Un ‘bot’ puja a l’escenari virtual del Lliure

El Lliure va més enllà en la seva aposta per oferir continguts virtuals en el marc de la seva nova programació digital a causa de la pandèmia. El teatre presenta una proposta participativa de creació híbrida, del director Roger Bernat, que combina la tecnologia amb les arts. S'anomena ENA (Nomen Nescio) i és un bot capaç de mantenir converses virtuals —en anglès i en directe— amb els internautes. Dels diàlegs dels espectadors amb ENA en resultarà una obra que es portarà a escena quan finalitzin les mesures de distanciament social per l'emergència sanitària. Una intel·ligència artificial que de moment estarà activa gratuïtament per als usuaris a qualsevol hora, els set dies de la setmana.

El creador defineix el seu projecte com “l'experiència de relacionar-se amb un ens no humà” a través d'una seqüència informàtica. El dramaturg explica que les persones es podran comunicar amb el robot en un xat de missatges de text, que seran registrats. Bernat assenyala que només és capaç de parlar amb un individu alhora però que els diàlegs els podran llegir, en streaming, els altres espectadors que visitin el web del Lliure. “Ho adaptem a un entorn i això és el que permet que cadascuna de les interaccions es converteixin en escenes teatrals”, destaca, en conversa telefònica. El bot no s'ofèn ni se sorprèn, tampoc es cansa.

El director fa una dècada que crea espectacles sense intèrprets. El públic s'enfronta en les seves obres a dispositius digitals o a instruccions. “Els llocs on es representa la realitat ja no són els escenaris, són les pantalles que tots tenim a la butxaca”, afegeix. ENA encara no té un rostre definit però la imatge promocional de l'obra, que és la pintura Mare de Déu amb el Nen i àngels de Jaume Serra, conté la cara que busca animar en un futur per a la proposta. Aquesta eina va aprendre a parlar amb l'objectiu de semblar un ésser humà. Les formes amb què la gent es relaciona amb aquestes tecnologies que apareixen en pel·lícules futuristes com Her, de Spike Jonze, poden ser més a prop del que es pensa.

La tecnologia d’ENA

El projecte, en què han col·laborat també Mar Canet i Varvara Guljajeva, utilitza el codi de tres programes d'intel·ligència artificial: Transformer, de Google; DialoGPT, de Microsoft, i GPT-2, d'OpenAI. Ofereix l'oportunitat d'establir una conversa sense haver de recórrer a frases fetes com és habitual en aquestes eines perquè és capaç de crear llenguatge de manera generativa, segons el director. Bernat descriu que aquesta màquina “no entén pròpiament” el que li diuen ni el que li escriuen. Per a ENA, el llenguatge és una cadena de signes que rep i analitza i que, a partir d'un càlcul de probabilitats, respon amb l'enviament d'una altra seqüència. “Participar és un entreteniment per al diàleg, cosa que potser resulta útil després de setmanes de confinament”, comenta el dramaturg.