La reconquesta del Park Güell

S'han retirat els perímetres de cintes de l'accés a la zona regulada del Park Güell, només se sent una simfonia d'ocells i el repicar dels treballadors en les tasques de restauració d'una de les bancades de la plaça de la Natura. No hi ha grups de turistes envaint el recinte històric des de primera hora del matí, es pot fer esport i passejar amb tota tranquil·litat o admirar els esplendorosos jardins dels Àustries, a un costat de la salamandra de l'entrada principal del parc, una de les joies gaudinianes de Barcelona. Un parc del qual, en fase 1, en poden gaudir en exclusiva –i gratis– els barcelonins.

El Park Güell va reobrir dimecres de la setmana passada, com altres parcs de la ciutat que van deixar d'estar confinats per la pandèmia del coronavirus. I dia a dia l'estan reconquerint els barcelonins. “Fa anys que no veníem, des que el van regular. Vivim a Gràcia i podem tenir la targeta d'accés però no ve de gust, sempre hi ha molta gent i molts camins estan atapeïts de manters. És que no es pot comparar. Ja hi hem vingut dues vegades des que l'han obert”, expliquen la Montse i el Joan, de passeig, amb la càmera al coll per immortalitzar la seva ciutat.

No són els únics, un parell d'amigues ja jubilades fan el mateix. “És com si redescobríssim el parc de tota la vida que havia deixat de ser-ho. Caldrà aprofitar mentre es pugui”, apunta la María Asun. Diumenge al migdia eren famílies amb nens les que gaudien d'un parc gairebé inaudit.

L'Ajuntament de Barcelona va regular sota preu l'accés a part de la zona monumental del Park Güell el 2013, amb força polèmica, durant el mandat del govern de Xavier Trias, amb l'argument d'evitar la massificació turística i que els ingressos de taquilla revertissin en la contínua rehabilitació i manteniment del parc, que ara es troba en la segona fase d'un pla de rehabilitació amb un cost aproximat de 10 milions d'euros. Aquesta regulació va introduir un màxim d'aforament de 400 persones cada mitja hora a la plaça de la Natura i la sala Hipòstila, amb un màxim d'uns 8.000 visitants al dia. Amb el Park Güell passa el mateix que amb la Sagrada Família i hi ha milers de persones que no paguen per accedir a la zona declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1984, però es passegen pels camins de les 12 hectàrees. El resultat és que el parc continua estant massificat amb o sense zona regulada, excepte l'àrea forestal, que acostuma a ser la més transitada pels veïns del Coll, Vallcarca, la Salut, el Putxet, el Carmel i Can Baró.

“A les 8.30 del matí això, abans del coronavirus, ja acostuma a estar ple d'autocars”, explica un dels treballadors del control d'accés de la carretera del Carmel. Ara, pot comptar una per una les persones que hi entren: 78 entre les vuit i dos quarts de nou del matí, 62 fins a les nou. Després baixa a 47 a partir de les deu. “S'està molt més tranquil, els que venen són dels barris d'aquí i fins i tot saluden. No té res a veure amb la pressió turística”, afegeix.

El mateix opina un altre treballador de l'empresa Barna Porters a la zona més alta del parc on només continuen precintades les zones de pícnic. “Des que es va obrir també s'han tancat alguns camins interns perquè després de dos mesos la natura també ha guanyat espai”, comenta. La vegetació ha tapat escales i a tots els camins hi ha un anar i venir constant de jardiners i treballadors de la rehabilitació d'elements estructurals del parc.

El 2018, l'Ajuntament va ingressar prop de 18 milions d'euros per les visites al Park Güell, uns ingressos que el 2020 aniran a la baixa per la caiguda del turisme. De moment, no hi ha previsió de quan tornaran les visites regulades i el control amb pagament, tot i que difícilment es reprendran abans que el turisme revifi, apunten des de l'Ajuntament.

Mentrestant, els barcelonins poden reconquerir el seu parc estrella.