_
_
_
_

Els transportistes clamen contra els nous carrils bici i per a vianants de Barcelona

Patronals i gremis creen una Plataforma per la Mobilitat Privada i acusen Colau de no dialogar

Clara Blanchar
Un repartidor de Glovo i una furgoneta al nou carril bici de Pau Claris.
Un repartidor de Glovo i una furgoneta al nou carril bici de Pau Claris. massimiliano minocri

Els nous carrils bici i per als vianants i els talls de trànsit impulsats per l'Ajuntament de Barcelona tenen els col·lectius de transportistes, agents comercials i el Gremi del Motor en peu de guerra. Els seus representants asseguren que l'eliminació de carrils de circulació durant la desescalada de la crisi del coronavirus s'ha fet de manera indiscriminada i sense diàleg, cosa que ha perjudicat les seves activitats. Arremeten contra el discurs a favor d'eliminar cotxes de la ciutat de l'alcaldessa Ada Colau i recorden l'ocupació que genera el sector del motor.

El clam coincideix amb la creació d'una Plataforma a favor de la mobilitat privada, de la qual formen part 40 entitats, entre patronals, associacions de transportistes o el Gremi del Motor. “El nostre discurs sempre ha estat a favor de polítiques on puguin conviure totes les opcions de mobilitat, però els atacs indiscriminats dels últims temps han comportat una reacció: cal sumar esforços i reivindicar el paper de l'automoció i la mobilitat privada”, afirmen. “No ens volem presentar com a víctimes però tampoc com els culpables de tots els problemes”, assenyalen.

Más información
La bici s’obre pas en el regne dels cotxes
Barcelona amplia la prohibició d’aparcar motos a les voreres aprofitant la desescalada

Jaume Roura, que és president del Gremi del Motor, de la Federació Catalana d'Automoció i de la Unió Patronal Metal·lúrgica, està indignat. “Com se'ls passa pel cap desmuntar la principal artèria muntanya-mar de la ciutat, la Via Laietana, per eixamplar voreres, estudiem abans pros i contres, no?”, exclama. “Tot això d'ara no és nou, ja venim de la zona de baixes emissions [ZBE, que veta els cotxes contaminants a Barcelona] i no compten amb els sectors afectats abans de prendre decisions”.

“Podem acceptar que som al segle XXI i tot canvia, però aprofitar els moments actuals que són molt difícils per a tots per tallar carrers, pintar carrils i zones per als vianants… han de tenir en compte que els ciutadans som tots”, diu Roura. “Estan perjudicant l'automòbil de manera indiscriminada i no és d'ara. Si l'automoció representa un 20% de la contaminació, fins a un 100% és cosa d'altres sectors”, exclama.

Des de la patronal dels autònoms i petites i mitjanes empreses transportistes (AGTC), el seu secretari general, Carlos Folchi, assenyala que “indubtablement tindrà un impacte directe en la distribució de béns i mercaderies a la ciutat de Barcelona”. “Creiem que hagués estat necessari i oportú tenir en compte l'opinió del sector del transport de mercaderies per carretera, que ha garantit en els pitjors dies de la pandèmia el proveïment al conjunt de la societat dels béns i serveis essencials”, apunta, i preveu que la supressió de carrils suposarà “un col·lapse circulatori garantit” quan la ciutat recuperi el pols. “El sector del transport de mercaderies per carretera se sent absolutament abandonat per l'actual equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona”, assenyala, i cita també la ZBE.

Folchi vaticina que l'ús del vehicle privat augmentarà durant el desconfinament, com ja ha passat en altres ciutats. “Més vehicles en circulació i menys vies per circular provocaran col·lapses circulatoris i embussos, que al final els patiran els professionals del transport”, que hauran de dedicar més hores a fer la feina.

Un altre col·lectiu professional afectat per la supressió de carrils és el dels agents comercials. Des del seu col·legi professional, el seu president, Enric Enrech demana “sentit comú”. “Potser en lloc de carrils ha de treure motos de les voreres i no pintar l'asfalt de groc per caminar al costat dels cotxes”, afirma. “Som els primers que volem un món sense contaminació, però Barcelona és Barcelona i els creuers també contaminen”. Enrech assenyala que parla en nom de 47 seccions de comercials, des del sector de l'alimentació, fins al tèxtil passant per la joieria. “No són conscients de l'activitat econòmica que generem i actuen unilateralment. No saben que darrere d'un comercial ve un transportista i darrere d'un transportista un client que genera ocupació?”, pregunta.

L’“hàbitat natural” dels repartidors

Les fonts consultades asseguren que s'han assabentat de la supressió de carrils de circulació pels mitjans de comunicació. El més explícit és el secretari de la patronal dels autònoms i petites i mitjanes empreses transportistes (AGTC), Carlos Folchi, que lamenta que el sector “s'hagi hagut d'assabentar a través dels mitjans de comunicació” d'unes mesures que, sumant carrils, “suposen la supressió d'aproximadament 30 quilòmetres de vials per a la circulació de vehicles”, que, segons afirma, “són el nostre hàbitat natural”. Folchi tem que “amb aquestes mesures les condicions de treball dels transportistes empitjorin dràsticament”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_