Les 10 millors portades de 35 anys de ‘Rockdelux’, escollides pel seu director, Santi Carrillo

“Estic trist, és clar, però també agraït i feliç per tots els ànims que ens estan fent arribar. Excepte algun cas aïllat tothom ha fet comentaris sobre com d'important ha estat la revista en la seva vida”. Santi Carrillo (Barcelona, 56 anys) parla l'endemà de tancar 35 anys de la seva existència, i de la de molta gent. La revista musical Rockdelux va anunciar ahir el seu tancament. Han estat tres dècades i mitja funcionant com a brúixola musical de diverses generacions d'espanyols.

Amb una vocació moderna, i una mica elitista, es va convertir en prescriptora del que calia escoltar en la música pop. Però s'ha acabat. “El paraigua del coronavirus ha aconseguit que no sigui un comiat gaire trist. Tard o d'hora havíem de tancar, així que aquesta situació ens ha permès que l'adeu no sigui tan trist”, assenyala Carrillo. La revista tenia un petit coixí econòmic dels bons temps de vendes, però “s'ha anat esgotant” en els últims anys. Crisi econòmica, crisi del periodisme, crisi del paper, crisi de la indústria física musical, crisi del coronavirus… Tot plegat ha estat massa per a una editorial independent que ha treballat un tipus de música que, excepte algunes estrelles massives, continua sent minoritària. Carrillo no sap què farà ara. Ni tan sols si mantindrà la versió digital de la revista. “Haig de mirar els arxius, ordenar el que tenim. Però alguna cosa s'ha de fer. Jo he estat autònom tots aquests anys, així que ara, a més, sense atur”, es lamenta.

Des d'EL PAÍS li hem demanat que seleccioni les deu millors portades, les més rellevants d'aquests 35 anys de periodisme musical, i que les comenti.

Número 200. Octubre del 2002. Els 200 millors discos del segle XX

“Aquest és el número més venut de la història de Rockdelux. Calculo que uns 50.000 exemplars. Va ser important perquè va suposar l'inici d'una saga d'especials que han tingut molt d'èxit. És un número molt documentat, on vam triar els 200 millors discos del segle XX. Va guanyar l'àlbum de The Velvet Underground & Nico, amb la famosa portada del plàtan d'Andy Warhol. Per això vam fer aquesta portada. Recordo que vaig fer la crítica del disc i va ser llarguíssima. El segon va ser What’s going on, de Marvin Gaye; el tercer, Pet sounds, de The Beach Boys; el quart, Blonde on blonde, de Bob Dylan, i el cinquè, It takes a nation of millions to hold us back, de Public Enemy. Aquest últim va ser molt polèmic. La gent es queixava que haguéssim posat un disc de hip-hop entre els millors”.

Número 223. Novembre del 2004. Especial 20è aniversari: els 100 millors discos espanyols del segle XX

“Un altre dels nostres números més venuts, aquesta vegada amb els millors discos de la música espanyola. És un repàs de la història de la música popular a Espanya, des dels anys seixanta. Vam destacar com el millor el primer disc de Veneno, amb Kiko i els germans Amador. També vam seleccionar les 50 millors pel·lícules espanyoles, on va guanyar Arrebato, d'Iván Zulueta. És una elecció que defineix el que és la filosofia de la revista: una aposta per allò clàssic, però alhora rupturista”.

Número 39. Març del 1988. Informe Flamenc

“En aquest número exposàvem el nostre compromís amb el so del nou flamenc. Vam fer un informe exhaustiu sobre la renovació del gènere, amb Mayte Martín, Ketama, Ginesa Ortega… I amb una entrevista a Camarón. A la portada hi vam posar Rafael Amador, de Pata Negra”.

Número 388. Novembre del 2019. Especial 35è aniversari. Resum de la dècada 2010-2019

“Si es vol saber el que significa Rockdelux, en aquest número hi ha les claus. En 200 pàgines vam fer una selecció de discos nacionals, internacionals, llibres, còmics, concerts, pel·lícules, sèries… De l'última dècada. Alguns exemples? La millor pel·lícula és El hilo invisible, de Paul Thomas Anderson; la millor sèrie, Twin Peaks (la del 2017); el millor llibre, Breve historia de siete asesinatos, de Marlon James; i el millor disc, My beautiful dark twisted fantasy, de Kanye West”.

Número 347. Febrer del 2016. David Bowie

“Teníem el número ja pensat, amb portada de Lemmy, de Motörhead. Però es va morir David Bowie. Va ser el 10 de gener del 2016. Quedaven pocs dies per tancar l'edició, però teníem clar que calia dedicar la portada a Bowie. Vam treballar molt ràpid, però crec que ens va quedar un bon número, analitzant totes les seves etapes, reflexionant sobre el seu llegat. Lemmy va aparèixer a les pàgines interiors. Aquell any va ser terrible, perquè també van morir Prince i Leonard Cohen, i també els vam dedicar portades”.

Número 33. Setembre del 1987. Informe hip-hop

“Crec que aquest número és una mena de manifest Rockdelux, una aposta pel hip-hop quan ningú feia portades d'aquest tipus. Parlàvem de Run DMC, Beastie Boys, del segell Def Jam… Em consta que per a la primera generació del hip-hop espanyol aquest número va ser important”.

Número 103. Desembre del 1993. Pet Shop Boys, PJ Harvey i Björk

“M'agrada la composició d'aquesta portada, per les apostes que vam fer. Reivindicar Pet Shop Boys el 1993, quan tothom els considerava uns tronats. I després dues dones que han representat el millor en el pop. Una, PJ Harvey, en el rock, recollint el testimoni de Patti Smith; i l'altra, Björk, en l'electrònica. Dones poderoses, dos emblemes del pop. Amb els tres artistes ens sentim molt identificats”.

Número 163. Maig del 1999. Los Planetas

“A Los Planetas els hem tret diverses vegades a la portada. És un grup emblemàtic nostre, amb el qual ens sentim molt identificats i que representa la nostra tirada indie. He triat aquesta portada perquè és una il·lustració de Javier Aramburu, una altra de les nostres debilitats, tant il·lustrant com a músic al capdavant de Family. Aquí s'unien els dos emblemes: Los Planetas i Aramburu”.

Número 235. Desembre del 2005. Enrique Morente i Sonic Youth

“Dos referents que vam aconseguir ajuntar, gràcies a la seva col·laboració. Reuneix dos dels elements als quals sempre hem donat suport: la carrera independent de Sonic Youth i el respecte a Enrique Morente. Recordo que quan la dona de Morente va veure la foto del seu marit amb Kim Gordon es va enfadar una mica”.

Número 394. Maig del 2020. L'últim

“Doncs aquest és el nostre últim número. A banda del simbolisme, crec que és un exemplar excel·lent. Una cinquantena de col·laboradors tria productes culturals per passar el confinament. No vaig voler dir-los que era l'últim número per evitar sentimentalisme. Les recomanacions i els textos són un reflex de l'alt nivell dels nostres col·laboradors, una cosa que ha estat senyal d'identitat de la revista”.