L’escola concertada ha reaccionat més activament al confinament que la pública, segons un estudi

L'Adela, que estudia a un institut públic de Barcelona, assegura que durant les dues primeres setmanes després del tancament de les escoles només va rebre deures de dos professors; de la resta, res. A l'altra cara de la moneda, l'Aina, d'una escola concertada de Mataró, explicava que el primer dilluns va rebre una allau de correus electrònics amb tasques per al divendres següent. “Al principi va ser aclaparador perquè van ser moltes coses de cop, però una vegada ordenades, ja era una altra cosa i no semblava tant”, explica.

Són dos casos extrems que reflecteixen, a grans trets, la diferència de resposta que van oferir l'escola pública i la concertada amb l'inici del confinament i que ha analitzat un grup de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona a través d'una enquesta a 36.000 famílies –uns 59.000 alumnes d'entre 3 i 18 anys– feta dues setmanes després del tancament de les escoles. L'estudi, dirigit pels sociòlegs Xavier Bonal i Sheila González, reflecteix que la titularitat del centre va marcar la diferència en la resposta. Per regla general, els alumnes de la concertada van dedicar més hores cada dia a fer deures, van començar abans les classes en línia i rebien més correus dels professors. En canvi, els pares valoren igual de positivament la resposta de la seva escola, sigui quina sigui la titularitat del centre.

“Totes les escoles han respost, no s'han quedat de braços plegats, però sí que és cert que hi ha hagut més resposta a les escoles privades, seguides de les concertades i, finalment, les públiques,” intervé Bonal, que atribueix aquesta diferència a una manera de justificar les quotes. “Les privades i concertades s'han mantingut més actives perquè depenen de les quotes que paguen les famílies i havien de demostrar que estaven fent activitats”.

Entrant al detall, pel que fa al temps diari que han dedicat als deures, la majoria dels alumnes dels últims cursos de primària de la pública (un 55%) hi ha destinat entre una i dues hores, mentre que la majoria de la concertada (46%) s’hi estava gairebé quatre hores. Les diferències a l'ESO es redueixen, però destaca el 20% d'alumnes de la concertada que dedicaven prop de sis hores a les tasques escolars (un 9% a la pública).

Sobre les classes en línia –en un moment en què el Departament no les havia implantat a la pública–, el 78,5% d'alumnes de primària d’escola pública no les va rebre durant les dues primeres setmanes (i un 57% a la concertada). Aquest percentatge a l'ESO es redueix al 57% a la pública i al 38% a la concertada. Les xifres s'equiparen al batxillerat, en què les videoconferències es van posar en marxa abans.

Pel que fa a la comunicació entre alumnes i professors via correu electrònic, un 36% d'alumnes de primària de la concertada rebien cada dia un correu dels seus professors (un 16% a la pública), un percentatge que creixia fins al 50% a l'ESO (33% a la pública) i al 60% i el 40%, respectivament, a batxillerat.

Malgrat aquestes diferències, la valoració dels pares és molt similar en tots dos casos. L'enquesta mostra que la majoria de les famílies consideren “suficient” la càrrega de treball, amb percentatges gairebé idèntics entre pública i concertada. Així mateix, coincideixen a l'hora de considerar que l'escola dels seus fills “va reaccionar ràpid i de manera eficient” al tancament de les aules. “Els pares amb menys nivell d'estudis són els que valoren millor la resposta de l'escola, però curiosament són els que més responen que l'escola encara no ha contactat amb ells, cosa que demostra un nivell més baix d'exigència”, asseguren els autors de l'enquesta.

Malgrat tot, els investigadors admeten que l'enquesta reflecteix la quantitat de tasques encarregades, però no la qualitat. En aquest sentit, molts experts en educació han advertit aquestes setmanes que és poc adequat enviar deures indiscriminadament, tenint en compte les dures condicions del confinament. Fins i tot el Departament d'Educació ha aconsellat no replicar els horaris ni les rutines de les aules.

Així mateix, Bonal admet que la situació actual és molt diferent i que les diferències entre públiques i concertades s'han difuminat. “A l'inici del confinament érem en un escenari en què el Departament tenia unes instruccions [no era un període lectiu] i moltes escoles es van relaxar. Si Educació hagués animat a fer activitats, el resultat hauria estat diferent. Però també si féssim l'enquesta ara”, remata.