El 2020, l’any sense festivals a l’estiu

Cauen com fitxes de dòmino. En menys d'una setmana, alguns dels principals festivals de música espanyols han anunciat la seva cancel·lació aquest any després de setmanes de silenci i especulació des que a principis de març va esclatar la crisi del coronavirus. Divendres va ser el Sónar, dilluns el Primavera Sound, dimarts el Mad Cool i Noches del Botánico, i ahir l'Azkena Rock i el Bilbao BBK Live, tot i que el darrer va informar que “no es podrà fer el juliol del 2020”, sense confirmar, a diferència de la resta, l'ajornament definitiu al 2021.

El paisatge és desolador. Espanya, el país de la Unió Europea amb més festivals, afronta l'any musical més tràgic de la seva història des que a finals del segle passat, amb la consolidació del Sónar a Barcelona i el Festival de Benicàssim (FIB), va començar a teixir el circuit d'aquestes programacions massives de música en directe. Des de llavors, amb prop de 900 festivals l'any, incloent-hi cicles de música clàssica i altres gèneres, segons l'Anuari d'estadístiques culturals del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, la indústria musical espanyola se sustenta gràcies a aquest circuit. Una indústria que calcula pèrdues de prop de 665 milions d'euros entre el març i el setembre, segons dades de la Federació de Música d'Espanya (Es_Música), i que ara està atemorida. “Tenim una preocupació col·lectiva perquè encara no tenim protocols definits per a nosaltres. Ens falta una metodologia d'actuació. És una incertesa i prenem decisions en precari”, assegura Joaquín Martínez, president d'Es_Música.

Si el Bilbao BBK Live no ha facilitat encara la informació definitiva de la seva suspensió és perquè els organitzadors volen resoldre tots els detalls d'una mesura complicada davant del seu públic, però també pel que fa  la gestió interna. Com l'esdeveniment basc, estan igual tots els festivals espanyols que es fan a l'estiu, l'època que concentra el 70% d'aquestes cites.

Un dels festivals és Río Babel, especialitzat en música llatina i previst per al 2, 3 i 4 de juliol, que, segons avança el director, Germán Quimasó, a aquest diari, es farà també el 2021 “amb gairebé tot el cartell intacte del 2020”. “Si cancel·lem sense una prohibició legal del Govern per fer el festival, tenim un problema greu, especialment amb els artistes internacionals. Poden justificar no retornar-nos els avançaments o poden demanar part de la suma acordada. Seria una negligència per la nostra banda”, confessa el director de Río Babel. “Per això, sense empara legal, l'ajornament és fruit de la negociació amb els equips dels artistes”. Aquests acords, segons confirmen diferents promotors consultats, són més difícils d'aconseguir com més gran és el festival. Per això, Río Babel, Azkena Rock i Noches del Botánico han pogut fer-ho, però no el Sónar, el Primavera Sound i el Mad Cool.

Els 25 festivals més grans d’Espanya van sumar l’any passat gairebé tres milions d’assistents

L'escalada de cancel·lacions que s'ha vist aquests dies respon a una data: el 5 de maig. Fins a aquell dia, quan el Govern va anunciar les ajudes urgents per a la cultura per afrontar la crisi econòmica provocada pel coronavirus, tots els festivals es mantenien silenciosos i esperaven que s'activés una empara legal per a la suspensió “per causa major”, una clàusula que permetés als organitzadors aplicar aquesta excepcionalitat per tenir llibertat a l'hora de negociar els contractes, accedir a beneficis fiscals i gestionar amb més temps la devolució d'entrades. Però no va ser així. L'excepcionalitat, que depèn del Ministeri de Sanitat en col·laboració amb els de Cultura i Consum, no ha arribat. “Som en uns llimbs. Ens deriven a una sèrie de responsabilitats que no ens corresponen”, afirma Javier Ajenjo, director del Sonorama Ribera. “Demanem comprensió i flexibilitat per poder actuar bé”, afegeix. Segons Quimasó: “Volem que se'ns permeti fer el que se'ls permet a les companyies àrees o a les empreses de paquets vacacionals”.

Desemparament legal i daltabaix econòmic són els dos conceptes que més se senten en el circuit de festivals, un teixit industrial que, segons dades de l'Associació de Festivals (FMA), dona feina directa a més de 45.000 treballadors a través de 6.534 empreses. A més, fomenta un turisme musical que es quantifica amb aquestes dades de l'Anuari de la música en viu: els 25 festivals més grans d'Espanya van sumar l'any passat gairebé tres milions d'assistents. “Sempre hem lluitat al món de la música per tirar-ho tot endavant i ara, en l'època que més ferits de guerra hi haurà, ens estan posant el nostre públic en contra”, assegura Ajenjo. Els festivals, diuen, viuen de la seva relació amb el públic i per això molts, com el Primavera Sound o l'Azkena, ofereixen “motivacions” en els ajornaments al 2021: nous artistes, avantatges, promocions…

No obstant això, no tots tiren la tovallola. El pla de desescalada del Govern central preveu els espectacles en aforaments de fins a 400 espectadors (fase 2) i 800 (fase 3), sempre en recintes a l'aire lliure i amb els seients distanciats. Diversos promotors s'aferren a això per dibuixar alternatives per a aquest estiu. Els festivals de Pedralbes i Porta Ferrada treballen en programacions d'actuacions per a 800 assistents. Sonorama Ribera també: “Traslladarem la filosofia del festival però l'estirarem en el temps aquest estiu”, explica Ajenjo. “Farem concerts retransmesos en 360º per a tothom, altres d'especials per a no més de 500 persones i dedicats als sanitaris de la regió, cicles d'humoristes, xerrades…”. El Jazzaldia de Sant Sebastià ja s'ha adaptat, tot i que renunciant als més de 80 concerts gratuïts que tenia previstos. “Plantegem un festival diferent de 20 actuacions durant cinc dies, gairebé totes amb artistes espanyols. Només estem en negociació amb cinc artistes europeus i dependrà de si poden venir”, explica Miguel Martín, director de Jazzaldia.

Una última dada: Carolina Durante, la banda que més festivals va fer l'any passat amb 26, explica les seves previsions per al 2020: zero. Ells, com la immensa majoria, no tocaran fins al 2021. Aquesta és la nova normalitat de la música a Espanya.