediàtica”, explica Guigon. El 18 de desembre es commemorarà els 50 anys de la donació de les obres per part de Picasso. “Aquell dia hi haurà una gran festa i s'inaugurarà una exposició amb 19 dels 175 carnets de dibuix que es coneixen de Picasso amb moltes de les obres de Velázquez i Goya que el van inspirar del Prado i de la Reial Acadèmia de San Fernando”.

Picasso des del 1904 no va tornar a viure a Barcelona, més enllà d'una temporada el 1917, però va continuar pintant terrats i el que veia de la seva finestra: a París, amb obres com Teulades blaves, a Saint Raphaël, amb la sèrie de bodegons sobre vetlladors, de nou al París ocupat i ja quan es va instal·lar al Migdia francès, quan va pintar la sèrie dels colomins i paisatges del 1957, que també es conserven al Museu Picasso de Barcelona.