El Macba torna amb les profètiques obres de Takis

L'artista grec Panagiotis Vassilakis, Takis, crea obres a partir d'elements metàl·lics que es mantenen en moviment gràcies al magnetisme; uns camps invisibles que impedeixen que unes peces es toquin amb unes altres. Aquestes premonitòries obres s'han convertit en un model a seguir en un món com el que vivim ara, on cal mantenir la distància de seguretat i està prohibit tocar-se. Durant més de dos mesos han romàs soles, protegides de la pols i de la llum a la sala d'exposicions temporals del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), a l'espera que la pandèmia permetés visitar-les. I aquest dia ja ha arribat. Aquest dimecres, les obres de Takis (renovades fins al 13 de setembre) semblaven estar més vives que mai, fins i tot l'enorme Gong situat al final del recorregut convertia el Macba, quan se'l feia sonar, en una mena de temple de l'art contemporani. Totes van rebre els pocs visitants, tot just 64, que es van animar a visitar la mostra, potser per ser dia laborable, deixant clar que costarà recuperar la xifra dels 1.000 visitants al dia que entraven en aquest edifici abans de la covid-19.

Al migdia, una hora després de reobrir el centre, només mitja dotzena de persones havien decidit entrar-hi. Entre ells la parella d'italians, establerts a Barcelona, formada per l'Alice i l'Alessandro. “Després de quedar-nos més de dos mesos treballant a casa hem demanat un dia festiu per passejar per la ciutat i visitar el museu. És una molt bona oportunitat, ara que no hi ha gairebé ningú, tot i que és una mica estrany”, comentaven gairebé a l'uníson.

Per poder entrar van haver de posar-se l'imprescindible gel i trepitjar la catifeta desinfectant. El mateix que van fer els responsables del museu, el seu director, Ferran Barenblit, i la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, i els de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, i de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga, que van voler amb la seva presència fer costat a la recuperació d'aquest museu per a la vida cultural de la ciutat. Tots van coincidir que era un dia d'alegria perquè es tornaven a obrir les portes. Subirats va remarcar que la situació generada per l'epidèmia cal prendre-la com "una oportunitat excepcional perquè els barcelonins recuperin els seus museus, per l'escassa presència de turistes”.

Per la seva banda, Barenblit va assegurar que es tracta d'un moment “particularment bo per anar als museus perquè més que mai cal escoltar la veu dels artistes". És el que devien sentir tots ells durant aquest passeig pel Macba i veure com no només les obres de Takis adquirien una nova lectura en temps de pandèmia, sinó que també ho feien algunes altres de la col·lecció permanent, entre les quals Rinzen de Tàpies, un enorme llit blanc d'hospital que rep els visitants, al costat del qual van estar tots ells dialogant durant una bona estona; la de Juan Muñoz, La naturalesa de la il·lusió visual, en la qual els personatges estan aïllats, sense contacte i en un món irreal i, sobretot, el mural Tots junts podem parar la sida, de Keith Haring, col·locada fora de l'edifici del museu que parla d'una altra pandèmia, la de la sida, que continua matant gent al món.

Barenblit va recordar també que el museu ha crescut en els tres últims anys en nombre de visitants locals, que ara representen el 50% respecte als estrangers, i va insistir que el seu i els altres museus “són dels llocs més segurs per poder estar”, una idea que també va defensar la consellera Vilallonga: “Els museus són espais segurs i vius, i n'hem de poder gaudir”. La política també va reivindicar el paper d'aquests centres en la societat com un bé essencial i va recordar que en una de les reunions amb el sector va demanar un decàleg sobre el paper que els museus han de tenir en el futur.

Ampliació retardada i 1,5 milions de reducció d’ingressos

Un dels primers efectes de la pandèmia és que l'anhelada ampliació del Macba no es podrà inaugurar fins al 2023, un any després del previst, segons va explicar el gerent del museu, Josep Maria Carreter. “Està tot preparat, les bases del projecte i els diners, però la incògnita és si es mantindrà el fons Feder per finançar-la, no tant pels recursos, sinó pel temps per poder executar-ho”. Es refereix al fet que el termini per executar les obres acabava el 2022. “Ara mateix, això és impossible, però el més probable és que hi hagi una pròrroga de l'execució, ja que tots els països europeus han estat amb l'activitat paralitzada”.

Carreter ha assegurat que la Generalitat i l'Ajuntament ja s'han compromès (i estan a l'espera que el Ministeri també ho faci) a cobrir els 1,5 milions que deixarà el museu d'ingressar pel tancament i pèrdua de visitants fins al desembre. “Una quantitat que podria ser propera als dos milions si no haguéssim fet un exercici d'austeritat i estalvi de 400.000 euros, passant, entre altres coses, al 2021 dues de les exposicions de la temporada actual, la de presentació de la col·lecció Tous i la dedicada a Félix González-Torres". Sí que es manté, per al 28 de novembre, l'anunciada festa de celebració dels 25 anys d'obertura del museu.